Ni un dia a casa
Diumenge 07/08/2021

Una casa que abraça un pati i un porxo

#1707Vilobi a Vilobí d’Onyar, Girona. Obra de 05 AM arquitectura

4 min
#1707Vilobi 05 AM arquitectura Vilobí d’Onyar, Girona  Una casa que abraça  un pati i un porxo

És una abraçada al nucli de la casa. Ho és si la contemplem des del punt de vista formal, però també si ens demanem per les qüestions vitals. Els arquitectes Joan Arnau i Carme Muñoz, al capdavant de l’estudi 05 AM Arquitectura ubicat a Girona, van aprofitar els condicionants d’una parcel·la de geometria irregular a Vilobí d’Onyar per projectar un habitatge unifamiliar que, tancat a la proximitat dels veïns, abraça l’espai interior, propi, garantint-li la intimitat. Per això, formalment, la casa apareix des del carrer com un volum compacte, força hermètic, però s’allarga cap al fons del jardí amb dos braços, dues ales alineades als límits de la parcel·la que protegeixen l’espai central, alhora que aquest serveix per relacionar-les.

Aquest espai central és un pati que, segons remarquen els arquitectes de 05 AM, “relacionarà tota la vida de casa, però no només l’espai interior, sinó també en la cara que queda oberta i on es genera un gran porxo que comunica les dues ales de la casa i que és realment el lloc on es fa la vida bona part de l’any”.

El pati és també el principal element de distribució d’aquesta llar de poc menys de 300 m : al darrere amaga l’escala que comunica els distints nivells de la casa; a la dreta -costat nord- la sala d’estar, també opaca cap enfora i de generosa obertura cap al porxo i el jardí, en un braç que acaba al dormitori principal, l’espai de més privadesa; i a l’esquerra -costat sud- una ala més curta que acull la cuina menjador, i que s’estén igualment cap al fons de la parcel·la gràcies a la continuïtat que li donen les proporcions de la piscina.

Els nivells d’aquesta casa en realitat han estat concebuts com a seminivells. Pel fet d’haver excavat un semisoterrani, la part més compacta de la casa, la més propera al carrer es fa accessible des de la planta baixa sense necessitat de pujar gaires graons. Això també permet eliminar passadissos, i allotjar, en distints seminivells, les habitacions dels nens, així com un estudi que poden compartir tots els habitants de la casa.

Una manera de viure

Al marge de les qüestions purament formals i també de distribució dins el plànol, el concepte de l’abraçada que van establir Joan Arnau i Carme Muñoz, amb aquesta comunió entre interior i exterior, entre les parts tancades i les que sempre estan obertes, amb la creació dels seminivells o amb l’existència del pati i el gran porxo, contribueix a definir en gran mesura la manera de viure. Per als arquitectes, s’ha aconseguit “una gran fluïdesa de circulacions, interessants comunicacions visuals entre els espais i que la casa sigui molt lluminosa. I tot això aconseguint un espai recollit i resguardat de la mirada de les cases veïnes. Llum, comunicació, privadesa, protecció és el que ens proporciona aquesta combinació d’un porxo davant d’un pati”.

Aquella imatge dura que se’n pot emportar qui observa aquesta casa des del carrer desapareix quan s’entra al si de l’espai de pati, porxo, jardí i piscina abraçats per la mateixa casa. Llavors es converteix en una visió dolça i càlida, la fusta, el verd i el vidre que és tot un exercici de transparència de la vida a l’habitatge. Contribueixen a aquesta imatge més dolça, sens dubte, els materials amb què 05 AM va concebre la casa. Fins i tot des del carrer, així com també observant des de l’exterior l’ala del costat nord -la que dona accés a l’interior, directament a la sala d’estar-, l’estuc amb morter a la calç de color més fosc s’endolceix amb un joc rítmic de ceràmica artesana que apareix a la seva base. No deixa de ser l’actualització d’una manera de construir pròpia de la regió que, en aquest cas, dona materialitat i també benvingudes imperfeccions a la imatge de les façanes. Aquesta ceràmica, a més, troba prolongació al voltant de la piscina, abraçant el gresite més lluminós del seu interior. Igualment, la fusta del terra de l’interior troba el seu contrapunt amb els paviments de formigó del porxo i dels sostres, un contrapunt que, a més, es veu potenciat per la presència de la fusta de roure que emmarca -gairebé com a columnes- les obertures al voltant del pati central.

Dura i dolça, tancada i oberta, freda i càlida alhora, aquesta casa de Vilobí d’Onyar és un bon exemple de com els conceptes oposats poden funcionar bé en arquitectura i, fins i tot, generar harmonies que acabin per abraçar-se i crear al seu si una llar ben relacionada, ben avinguda.

Les proporcions i els ritmes

En observar la casa #1707Vilobi es constata que els arquitectes Joan Arnau i Carme Muñoz, al capdavant de l’estudi 05 AM, han tingut una cura especial de les proporcions i els ritmes que contribueixen a fer més harmònica la vida a la casa, a relacionar els espais, així com a una millor il·luminació natural de totes les estances. Les obertures, els canvis de material a la mateixa façana o, per exemple, el fet que la piscina tingui la mateixa amplada de la cuina menjador i potenciï la continuïtat entre interior i exterior no són decisions estètiques -o no només-, sinó que determinen la manera d’habitar.

stats