Jo celebro la castanyada. I tu?

A Catalunya, i a la resta dels Països Catalans, la castanyada i Tots Sants marquen l'entrada de la tardor. Avui en dia celebrem la castanyada de manera bastant diferent de com es feia en els inicis. Temps enrere, es feien tocar les campanes fins a la matinada per honorar els morts. Una pràctica que ha desaparegut. Altres costums, però, com el fet de menjar castanyes, s'han mantingut. La castanyada i Tots Sants són dates assenyalades per a molts al calendari i coincideixen també amb altres festivitats arreu del món, com pot ser l'arxiconegut Halloween al Regne Unit o el Dia de Morts a Mèxic. Es tracta de tradicions populars molt arrelades i que entronquen amb cultures molt més antigues i ancestrals.

Antigament, el Samhain marcava l’inici de l’època fosca i l’any nou en les cultures celtes. El temps i les persones han transformat les celebracions, i cada cultura ha donat forma a la seva tradició, però hi ha unes premisses que són força constants: la mort i el foc. En un moment que la festa d’origen anglosaxó Halloween sembla que es converteix en la nova tradició global, fem un repàs de com són les celebracions arreu del planeta.

Castanyada

La que tradicionalment era una festa popular dels Països Catalans ja gairebé només es fa a Catalunya. Originalment se celebrava el dia de Tots Sants, però s’ha generalitzat el costum de fer-la la nit del 31 d’octubre. Els seus inicis es troben en una antiga festa ritual funerària en què es pregava pels difunts i se’ls feien ofrenes: tota la família es reunia per fer un àpat en honor als familiars que els havien deixat. Al llarg dels anys, aquesta reunió tradicional ha acabat sent la castanyada que celebrem actualment, en la qual es mengen castanyes, panellets i moniatos i es beu moscatell.

Samhain

L'origen de totes les celebracions de la tardor era una festivitat de la cultura celta pagana que marcava el final de les collites i l’inici de la meitat fosca de l’any. El Cap d’Any celta s’esqueia en un punt intermedi entre l'equinocci de tardor i el solstici d’hivern, la nit del 31 d’octubre. Era un dels moments de l’any en què la frontera entre el nostre món i l’altre era més difusa, cosa que permetia que els esperits poguessin travessar-la amb més facilitat. Es feien ofrenes per propiciar temps millors i se celebraven grans àpats per donar hospitalitat a les ànimes dels difunts. També era habitual disfressar-se per intimidar o amagar-se d’aquests esperits. Durant la història s’ha estès en altres territoris i ha adquirit diversos noms, i actualment es continua celebrant en religions neopaganes.

Dia de Morts

El Dia de Morts és una celebració tradicional mexicana dedicada a honrar els morts. Actualment se celebra els mateixos dies que Tots Sants, però antigament es feia al principi de l’estiu, i es nodreix d’antigues tradicions al voltant de la mort i el misticisme que l’envolta. Cal destacar, doncs, que no és una festa pròpia de tots els mexicans, ja que n’hi ha que celebren el dia de Tots Sants o, recentment, el Halloween, però s’ha convertit en un símbol nacional que els mexicans volen conservar com a part de la seva cultura i que el 2008 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. La calavera és un element essencial en aquesta celebració, símbol de la mort en moltes cultures precolombines. La festa se centra sobretot en una reunió de família i amics per pregar i recordar els que ja han mort, amb altars i ofrenes perquè tinguin un bon camí. Antigament es creia que les ànimes dels morts anaven a viure per sempre al Mactlán (un tipus de cel), però que un cop l’any tornaven a visitar els seus parents i amics: el Dia de Morts. A diferència d’altres celebracions que viuen amb por o pena el retrobament amb els morts, la tradició mexicana el viu en un ambient més alegre i festiu.

Halloween

La moda global de les celebracions de la tardor gràcies al màrqueting i al segell de Hollywood és el Halloween. El seu nom ve de l’anglès All Hallows’ Eve (vigília de Tots Sants), i és una de les tradicions més noves, que neix d’una barreja del Samhain celta i el Tots Sants catòlic. La creença que els esperits dels difunts tornaven a la Terra per demanar ofrenes com ara aliments és l’origen del popular trick or treat (broma o regal, és a dir, o em dones alguna cosa o faré alguna entremaliadura). Ara consisteix sobretot en repartir llaminadures als nens que van disfressats a visitar cases, que alhora es decoren amb coses desagradables amb l’objectiu d’espantar els esperits dels morts. Com que és una celebració tan inquietant i misteriosa, ha donat peu a moltes històries i pel·lícules que han contribuït a la seva popularització.

Tots Sants

En l’objectiu de l’Església d’eliminar totes les festes paganes per estendre la presència del cristianisme, al voltant del segle VII va néixer Tots Sants. La celebració creada per substituir el Samhain se celebra principalment l’1 de novembre i té com a objectiu honrar tots els sants, coneguts i desconeguts. De la mateixa manera que hi ha moltes branques dins l'Església, hi ha moltes variables i significats per a la festa de Tots Sants. És popular que les famílies vagin a missa i portin flors a les tombes dels seus familiars i amics morts. En la majoria dels països històricament cristians és un dia festiu nacional. És de les tradicions més esteses, ja que va de bracet de l’Església catòlica, però no s’ha aconseguit mantenir tan forta en les noves generacions o les persones no creients perquè no té un caràcter tan festiu com, per exemple, el Halloween.