04/12/2022

Cobrar als amics

2 min
Cobrar als amics

Un article al Washington Post de la periodista Michelle Singletary, especialitzada en finances personals, ens alerta d’una nova tendència que corre el perill de convertir-se en costum. Alguns lectors l’han avisat que s’han trobat amb sopars a casa dels amics on l’amfitrió, al final de la vetllada, els recorda els diners que cadascú li ha de transferir al seu compte personal en concepte de la part proporcional de l’àpat. Singletary explica el cas d’una lectora que en l’assumpte del correu electrònic hi especificava "fastiguejada" i li detallava com havia anat la història. El seu marit i ella van ser convidats per un amic. Van acceptar de bona gana i van preguntar si havien de portar alguna cosa. “Una ampolla de vi i les postres”, els va demanar. La sorpresa va arribar durant l’àpat, quan els va recordar l’import que haurien de pagar en concepte del menjar servit. Singletary no especifica en l’article quants diners cobrava l’amfitrió, però pel disgust de la denunciant s’intueix que van pagar a contracor la xifra requerida per la celebració domèstica. No s’esperaven aquell gest per part de qui consideraven un amic amb qui ja havien compartit àpats en anteriors ocasions.

La periodista confessa estar desconcertada per aquest nou hàbit perquè no només el considera una violació de l’etiqueta més bàsica. Adverteix de com aquesta pràctica pot acabar derivant en festes de jubilació disfressades de recaptació de fons i celebracions de casament convertides en un atracament als convidats. També avisa els amfitrions temptats per aquest mètode que és important comunicar als convidats de la intenció de cobrar en el moment de la invitació, perquè després no hi hagi malentesos.

Singletary té en compte un fenomen raonable que pot haver incentivat aquesta pràctica: les aplicacions de pagament del mòbil, tipus Bizum, que faciliten la monetització de les celebracions d’una manera més subtil. I té raó. El gest de posar un platet a taula per cobrar resultaria incòmode. La invisibilització dels diners gràcies a la tecnologia fa que cobrar s’equipari pràcticament a l’enviament d’un missatge de WhatsApp. En cas d’estretors econòmiques, sempre hi ha l’alternativa d’un berenar o, per descomptat, l’alegria d’oferir la llar i que cadascú porti el que vulgui.

Si realment es tracta d’un hàbit que es comença a popularitzar, el sistema rebenta alguns dels valors més preuats de les relacions interpersonals. Els amics es converteixen en clients, les trobades a casa en un negoci i les celebracions en una mena d’economia submergida inquietant. L’acte de desembutxacar-se els calés ens fa valorar d’una altra manera allò que ens han ofert. No és un regal, és un intercanvi calculat. Al marxar de casa els amics en comptes de comentar les millors anècdotes de la trobada i congratular-te de la sort de tenir-los, l’import de l’àpat farà valorar el menjar com si fos una mena de Joc de cartes improvisat. Fins i tot dubtarem de tornar a acceptar una invitació si la relació qualitat-preu no s’ajusta als nostres criteris personals. O prioritzarem l’opció del restaurant perdent la calidesa de les trobades domèstiques.

Desapareix el gust de compartir. Si posem preu als meravellosos àpats domèstics destruïm l’essència de rebre la gent que estimes: tenir els amics a casa és un regal que no té preu.

stats