S’ha de saber en quines condicions van trobar aquest semisoterrani, situat a prop del Parc Güell, l’arquitecte japonès Masaaki Higashi i l’artista menorquina Esther Mir, de l’estudi d’arquitectura i interiorisme Mas-aqui, amb seu a Barcelona. S’ha de saber que es tractava de dues plantes soterrades per la part del carrer, sense llum ni ventilació, amb humitat, espais molt compartimentats, amb la part més baixa abandonada feia molts anys i amb un accés molt complicat. S’ha de tenir en compte això per valorar fins a quin punt la que avui es diu Casa Yurikago ha estat objecte d’una renovació integral, gairebé màgica, i valorar també com han sabut transformar totes i cadascuna de les moltes dificultats originals del lloc en oportunitats.

Acabada de poc, ara la Yurikago ( bressol en japonès) és una casa espaiosa, de gran lluminositat, ben ventilada, molt funcional i aprofitada al mil·límetre. És, a més, una casa molt singular, perquè aquelles dues plantes insalubres s’han convertit en cinc nivells que, del tot comunicats els uns amb els altres, semblen un sol espai, sense perdre la intimitat de cadascuna de les dependències.

“En comptes de fer una divisió vertical, vam optar per una divisió horitzontal”, explica Masaaki Higashi. Així, un seguit de graons que baixen des del carrer condueixen a la porta d’entrada, a partir de la qual un lloc de treball i una habitació -amb el seu lavabo-, només tancada amb vidre i persianes venecianes, s’obren cap a la zona d’estar, que, a la vegada, està oberta al menjador i a la cuina -també a una gran vidriera amb vistes al Tibidabo-, des de la qual es connecta amb la part més baixa de la casa, on hi ha el dormitori principal -amb bany en suite-, obert alhora a una petita terrassa. Són 101 m( 2) que, en un joc de desnivells, fan créixer cadascun dels espais i la sensació d’obertura de tot l’habitatge gràcies a la connexió tan fluïda que es genera entre ells.

Diàleg entre cultures

A la Casa Yurikago s’hi pot sentir un diàleg harmònic entre cultures. “És el projecte més personal que hem fet fins ara, perquè, a banda dels condicionants econòmics, no n’hem tingut cap altre. Hem actuat amb una llibertat absoluta”, assegura Esther Mir. “La dificultat més gran ha sigut la interpretació de l’espai original per transformar-lo i donar-li solucions funcionals”, afegeix Masaaki Higashi.

D’aquest arquitecte japonès, format a Hiroshima, a Alemanya i a Catalunya, se’n percep l’empremta de l’arquitectura i l’estètica nipones: treu tot el suc a espais originalment petits i fa que tot encaixi, provoca una fusió entre l’arquitectura i el mobiliari, crea espais d’intimitat a través de solucions subtils que separen sense tancar, dota els llocs d’un ús polivalent o fa presents alguns elements tradicionals japonesos que, reinterpretats en la seva funció, prenen nous usos. És el cas de la creació, a la sala, davall d’un passadís balconada que conté la biblioteca i el vestidor, d’una mena de tokonoma -un petit altar a les cases nipones- que aquí acull i en certa mesura amaga el televisor. Ara bé, aquestes clucades d’ull a la cultura de l’arquitecte de Mas-aqui no s’imposen en el diàleg amb la tradició constructiva del país, que deixa vista la volta catalana dels sostres, que cobreix el terra amb rajoles de fang cuit o que fa servir tècniques artesanes de proximitat, com és l’elaboració amb terratzo, per part de la firma Huguet de Campos, del moble amb pica de la cuina, així com les piques dels dos lavabos.

La Yurikagoés un habitatge ple de detalls, idees que criden l’atenció per la seva senzillesa visual i que deixen testimoni de fins a quin punt els de Mas-aqui s’han involucrat en el projecte arquitectònic i de l’interiorisme. Destaquen les finestres conegudes com Le Corbusier, que baixen en sentit transversal des del carrer -més amunt que la part més elevada de la casa- fins al nivell superior, on s’ubica un espai de treball, cosa que crea un pou de llum i afavoreix, a més, la ventilació creuada. Crida l’atenció també la construcció, al menjador, d’una llar de foc de formigó lacada al forn que, alhora, serveix de graó per accedir a la zona d’estar. Igualment, el disseny de Mas-aqui d’uns llums originals i discrets integrats dins un llistó de fusta per a la il·luminació al dormitori. O, entre d’altres, la posada en línia, paral·leles i properes, de les fustes, que contribueixen a introduir un element càlid dins un espai originalment dur.

Aquesta introducció de la naturalitat i la dolçor dels materials dins el que era un lloc dur, en molt mal estat i de difícil circulació, és una de les característiques principals de la transformació integral d’aquesta residència que, a més, ha servit per reforçar l’estructura del vell edifici a la base del qual s’ubica. L’arquitecte japonès Masaaki Higashi i l’artista i interiorista menorquina Esther Mir, de les dificultats n’han fet virtuts per aconseguir un habitatge singular, confortable i amb gran personalitat. Avui la Casa Yurikago és un espai multinivell que serveix per viure-hi i treballar-hi alhora, un semisoterrani que s’obre a les vistes i a la llum, un lloc especialment aprofitat perquè res no hi falti sense que tampoc hi sobri res.