Eugènia Balcells, del concepte a l'acció

El 1979, fruit d’una llarga amistat fundada en una complicitat pregona, Eugènia Balcells i l’escriptor Carles Hac Mor van publicar el llibre Anar i tornar, en el qual afloren qüestions intangibles que s’originen en el flux i reflux de les passions humanes. Amb el leitmotiv metafòric del vaivé, d’anar i tornar o pujar i baixar, Balcells hi aplega les seleccions, juxtaposicions i consegüents acumulacions d’imatges que caracteritzen moltes de les seves obres; en aquest cas, vehiculen estereotips sexuals, sexistes i estètics. Així mateix, de tornada, les frases o llegendes que Hac Mor escriu, en relació amb les imatges congregades per Balcells, reblen el clau de banda a banda de la pàgina, amb continguts més literals que metafòrics, que Jordi Marrugat identifica, molt encertadament, al pròleg de l’Obra completa punt U, volum que recull aquest treball conjunt. Hi diu: “El delit per les paraules impulsava al delicte: a la violència i la violació: a la pornografia gràficament evident d’Anar i tornar, on el cos esdevé només una intersecció de fonemes perquè també les imatges hi són bocins d’un únic text inabastable, signes d’una realitat inexistent enllà d’aquests”.

Arran d’aquesta reeixida col·laboració, Balcells compta de nou amb la participació d’amics artistes i escriptors per a la realització de Fuga (1979), Eugeni Bonet, Carles Hac Mor, Nati Ribas i ella mateixa transiten per les imatges d’aquest film, que ella defineix com “un poema «cinematicovisual», un teixit de filmacions successives a l’interior de la càmera que, situada en un punt fix en el centre d’un espai, anava girant per filmar els 360º de l’espai”: “És un treball sobre l’espai/temps, que va enregistrant en successives impressions de la pel·lícula els mateixos espais en temps diferents. Els personatges que hi apareixen realitzen accions lliures, quotidianes, que no responen a cap guió previ, i travessen successivament l’espai a la manera d’un film familiar”. 

La idea performativa de figures en moviment que succeeixen i transiten per l’espai la retrobem a les col·laboracions que Eugènia Balcells ha fet amb els músics i compositors Barbara Held i Peter Van Riper. Aquest darrer, company de Balcells, repicava els seus instruments (una mena de bats de beisbol metàl·lics) tot recorrent la videoinstal·lació Indian Circle (1981). També va intervenir en videoaccions com ara Around (1981), així com en algunes de les singulars videopartitures de Balcells, com, posem per cas, Colour Fields 1-2-3-4 (1984). 

Aquest art d’acció d’esperit Fluxux, un art que –com li agradava de dir a Carles Hac Mor– es mostra de viu en viu, sense mistificacions artesanals, i amb els artistes mateixos fent-hi de mèdium, va revifar el 1992 a la sessió Alí-Dadà en acció, que Carles Hac Mor i la que això escriu vam impulsar amb motiu d’una exposició sobre Arthur Cravan al Palau de la Virreina. L’èxit obtingut en aquell acte –en nombre d’accions i de públic– va propiciar que el 1993 poguéssim organitzar diversos cicles d’accions i conferències, en el primer dels quals –L’Acció - El subjecte com a objecte de l’art– Eugènia Balcells va participar amb la performance Subjecte-verb-predicat. En la foscor, Balcells i nou col·laboradors seus van recórrer l’espai amb espelmes, progressivament, com per art de màgia, els seus cossos s’anaven reflectint, fragmentats, en un seguit de miralls suspesos en espiral al centre de l’espai. Miralls que formaven part d’una de les instal·lacions de la mostra que aquells dies Balcells havia inaugurat a la Virreina. 

Pocs mesos abans, el mateix any 93, amb l’efervescència d’un art d’acció que congregava diverses generacions i disciplines, engeguem la primera De viva veu. Revista parlada, per a la qual Eugènia Balcells va concebre l’acció Moebius i la peça Album portàtil, (l'abric de plàstic transparent amb postals de dones, que ara hom pot veure a l'exposició de Can Framis) amb el suport de Jos Framis, que ens ofereix la seva llibreria, Tartessos, com a escenari. També vam comptar amb l’empenta d’Eugènia Balcells en alguna Revista Caminada, però recordo especialment la seva participació a la tercera Revista Parlada, que vam organitzar a l’estudi de l’artista Jordi Benito. En aquest cas, ella va fer la coberta del fulletó –que jo mateixa dissenyava en un foli DIN A4, incloent-hi els noms dels participants i els títols de les seves intervencions, informació que distribuïa per diferents seccions que m’inventava– i, juntament amb Peter Van Riper, Jos Framis i Dina Helal, va realitzar Senyals de sorra, performance que va repetir el 1995 al MNCARS, amb Peter Van Riper i Llorenç Barber. Una altra acció memorable fou Seguint el fil, a la Revista Parlada que vam fer al Pati Llimona, el 1994, en què, tot circulant per l’espai, Eugènia Balcells anava desfent un cabdell de fil de seda entre els assistents: entreteixint-los, els feia seguir el fil de les seves paraules.