Diumenge 20/01/2022

Aquella casa que va deixar el iaio

Jesusas. Bodegón Cabinet

3 min
Jesusas Bodegón Cabinet  
 València  Aquella casa que va deixar el iaio

ValènciaTotes les cases tenen una història personal, però algunes fan d’aquesta història un present per a una nova manera de viure. La de Jesusas -nom del projecte de reforma d’un pis al centre de València realitzada per Bodegón Cabinet, l’estudi d’arquitectura, interiorisme i disseny de mobiliari de les arquitectes Genoveva Carrión i María Martínez Conesa-és la història de Bonjo i Miguel, una parella que feia vida a Barcelona fins que Bonjo va heretar el pis del iaio i, amb ell, l’ocasió de fer un gir a les seves vides i tornar a València. Al centre.

Jesusas

El pis està ubicat en un edifici del 1934 clarament inserit en el racionalisme valencià. La façana en corba -pintada de verd per decisió del iaio, que veia molt avorrit el to crema original-, les finestres seguides i les baranes tubulars només van ser el preludi per al treball de revisió de la història. Conta l’arquitecta Genoveva Carrión que la bona sintonia amb la parella i una relació personal de fa molt d’anys amb un dels seus membres va ser essencial per a la concepció del projecte, per a la recerca en la història i, finalment, per donar un gir sense prejudicis al vell pis familiar. Ho va ser, diu, per l’esperit obert i il·lusionat dels propietaris.

Jesusas

El descobriment de les estores

De la divisió en moltes petites habitacions que tenia el pis en dona compte el terra, que ara és un dels protagonistes de la casa. Abans de la reforma signada per Bodegón Cabinet, hi havia un marbre ataronjat bastant ferotge que amagava un tresor, el qual parlaria per sempre de la història primera de la casa. En treure el marbre van descobrir el terra original de cada una de les estances, un paviment de rajoles hidràuliques dels anys 30 que estava en força bon estat de conservació, un tresor. Cada habitació tenia el seu dibuix, disposat en forma d’estora, dibuixos que ara, després de tirar els envans, unificar els espais i formar un continu entre l’entrada, la cuina, la sala i el menjador, formen un patchwork meravellós. Seria aquesta descoberta el que, en bona mesura, guiaria totes les intervencions posteriors de la reforma.

Jesusas
Jesusas

Volien color i en tenien. Sense la més mínima por a viure en una paleta cromàtica singular, les tonalitats dominants de les rajoles i la fascinació que tenien per la cuina blau cel que hi van trobar van inspirar l’atrevida combinació de colors. Rosat per a l’atmosfera de la zona d’estar i blau cel i verd menta per a la cuina -el lloc de la passió pels fogons de Bonjo-, aquesta està presidida per una bancada amb sobre de terratzo fet per Huguet seguint un pattern exclusiu que neix d’un programa informàtic dissenyat per Miguel.

Jesusas

Ells dos desitjaven que aquesta part pública de la casa, el lloc on estar amb la gent que s’estimen, fos un espai únic. Ho és, no només per l’eliminació dels envans, sinó per la creació de tota una sèrie de geometries corbes que traslladen a l’interior de la casa la sinuositat de la façana, a més de fer un suggerent joc d’arcs i mitjos arcs que, això sí, es guarden molt de conservar les motllures de guix, que són, un altre cop, memòria de la casa. I així, també entrant cap al món més privat de l’habitatge, és com aquell pis que va deixar el iaio té avui una nova vida.

Una paleta singular

El descobriment, sota un marbre ataronjat bastant ferotge, del paviment original de rajoles hidràuliques disposades en forma d’estora, una de diferent per a cada una de les antigues habitacions, va guiar moltes decisions del projecte de reforma que Bodegón Cabinet va fer a un pis del centre de València. Ha inspirat la paleta singular i atrevida que dona color a la casa, mentre aporta diversitat als espais ara unificats.

Somnis amb el color de l’ambre

Un arc original al passadís va donar el context a l’equip de Bodegón Cabinet per dibuixar una atmosfera diferent per a la part més íntima de la casa. Dues fonts més van acabar d’inspirar la idea que tenyeix del color de l’ambre el camí -i l’interior- dels dos dormitoris i dels banys. Les velles portes tenien a la part de dalt un vidre fix. D’altra banda, als banys antics hi havia -i es van conservar- dues finestres amb vidres de color ambre. Així, es va decidir que el vidre fix hi seria, a sobre de la porta mantenint l’arc i multiplicant-lo. I, a més, que es faria el possible per aconseguir vidres de color ambre, tan retro i tan càlids.

stats