Cada casa, un món
Diumenge 23/12/2021

Donar voltes a la intimitat d’una casa

Casa s2 a L’Escala (Girona). Obra de Bellafilarquitectes (Albert Massagué i Marta Andreu)

4 min
Casa

Podria semblar que la porció de pineda que té al voltant i que ha conservat al seu si, li garanteix la intimitat. El cas, però, és que la casa per a les vacances d’una parella amb dues criatures que havia fet l’equip de Bellafilarquitectes estava molt necessitada de privacitat. La parcel·la, en una urbanització de l’Escala, és en un carrer que hi passa i hi aparca molta gent per anar a les platges, que són, com qui diu, a dues passes. Però les normes municipals no permeten en aquesta zona tancar el perímetre dels solars amb murs alts, i ja està bé que sigui així, seguint la tradició de les primeres urbanitzacions.

Per això, Albert Massagué i Marta Andreu, responsables de Bellafilarquitectes -un estudi ubicat a la Garriga-, van projectar una casa que és un espai de privacitat, una casa tancada en ella mateixa. És més, és una casa que abraça dos patis i, d’aquesta manera, acull un petit paisatge propi que protegeix la intimitat dels que hi viuen, tant si són a l’interior com a l’exterior de l’habitatge. En aquest sentit, la casa S2 -que és el nom que van donar al projecte-és, en certa mesura, una casa mur, ja que un mur de formigó amb ben poques obertures conforma totes les façanes, així com construeix els dos murs corbs que, un dins de l’altre, generen els dos patis. Així, aquest edifici de 204 m -casa i porxos-, concebut en una sola planta, esdevé un lloc per refugiar-se i sentir un cert aïllament del món, per proper que sigui el trànsit o les cases veïnes.

Un diàleg amb els pins

Segons afirmen els de Bellafilarquitectes, “l’edifici renuncia a dialogar amb l’arquitectura de les cases veïnes i només considera com a context el bosc de pins en què s’assenta. Intenta integrar-s’hi amb l’ús del color i la textura dels materials però sense renunciar a expressar-se amb un llenguatge propi i aliè a l’entorn”. De fet, des del començament del projecte es van fixar la condició de respectar la integritat dels arbres preexistents, els arbres que li farien ombra. Són part d’una antiga pineda que ocupa una extensa franja litoral entre els nuclis urbans de l’Escala i Sant Martí d’Empúries. És amb aquests pins que dialoga l’arquitectura i també els habitants d’aquesta casa. Ho podem veure en la manera de realitzar el mur de formigó armat que tanca la pràctica totalitat de l’habitatge. L’encofrat, fet amb taulons de pi sense polir, dona a les façanes una textura i un joc de grisos que mimetitza l’escorça d’uns troncs de gran alçada.

Ara bé, amb el que de veritat dialoguen l’arquitectura i els qui habiten aquesta casa és amb les verdes copes dels pins. El projecte ha aconseguit que aquest diàleg, a més, s’estableixi en diversos nivells. Hi ha una relació a nivell formal per la sinuositat que té la coberta de sis voltes de mig punt, una al costat de l’altra, en direcció nord-sud. S’ha establert un evident diàleg cromàtic des del moment que es va decidir fer l’acabat exterior de la coberta amb rajoles vitrificades de color verd, un producte de proximitat per la seva fabricació a la Bisbal. El vitrificat contribueix a intensificar la verdor, no només de la mateixa rajola, sinó la que hi transmeten els pins. També suma textura i dinamisme el fet d’haver col·locat les rajoles a trenca-junta. Finalment, hi ha un diàleg a nivell visual, perquè en una casa tan tancada fins a una alçada de poc més de dos metres, com és aquesta, les voltes de mig punt, situades damunt el mur de façana, creen l’espai necessari perquè la mirada s’obri cap a les copes dels pins i la llum natural entri plena de tonalitats verdoses.

Tants de ressons de la pineda té la coberta que fins i tot esdevé un element que regala ombra per a un estar estiuenc a l’exterior de la casa. És així perquè les voltes es projecten en voladís. A la cara nord de l’edifici, el voladís és estret, però suficient per protegir els vidres de la forta tramuntana. En canvi, a la part sud, la coberta vola més i crea uns porxos just a fora de la sala menjador i dels tres dormitoris, tots ells orientats cap al migjorn.

És cap a aquesta façana sud que els murs laterals tenen una projecció en el paisatge i s’estenen també, aquí com a murs exempts, per generar dos patis semicirculars de diferent mida i caràcter -un pati conté l’altre-, en un gest molt similar al d’una abraçada. Albert Massagué i Marta Andreu, de Bellafilarquitectes, són així mateix els responsables del paisatgisme en aquest projecte. Al pati més gran, com a projecció de la sala d’estar, el jardí està més contingut i deixa espai per als jocs. El més petit té una vegetació assilvestrada. Ambdós, en tot cas, mostren una manera molt natural i autòctona d’entendre el jardí. Rere els murs dels patis, la pineda resta intacta.

Singular i funcional

En la casa S2 es manté un curiós i interessant equilibri entre la singularitat i una buscada convencionalitat. La casa S2 és singular en el sentit que, tot i tenir com a memòria de referència algunes conegudes obres de mestres com Le Corbusier o Antoni Bonet, es distingeix de qualsevol altra casa de la zona i també de la contemporaneïtat arquitectònica. Però alhora en la seva concepció i distribució interior té un plantejament convencional: tres dormitoris iguals se situen un al costat de l’altre; hi ha un espai ample per a la sala menjador i una estança independent per a la cuina. I és que la casa S2 sobretot és una casa funcional i còmoda per viure-hi, un habitatge l’arquitectura del qual busca facilitar la vida en temps de vacances. I això vol dir uns materials amb poc manteniment, poc espai de vidres per fer nets i una circulació en una sola planta en relació directa amb un jardí de gran naturalitat.

Casa
Diumenge Gaudí, Le Corbusier, Antoni Bonet

La sinuosa coberta de conoides de les escoles provisionals de la Sagrada Família va ser un dels principals motius d’inspiració que Le Corbusier es va emportar de Barcelona. L’arquitecte francosuís va investigar especialment sobre aquest element de l’obra de Gaudí per fer-ne la seva singular interpretació a la casa Henfel, una residència d’estiueig a La Celle-Saint-Cloud. Seguint aquesta cadena de referents, de seguida trobem la Ricarda, la casa que l’arquitecte català Antoni Bonet -qui havia treballat a l’estudi de Le Corbusier- va fer al Prat de Llobregat a començaments dels anys 60. Tot aquest fil en la recerca de camins cap a la contemporaneïtat és present a la casa S2 que els responsables de l’estudi Bellafilarquitectes van concebre per a una urbanització de l’Escala tot buscant la manera de conjugar les particularitats -i condicionants- del lloc, amb les necessitats i desitjos dels qui habiten la casa.

stats