Si ens fixem en el nombre de vegades que els va utilitzar, l’espècie més representada a l’obra de Domènech i Montaner és el drac, seguit del lleó i l’au fènix, tres animals que servirien per representar la victòria, la noblesa i el renaixement. L’au fènix, especialment, és el símbol de l’esperit de construcció nacional, del catalanisme, i el va utilitzar com a element propagandístic en moltes façanes. El lleó el trobem, normalment, custodiant escuts, formant part del senyal heràldic de la institució. I el drac, animal fantàstic per excel·lència que simbolitza la força i el poder, l’utilitza com a protector dels espais. En quarta posició hi trobem el griu, que Domènech utilitza principalment en llocs elevats, com el penell de l’Ateneu de Canet de Mar o a la Torre de l’Homenatge del Cafè Restaurant de l’Exposició Universal, com a símbol de protecció. Destaquen també altres animals com l’àliga, el gos, el mico i el peix, tots amb connotacions positives, exceptuant el mico, que gairebé sempre representa l’arrogància. Pel que fa als edificis amb més representació zoomòrfica encapçala la llista el Seminari Pontifici de Comillas, seguit del Castell de Santa Florentina i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Aus fènix, nimfes o lleons: els missatges ocults de Domènech i Montaner
Un llibre analitza el simbolisme del bestiari, real i fantàstic, que l'arquitecte referent del modernisme va fer servir de forma recurrent en tota la seva obra
BarcelonaInfluïda pels seus amplis estudis de l’arquitectura clàssica i medieval, així com per la seva passió per l’heràldica, l’obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner destaca per l’ús de l’ornamentació, sovint molt exuberant, especialment en la seva època floral, on ceràmica, vidre, ferro o fusta es converteixen en obres d’art que complementen a la perfecció l’estructura arquitectònica. Una riquesa ornamental on destaquen elements del bestiari real o fantàstic que l’arquitecte va dotar d’una simbologia concreta en cadascun dels seus projectes i que, per tant, es poden interpretar de forma diferent en funció del context. Per conèixer a fons aquesta part de la seva obra, el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) ha publicat recentment el llibre El bestiari de Domènech i Montaner. Figuració i simbolisme, de Gemma Martí, un ampli i detallat estudi on s’identifiquen les representacions zoomòrfiques en l’obra de l’arquitecte i on s’hi fa una aproximació simbòlica.
Gemma Martí, coordinadora del CEDIM, explica que han volgut analitzar a fons aquest aspecte just pel fet que havien detectat que en l’estudi que han realitzat al llarg dels anys de les seves obres i projectes no realitzats hi faltava una anàlisi amb més detall d’aquesta part ornamental que van dur a terme artesans sota la seva direcció. Com explica, "la voluntat era estudiar tota l’obra per tenir una visió més àmplia que ens permetés interpretar el que ell volia explicar". Ell no va deixar mai per escrit quina intencionalitat perseguia triant un tipus d’ornamentació o una altra, sigui floral o animal, però sí que és cert que aquest estudi els ha permès "anar veient l’evolució de la seva obra i comprovar quins animals són més recurrents en una etapa o altra o per què n’utilitzava uns o altres en relació amb la funció de l’edifici". En aquest sentit, per exemple, Martí destaca com per cada edifici escull la millor representació per al missatge que es vol transmetre i apunta que si bé és cert que "en algunes obres pot coincidir la simbologia, per exemple si vol representar l’estatus social del propietari, el destí dels seus dissenys –cases particulars, edificis públics o per a institucions– canvia molt la simbologia". Així, en un edifici com el Seminari Pontifici de Comillas l’ús de determinats animals estaria relacionat amb una intencionalitat moral, mentre que a l’Hospital de Sant Pau els animals estarien relacionats amb qüestions relatives a la malaltia o la curació. Si ens fixem en cases particulars com la Casa Fuster o la Casa de l’Ardiaca, pot utilitzar animals com les orenetes com a símbol de la família i llar, com també passa al mateix Palau de la Música, que vol representar la casa de la música.
D’aquest exhaustiu estudi de la simbologia animal en l’obra de Domènech i Montaner se n’extreuen diverses consideracions, com el fet que "hi ha alguns animals que són més freqüents que altres a la seva obra, com el drac, tan propi del Modernisme i que Domènech utilitza molt sovint, un animal fantàstic com el griu, que trobem en moltes de les seves obres, o l’au fènix, que porta implícit el símbol del renaixement de Catalunya i que trobem en molts coronaments d’edificis com a símbol de ressorgiment del país o dels mateixos propietaris de la casa en concret, com passa a la que va ser la seu de l’Editorial Montaner i Simon, per exemple", diu Gemma Martí. En total, han comptabilitzat 91 representacions diferents d’animals, 68 de les quals d’animals reals i 23 de fantàstics, on té camp lliure per idear animals híbrids, com els que es troben de forma abundant a la galeria del Palau Montaner o al castell de Santa Florentina. En tot cas, elements ornamentals que sempre tenen una intencionalitat, "que ens volen explicar coses, per això sempre en referim a l’arquitectura parlant de Domènech i Montaner", remarca l’autora del llibre. Una simbologia que mantindrà al llarg de tota la seva obra, tot i que en algunes èpoques guanyarà preeminència l’ornamentació floral, amb exemples espectaculars com la Casa Lleó i Morera de Barcelona o la Casa Navàs de Reus.
Editorial Montaner i Simon (1880-1882)
Domènech i Montaner va rebre l’encàrrec de dissenyar la nova seu de l’Editorial Montaner i Simon el 1879, en el que va ser el seu primer gran projecte. Es va edificar al carrer Aragó de Barcelona (actual seu de la Fundació Tàpies) i presenta trets d’eclecticisme i Modernisme. Destaca per la utilització del maó i el ferro vistos a la façana. Pel que fa a les representacions zoomòrfiques, hi trobem dracs alats al coronament, com a protectors dels bustos de Dante Alighieri i John Milton, símbols de la saviesa. A l’eix central de la façana hi ha una au fènix, que simbolitza el ressorgiment de la nova etapa de l’editorial. A les reixes protectores del soterrani hi apareix de nou l’au fènix acompanyada de dues serps, que també poden simbolitzar el renaixement en referència a quan muden la pell.
Palau Montaner (1889-1893)
Un nou encàrrec que l’oncle de l’arquitecte, Ramon Muntaner i Vila, un dels socis de l’Editorial Montaner i Simon, va fer al seu nebot Lluís. Es tracta d’un edifici situat entre els carrers Mallorca i Roger de Llúria i és una de les obres de l’arquitecte amb un catàleg de representacions animals més gran. Se’n troben a les façanes, al coronament de l’edifici, als relleus escultòrics de l’interior i al terra i paraments. Al coronament de la façana principal hi ha una au fènix esculturada amb posició rampant, amb les ales esteses i amb un escut al pit. A banda, a la façana hi trobem animals fantàstics, com uns dracs amb cua de peix, i la representació de parelles de grius de pedra, éssers que combinen elements d’una au rapinyaire i d’un lleó, que exerceixen de guardians de la casa. Al Palau, el drac es troba representat en diferents indrets i formes, i també hi apareix de nou el griu, situat en aquest cas als cassetons de l’enteixinat de fusta del sostre de la sala d’estar, elaborat en relleu ceràmic amb reflex metàl·lic. Altres animals representats al Palau Montaner són, per exemple, el porc senglar, l’àliga, l’òliba, el gos, la tórtora i el cavall alat, així com diverses bèsties híbrides.
Castell de Santa Florentina (1896-1916)
També va ser un encàrrec de Ramon Montaner al seu nebot, en aquest cas, per convertir la Casa Forta de Canet de Mar en un castell d’inspiració medieval, projecte que es va anar realitzant en diferents fases. Pel que fa a la presència d’elements zoomòrfics, principalment es localitzen al coronament de les façanes, a les torres i als paraments que envolten el pati interior, a tall de gàrgoles d’evacuació d’aigües pluvials. En aquest cas, parlem de la representació d’animals fantàstics i figures antropomòrfiques com les que esculpien els antics picapedrers. Hi trobem animals fantàstics així com d’altres de reals com el cocodril, el gos, el mico, la granota o el brau. Al pati, especialment als capitells, hi ha des d’un cavall fins a un pop, passant per una àliga i un gat. També trobem nombroses representacions de bestiari al terra de la galeria Domènech, a la sala noble del castell, on l’arquitecte va fer esculpir diversos capitells amb escenes d’animals, així com als dormitoris o al menjador d’hivern.
Fonda Espanya (1899-1903)
L’empresari Miquel Salvadó Llorens va adquirir el 1895 el Gran Hotel d’Espagne, situat al carrer Sant Pau de Barcelona. El 1898 va encarregar la reforma de l’establiment a Domènech i Montaner que, entre altres canvis, va cobrir el pati de l’hotel per convertir-lo en un menjador per als hostes dominat per una gran lluerna de vidre. Les parets de la sala es van decorar amb un estucat dissenyat pel pintor Ramon Casas, que representava el fons marí, amb onades, animals aquàtics i quatre figures femenines nues que representen les Nereides, nimfes marines. El repertori faunístic està inspirat en els dibuixos del japonès Katsushika Hokusai, i representa diverses espècies de peixos, crancs i pops. Tota una immersió oceànica que es complementa al sostre, al perímetre de la lluerna, on s’hi van esgrafiar dins de medallons circulars espècies aquàtiques del mateix estil que les del parament. A banda, al vestíbul de la Fonda hi trobem elements com un gran llum de llautó de dos braços, sustentats per dos lleons rampants, mentre que a l’escala d’accés a les habitacions, l’arquitecte va decorar les parets amb esgrafiats que incloïen lleons, el drac i l’au fènix. Al pati de llums hi ha representats paons i papallones. Destaca també l’espectacular llar de foc de la sala de lectura, on hi ha representada una àliga bicèfala, que sosté l’escut d’Espanya, així com diversos gats a la part inferior, que volen representar la defensa de la negativitat.