Aquesta casa té una història i se li nota

Tot en aquesta casa respira contemporaneïtat, però en cap cas amaga la seva història. De fet en té una, i no només mereix ser explicada, sinó que pagava la pena que tingués sempre un lloc entre les vivències que oferiria la llar després d’una reforma radical. Així ho van entendre els arquitectes de CRÜ, un estudi amb seu a Barcelona que, com a curiositat, posa nom de dona als seus projectes –aquest es diu La Cristina– i que, com a concepte, en les reformes que fan sempre hi ha una atrevida confrontació entre el que preexisteix i el que és nou. 

I així ho van entendre també els propietaris, una parella que havien heretat una casa tradicional entre mitgeres a Navarcles, un habitatge que estava tan deteriorat que no dubtaven a dir que allò era una “herència enverinada”. Tanmateix, però, ells buscaven casa per instal·lar-s’hi i amb els diners amb els quals podien comptar (poc més de 200.000 euros) només trobaven pisos petits i poc atractius. Així, anava guanyant força la possibilitat d’anar a viure al poble on havia nascut el pare d’un dels membres de la parella i reformar aquella vella casa familiar. Això sí, si es podia fer amb el mateix pressupost que tenien per a la nova llar.

“Era possible fer-ho, tot i que la casa necessitava una transformació completa perquè pogués ser una llar moderna i atractiva”, afirma l’arquitecte Joan Astallé, un dels fundadors de CRÜ amb Clàudia Raurell. I aquell edifici de quatre plantes, de les quals només una estava habitada, i que com a edificació presentava moltes patologies, avui s’habita de dalt a baix i, a més, amb una gran relació visual i espacial entre els diferents nivells. 

Una operació de buidatge

A la casa s’hi accedeix per un gran espai polivalent –per a menjars amb amics, alguna festa, activitats d’esbarjo–, una sala que es distancia del carrer per la creació d’un petit espai que serveix de coixí sonor i també visual, donant intimitat a aquesta planta baixa que es perllonga en un pati posterior on ara la parella té un hortet i uns arbres. 

És a partir de la primera planta que la casa s’obre interiorment, guanyant aire, dimensions i vistes. CRÜ hi va fer una operació de buidatge dels diferents forjats per crear un espai de triple alçada que connecta la sala –i el menjador i la cuina, que estan al mateix nivell– amb totes les àrees de la casa. Això sí, es van deixar les velles bigues despullades, una solució que contribueix a fer llar i, en canvi, permet una força visual impressionant de l’interior de la façana que mira al pati.

Tot a La Cristina promou aquesta original convivència entre el vell i el nou. La fusta de les bigues contrasta i conviu bé amb la passarel·la i les baranes fetes de quadrícula metàl·lica blanca que hi ha tant a la segona planta –la de l’estudi connectat a un dormitori– com a la tercera –aquelles antigues golfes on ara hi ha el dormitori principal–. Amb una simplicitat més que notòria, amb només blanc, gris ciment i fusta, La Cristina ha guanyat molts metres habitables o, més ben dit, metres per gaudir-ne plenament. Avui s’habita tota, de dalt a baix, de dins a fora. Fins i tot el gat de la parella, entre l’escala de cargol que porta de la sala al pati i les passarel·les que per a ell són les bigues, sembla que no s’ho pot passar millor.