En una època de profunda crisi identitària col·lectiva, hi ha una altra manera de fer Europa, i és la construcció d’una xarxa que uneixi ciutats: quilòmetres de raïls de ferro i carrils d’asfalt. La convergència europea s’entén, en part, observant com en les sis últimes dècades el continent –la Unió Europea– ha fet de vells i tradicionals camins de pedres carreteres i autopistes per on cada cop és més fàcil la circulació de ciutadans i mercaderies. Europa s’empetiteix en distància geogràfica per contrarestar la sentimental