Aquella casa de l’àvia, de color de rosa i groc

Han volgut homenatjar l’àvia Carolina reformant la que va ser la seva casa a Rabós. La descripció del projecte per a la rehabilitació total, un projecte que neix de la col·laboració entre la cooperativa d’arquitectura Lacol –ara amb tretze socis i seu a Barcelona– i l’estudi Altura, fundat per Lluís Ginjaume i ubicat a Andorra la Vella, mostra les imatges de la vella casa, una construcció molt humil, força tancada, amb poca finestra, però amb un curiós contrast de color, rosa i groc, com a pintura de la façana. 

Tot i que no se sap exactament la data de la construcció de la casa, sí que es té notícia que entre els anys 80 i 90 ja s’hi va fer una reforma que com a intervenció més determinant va convertir la coberta a dues aigües original en una coberta d’una sola vessant. Ens conta l’arquitecta Cristina Gamboa Masdevall, sòcia de Lacol, que una part important de l’ajustadíssim pressupost per a aquesta reforma –poc més de 100.000 euros– s’ha invertit a tornar a la coberta de dues aigües i, així, guanyar un espai a la façana sud que ha sigut determinant per donar vida, llum i qualitat ambiental i lumínica a Ca la Carolina, com ara se la coneix. S’ha de saber que la vella casa tenia l’entrada a la façana principal orientada a nord, i que la façana sud era la que estava tancada a les millors vistes; així que una altra de les intervencions principals que s’ha fet a l’habitatge ha estat obrir-lo al sud, als camps, a la part baixa del poble. Amb aquestes dues operacions tan relacionades l’una amb l’altra, Ca la Carolina no només té un nivell més cap al migjorn, sinó dues terrassetes, una a la planta principal (la que acull la sala-cuina-menjador) i l’altra al nivell més alt, el lloc on hi ha els dormitoris. 

Hi ha hagut una tercera intervenció determinant en aquesta reforma. S’havien de fer nous els forjats del sostre de la planta principal, d’altura molt baixeta. Així, quan es van posar les bigues de formigó i es van decidir pels revoltons de ceràmica de tota la vida, que, a més, ajuden a fer una sensació de més alçada, es va crear una obertura, una connexió entre aquesta planta i la més alta. Ara a sobre del menjador, que té un banc fet d’obra, hi ha una balconada, un buit de forma corba que, altra vegada, és una solució que millora les condicions d’habitabilitat, l’entrada de llum, el pas de l’aire, la comunicació entre espais. 

Amb els murs originals de la casa ara pintats de blanc conservant les textures de pedres i maons, el color ha pres possessió de Ca la Carolina. Ja oberta la façana, un groc lluminós emmarca finestres cap a les millors vistes –també la cuina s’ha canviat al lloc més privilegiat i ara té un paisatge per a ella–; mentre que la façana ha recuperat aquell rosa original, un rosa expressiu però no estrident, que ara es perfila amb groc, en bona part amb ceràmica groga, per subratllar les novetats d’una casa que sempre serà la de l’àvia.