Bits rics, bits pobres

La societat ha normalitzat els tractes preferencials en la vida quotidiana, com ara la Via T als peatges de les autopistes, les entrades vip als locals de moda o els fast-pass als parcs d’atraccions. Ningú no sembla exclamar-se d’aquestes pràctiques discriminatòries en la societat offline però quan aquest principi es vol traslladar a internet s’aixeca la polèmica. I això està a punt de passar. En essència, la neutralitat a la xarxa (NX) és el principi segons el qual tota la informació que viatja per internet es tracta igual, sense preferències, sigui quin sigui el contingut, l’origen, el destí, l’aplicació o el dispositiu que es faci servir. Aquest principi s’ha respectat durant els trenta-un anys d’història civil que té l’internet obert. Però les normes que ho han permès estan a punt de canviar.

El gener passat un tribunal federal d’apel·lacions de Washington va donar la raó al proveïdor d’internet (ISP) Verizon en contra de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) nord-americana. La FCC és l’encarregada de fixar les regles de funcionament a internet. Verizon volia donar una velocitat preferent a determinats continguts que circulaven per la seva xarxa i la FCC s’hi va oposar. Verizon va portar la prohibició als tribunals i va guanyar. La sentència afirma que la FCC no té potestat per impedir el tracte de favor dels proveïdors d’internet a determinats clients. A la pràctica, suposa legalitzar la discriminació dels continguts en funció d’interessos comercials. Això ha obligat la FCC a replantejar la forma en què s’ha de gestionar internet.

'Comercialment raonable'

El debat sobre el trencament de la NX està sent intens arreu del planeta i la FCC ha obert un procés per fixar les noves normes a tota la societat que acabarà a la tardor. Les alarmes entre els defensors de l’internet obert s’han disparat perquè la FCC estudia incloure al nou projecte el concepte comercialment raonable. En virtut d’aquest principi els proveïdors d’internet podrien afavorir determinats continguts o protocols per sobre d’altres. Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, explica: “No tothom ni totes les aplicacions necessiten les mateixes prestacions de servei d’internet. Seria absurd negar la possibilitat de donar un servei de més qualitat d’amplada de banda als que estan disposats a pagar-lo”.

Si s’obre la porta a discriminar la informació en funció de determinats criteris, l’abast de la mesura pot trencar la NX com s’ha conegut fins ara. Joan Barata, conseller principal en matèria de llibertat de mitjans de l’OSCE, opina que les noves normes faran “molt més difícil a les iniciatives més modestes ser presents i populars a internet”. No només això, sinó que “suposaria donar als proveïdors una capacitat de regular continguts i serveis que seria del tot excessiva i inacceptable en una societat basada en el principi del pluralisme i la transparència”, assegura. Un punt bàsic per entendre la polèmica és que la sentència contra la FCC no considera que l’accés a dades a través d’internet sigui un servei bàsic, com sí que ho són les trucades telefòniques.

Per Puigneró, és necessari trobar l’equilibri en un internet obert i neutral però que no coarti iniciatives empresarials a la xarxa basades en serveis de més qualitat. “Calen compromisos ferms a escala mundial per garantir la neutralitat que, al mateix temps, permetin que operadors de xarxa i proveïdors de serveis de continguts puguin explorar models de negoci innovadors”, diu Puigneró.

Els grans proveïdors d’internet al món, com ara Cisco i Telefónica, defensen un model de negoci que permeti oferir prioritat en l’accés a la xarxa a clients determinats o que necessitin una determinada preferència de pas. No creuen que s’hagi de fer una lectura estricta del concepte de NX. Al seu Manifest digital per un internet obert, Telefónica argumenta que “qualsevol normativa o regulació sobre neutralitat de xarxa ha de deixar marge per a la innovació i per a l’aparició de nous models de negoci basats en la diferenciació per qualitat del servei (QoS)”. Aquest marge és, justament, la porta que la FCC podria obrir i que denomina com a “comercialment raonable”. Preveient el vendaval que aquest concepte generaria, el president de la FCC, Tom Wheeler, es va afanyar a posar-hi límits: el tractament preferencial de certs serveis o continguts mai hauria de perjudicar els consumidors, afectar la competència, proporcionar serveis exclusius a un sol afiliat o frenar la llibertat d’expressió a la xarxa.

Noves solucions a vells problemes

En el fons del debat hi ha la discussió sobre els nous models de negoci audiovisual a internet. Els grans agents generadors de contingut no acaben de trobar a la xarxa una fórmula nova i vàlida que s’imposi a la pirateria o a l’intercanvi d’arxius. I trobar una via tècnica per fer-ho suposaria un avenç incalculable. Per exemple, ¿es podria considerar comercialment raonable bloquejar o alentir els protocols i aplicacions tipus Torrent que permeten l’intercanvi de sèries o pel·lícules? ¿Ho seria donar preferència d’accés i descàrrega per a llocs com ara Netflix o la HBO per sobre de botigues de continguts més modestes que no poguessin pagar tant? Raimon Masllorens, president de Productors Audiovisuals Federats (Proa), afirma: “Els productors estem obligats a monetitzar les nostres produccions i, si l’usuari té accés als continguts audiovisuals que està buscant i hi pot accedir amb qualitat i de manera ràpida, o ultraràpida, la tendència és utilitzar el millor sistema”. Ningú no dubta que l’internet obert ha sigut fins ara un viver d’oportunitats per a emprenedors i start-ups amb molt de talent i pocs diners. Les noves regles de la FCC podrien posar els actors amb menys recursos en una posició d’inferioritat. Víctor Domingo, president de l’Associació d’Internautes, apunta: “Ara mateix un servei acabat de crear té les mateixes oportunitats que tots els altres. En el futur les empreses que no paguin per avantatges ho tindran molt més difícil simplement pel fet de no poder pagar-ho”. Domingo recorda que les empreses capdavanteres a internet avui que lideren la innovació a la xarxa “han crescut des d’una petita pàgina web”.

Reduït a l’essència, internet és un entramat de canonades per on circula la informació que consumim els internautes. I no es pot abstreure del debat que aquestes canonades les han construïdes els proveïdors d’internet. És per això que reclamen un cert control del contingut i els serveis que hi passen. Raimon Masllorens reflexiona sobre aquest fet quan es pregunta: “En el fons, de qui són els canals de distribució de continguts? I això no va només per a les grans companyies privades i els pactes que puguin establir entre elles. També afecta la definició de servei públic en la resta de canals audiovisuals”. Els defensors d’una NX absoluta i un internet obert com ha sigut fins ara qüestionen que ser propietari de la carretera doni dret a controlar quines mercaderies s’hi transporten. Per Joan Barata, un dels màxims estudiosos de la NX, canviar les regles permetria “als propietaris de la infraestructura discriminar no només sobre la base de criteris econòmics o de pagament, sinó també sobre la base de les seves preferències en matèria de continguts”. I aquesta possibilitat, segons Barata, tindria conseqüències molt negatives per als consumidors perquè “posaria en mans de les multinacionals més poderoses el poder il·limitat i descontrolat de censurar continguts”. De fet, ara mateix, gairebé un terç del trànsit a internet als EUA està generat per les grans companyies que emeten continguts audiovisuals en streaming, com ara Netflix. Aquesta preeminència els dóna un enorme poder de pressió per aconseguir privilegis per als seus continguts. “El gran problema radica en el fet que els interessos comercials puguin posar en qüestió i impedir la lliure competència en la prestació de serveis a la xarxa i la lliure circulació d’idees, opinions i informacions”, conclou Barata.

A casa nostra, l’Europarlament va votar l’abril passat una proposta sobre el mercat únic de les comunicacions electròniques que instava a protegir la NX. La iniciativa haurà de ser ara debatuda pel Consell Europeu i no ha agradat als proveïdors d’internet que van publicar un comunicat, signat per Cable Europe, ECTA, ETNO i GSMA Europe, en què expressaven que aquestes mesures perjudicarien la competència, la qualitat del servei i reduirien la capacitat d’elecció del consumidor final. En l’altre extrem hi ha els principals generadors de trànsit a internet, com ara Google, Twitter, Facebook i Amazon, que van signar una carta pública el maig passat en què demanaven que no es canviessin les regles de gestió d’internet, ara que els principals serveis de la xarxa ja arriben a gairebé tres mil milions de persones en igualtat de condicions.

Molt més que diners

De fet, no tothom pensa que el debat sobre la NX sigui només comercial. Víctor Domingo, president de l’Associació d’Internautes, alerta que “la neutralitat és essencial per evitar que en el futur internet acabi sota el control d’uns pocs”. Domingo mira més enllà de la part purament empresarial quan afirma: “Internet és un servei universal i no pot ser que hi hagi un accés de primera i un de segona a un dret fonamental perquè això comportaria un internet per a rics i un altre per a pobres i, per descomptat, exclouria una bona part de la humanitat incapaç d’accedir-hi per motius econòmics”.

El control selectiu del contingut que viatja per la xarxa també pot tenir derivades ideològiques. No és forassenyat pensar que a determinades grans companyies audiovisuals els resultaria comercialment raonable discriminar l’accés a la xarxa d’entitats, associacions o partits que es proclamin en contra de la propietat intel·lectual o dels drets d’autor. “La falta de garantia de la neutralitat de la xarxa pot tenir clares i directes implicacions en l’exercici de la llibertat d’expressió i la lliure circulació d’informació”, afirma Joan Barata.

Una altra part important del debat sobre la NX és de caràcter tècnic. Som a les portes d’una revolució que farà que totes les coses del nostre voltant es connectin a internet. I això, juntament amb l’augment progressiu de la qualitat i la quantitat de vídeo que circula per la xarxa, fa que l’increment del trànsit comenci a ser massiu. Segons dades de l’empresa Cisco, el 2018 la informació que viatjarà per la xarxa haurà crescut un 20% fins a arribar als 1,6 zettabytes, l’equivalent a la informació que cap en 215.000 milions de DVD. La gestió d’aquesta riuada gegantina d’informació requerirà infraestructures molt robustes i normes de circulació molt clares per evitar el col·lapse. En el marc d’aquestes previsions ha fet fortuna una frase que resumeix la postura dels defensors d’una NX més flexible: “Bits diferents importen de manera diferent”. El representant dels productors, Raimon Masllorens, posa l’accent en les tecnologies de futur que requeriran noves formes de gestió de la xarxa. “Quan el 5G estigui a punt, l’objectiu és que 90 minuts de contingut audiovisual es puguin descarregar en 1,5 segons, i aquesta tecnologia ha de poder arribar d’una manera efectiva a l’usuari”, explica.

Un dret fonamental com l'aigua

En el debat, tampoc no es pot oblidar que la neutralitat absoluta no existeix perquè implicaria, per exemple, no donar preferència a serveis essencials, com ara la telemedicina, per sobre de l’accés a les xarxes socials o les compres online. Jordi Puigneró analitza l’actual debat fent una comparació: “Internet és i ha de continuar sent un servei universal. Igual que l’accés a l’aigua potable, l’accés al coneixement és una qüestió d’igualtat d’oportunitats. Però igual que hem de garantir l’accés a l’aigua potable per a tothom, seria absurd prohibir que una empresa oferís aigua amb un toc de llimona embotellada en una ampolla de disseny”. I segurament aquest és el paper clau de les administracions: protegir l’equitat sense lesionar iniciatives empresarials pioneres basades en el valor afegit.

Potser la clau és el concepte d’igualtat, que no hauria de ser el mateix per a les persones que per als dispositius o serveis a l’hora d’accedir a la xarxa. Puigneró ho explica així: “La igualtat no consisteix a tractar a tothom igual. Un internet comunista seria un desastre. Per sort el van inventar els americans”.