23/08/2020

Ficció contra ficció

Tot i devorat per la seva llegenda, Truman Capote és una referència central de la literatura contemporània. També es pot dir de manera antagònica, si es prefereix: alimentat per la seva llegenda. Devorat o alimentat, Capote està íntimament lligat a la seva llegenda. Abans de morir, als anys vuitanta del segle passat, el seu nom era sinònim d’espectacle social cultivat als estudis de Hollywood o a la bohèmia daurada de Nova York. Assistíem a l’espectacle amb una barreja de fascinació i escepticisme. Truman Capote alenava com ningú l’ambigüitat.

Un cop mort, llibres i pel·lícules van intentar excavar en aquesta ambigüitat. Es van posar al descobert les seves misèries i els seus deliris de grandesa. El filó sembla inacabable perquè Capote, a l’autor d’èxit amb obres com Esmorzar al Tiffany’s, hi suma el personatge calculadament controvertit. Al final ha passat una cosa que probablement li causaria satisfacció: Truman Capote és un dels protagonistes de l’obra de Truman Capote.

Cargando
No hay anuncios

Al cap i a la fi, A sang freda, el seu gran text, va ser anunciat com a novel·la de no-ficció. Capote va investigar a fons un crim ocorregut a Kansas i després el va reconstruir com un organisme viu. Volia una ficció que no fos fictícia. Ho va aconseguir perquè va suposar una revolució en la manera de narrar. Però per força això implicava transformar-se en una ombra contínuament present en la seva novel·la. Truman Capote mateix constitueix un personatge de ficció.