Llum i vida per a un vell local comercial

Té una sortida molt lluminosa. Més ben dit, la transformació d’un vell local comercial en un habitatge i estudi de treball ha sigut una sortida lluminosa en si mateixa per a un lloc que semblava que ja no en tenia gaires, de sortides de llum. Només el fet de detectar les possibilitats de l’antic local del Poblenou, estret i llarg cap al fons, en mal estat, fosc i comunicat només per una escaleta amb el pis de dalt, on originalment hi havia un petit habitatge lligat al negoci, ja suposa començar a veure’n la sortida.

La transformació en un projecte modern d’arquitectura que, com volien els propietaris, reuneixi vida i feina en l’àmbit i amb l’esperit del 22@, és la intervenció lluminosa proposada pels responsables de Vora Arquitectura, un estudi ubicat a Barcelona dirigit pels arquitectes Pere Buil i Toni Riba. Qui hagi conegut el local comercial i ara conegui l’apartament del Dan i l’Imma constatarà fins a quin punt aquest espai a peu de carrer és avui un lloc on es barregen la vida i la feina amb la naturalitat necessària per a un habitar confortable, divertit, allunyat dels convencionalismes.

Habitar i treballar

La feina és part de la vida. També és cert que les dinàmiques vitals canvien molt si el lloc de residència i el de treball coincideixen, o no, en la mateixa edificació. Canvien per bé i per mal, diuen els que han provat les dues opcions. En tot cas, ens asseguren que al Dan i a l’Imma els agrada portar-ho tot plegat i des del mateix lloc, especialment bé -ens atreviríem a dir- des que poden gaudir d’aquest apartament de 110 m amb entrada a peu pla des del carrer, amb dues plantes, on viuen i tenen un estudi de gravació de vídeo i de fotografia, que és la seva dedicació professional. Un apartament, ara sí, ple de llum i amb una circulació tan fluida, tan lliure com vol sentir-se aquesta família, també i especialment, quan és a casa seva.

Confessa l’arquitecte Pere Buil que la primera cosa que es va discutir amb els propietaris va ser l’opció d’enderrocar la terrassa o no fer-ho. S’ha de pensar que originalment, en aquest edifici datat del 1906, el que hi havia era un pati en planta baixa, un pati a la part del darrere que es va cobrir posteriorment per donar més metres de fondària al local comercial. Amb el pati condemnat, la planta baixa es va quedar sense llum natural. Amb la reforma actual s’hauria pogut tornar el pati al seu lloc primigeni, però llavors el petit espai per estar a l’exterior hauria estat enfonsat i la casa hauria sigut més fosca.

Es va potenciar una altra relació amb la terrassa. Mantenint-la a la primera planta s’ha aconseguit que aquest espai exterior esdevingui un lloc central de l’habitatge. A mig camí entre els dormitoris, situats al pis de dalt, i les zones més col·lectives i diürnes de la planta baixa, la terrassa és un espai entremig, just dalt de l’escala i just davant de la balconada -tot d’acer pintat de blanc, en una alternança subtil de les línies rectes i les formes arrodonides-, en la qual una caixa de fusta sense sostre acull el llit principal. Des d’aquest llit, que pot semblar la versió contemporània i minimalista d’un llit medieval, es contempla la terrassa i el trànsit de la casa.

Un torrent de llum natural

Però la decisió de deixar la terrassa a la planta alta està lligada a una altra decisió encara més transcendent. Perquè la llum que entra per la terrassa pugui inundar tot l’habitatge, l’equip de Vora va proposar foradar el forjat arran de la façana posterior i aconseguir, així, no només que la casa tingui una doble alçada, no només que es relacionin de manera molt directa tots els espais de l’habitatge -siguin a dalt o a baix-, sinó sobretot van aconseguir que penetrant per les vidrieres de la terrassa baixi per l’escala i per l’espai de doble alçada una torrentada de llum natural. És la llum que una bola de discoteca penjada del sostre s’encarrega, divertida, de distribuir a cops de petits reflexos vibrants. Això, mentre uns blocs de pavès rodons creen forats de llum cap a la sala d’estar.

Tenir la terrassa al primer pis també ha permès que l’antic pati en planta baixa, ara la zona més fosca de la casa, sigui avui l’espai més adient per a les gravacions de vídeo, un lloc per a la feina que, en tot cas, conviu amb la zona d’estar i amb tot l’àmbit col·lectiu de l’habitatge.

Hem arribat al fons de la casa, però encara no l’hem contemplada des del carrer, ni hem passat per l’entrada. Per a la façana del carrer, els arquitectes Pere Buil i Toni Riba van proposar mantenir la gran portalada del vell local comercial. De fet, des de fora fa dubtar que a dins hi hagi un habitatge. Però van protegir els seus habitants. El fet de crear una mena de segona façana dins el portal principal aïlla acústicament la casa respecte del soroll del carrer i dona intimitat a la finestra de la planta alta que hi guaita. Que guaita a un espai que és un lloc entremig, ni a fora ni a dins, per deixar-hi les bicicletes i per als necessaris comptadors.

Hi ha, en aquest espai aferrat a la cuina, la primera de les caixes de fusta -clara, claríssima-, creades per Vora com a contenidors dels serveis, com ara els banys i els armaris. Acabem de deixar enrere l’entrada i la cuina amb una taula per menjar, els espais més estrets d’una casa que no supera els quatre metres d’amplada. Tanmateix, la casa no sembla estreta, potser perquè fa una obertura en tots els sentits, molts recorreguts que et porten cap al fons, cap a dalt i sobretot cap a la llum, que sembla que sempre et ve a buscar.