Galetes Maria i pastís Sara: per què es diuen així aquests dolços?

Tarta Tatin

França

Aquest clàssic de la cuina tradicional francesa que es prepara al forn amb la base a la part superior es va inventar a l’Hotel Tatin, al municipi francès de Lamotte-Beuvron. La llegenda explica que va ser un accident a la cuina de les germanes Caroline i Stephanie Tatin, propietàries de l’establiment, tot i que està registrat que els pastissos “invertits” són molt típics de la regió on vivien. 

Pastís de Sacher

Àustria

Format per dues capes gruixudes de pa de pessic de xocolata i mantega amb melmelada d’albercoc, aquest pastís va néixer el 1832 a la cort del príncep Metternich, excanceller de l’Imperi Austríac. El diplomàtic tenia visita i, com que el cap de cuina estava malalt, li va tocar treballar al seu aprenent, Franz Sacher, que va improvisar unes postres que han fet història.

Pavlova

Austràlia i Nova Zelanda

Austràlia i Nova Zelanda es disputen l’origen d’aquest dolç de merenga batejat amb el cognom d’Anna Pavlova, la ballarina del Ballet Imperial Rus que va visitar els dos països a la dècada dels anys vint. Per la banda australiana, la història diu que la va inventar el xef Herbert Sachse a l’hotel Esplanade de Perth. 

Masini

Catalunya

El nom d’aquestes postres, que durant molts anys van ser el pastís nupcial per excel·lència, és en honor a Angelo Masini, el tenor que va actuar amb gran èxit al Teatre del Liceu de Barcelona a finals del s. XIX. Amb una base de pa de pessic, una capa de trufa i nata i una última de crema torrada, se sol decorar amb una mica de nata i crocant d’ametlles.

Maria

Regne Unit

Aquesta popular galeta va néixer a Londres el 1874 gràcies a l’empresa Peek Freans, especialitzada en pastes. La companyia va llançar una galeta senzilla amb el nom de 'Marie biscuit' en commemoració del matrimoni de la duquessa Maria Aleksandrovna de Rússia i el príncep Alfred I de Saxònia-Coburg Gotha, fill de la reina Victòria.

Melba

Anglaterra i França

Aquestes postres de préssec en almívar i gelat de vainilla amb salsa de gerds se les va inventar el xef Auguste Escoffier a l’Hotel Savoy de Londres el 1894 en honor a la cantant d’òpera australiana Nellie Melba, nom artístic de Helen Porte Michel, que va adoptar el nom de Melba en record de la seva ciutat natal, Melbourne.

Magdalenes

França i Galícia

Segons el Larousse Gastronòmic, l’any 1755 el rei polonès Estanislau Leszcynski va descobrir aquests petits pastissos que elaborava Madeleine Palmier, minyona de la marquesa Perrotin de Beaumont, que solia rebre’l quan anava a caçar a Commercy, al nord de França. Una altra teoria explica que aquests dolços, amb forma de la tradicional petxina dels peregrins, els venia una noia que es deia Magdalena al Camí de Sant Jaume.

Pera Bella Helena

França

Aquestes peres escalfades en almívar i servides amb gelat de vainilla i salsa de xocolata són creació del xef francès Auguste Escoffier (el mateix dels préssecs Melba). L’any 1865 els cuiners dels millors hotels i restaurants de París van començar a utilitzar aquesta denominació en diversos plats arran de l’estrena de la famosa opereta del compositor Jacques Offenbach La bella Helena. En el cas d’aquestes postres, la denominació va passar a la posteritat.

Pionono

Andalusia

Aquest petit dolç s’elabora des de finals del s. XIX a Granada. El seu nom prové del papa Pius IX (Pio Nono), a qui el confiter Ceferino Isla González va voler homenatjar. Elaborat amb un pa de pessic humitejat en almívar i farcit de crema pastissera i canyella, porta una corona de rovell d’ou torrat que simbolitza el solideu eclesiàstic.

Crep Suzette

Mónaco

La teoria principal sobre l’origen de la famosa crep amb salsa de mantega i taronja flamejades explica que va sorgir d’un descuit d’un cambrer al Café de Paris Monte-Carlo, a Mònaco, que sense voler, va vessar licor Grand Marnier damunt de les postres. Va servir la crep al príncep de Gal·les, que en va quedar encantat i la va batejar com a Suzette en honor a la filla d’una de les comensals d’aquell sopar. 

Charlotte

França i Regne Unit

Aquesta recepta d’origen francès, elaborada amb melindros i amb un farcit de 'mousse' o 'bavaroise', deu el nom a la reina Carlota de Mecklenburg-Strelitz del Regne Unit. Hi ha altres teories que suggereixen que el pastís va ser creat per Marie-Antoine Carême, el xef reial francès durant el segle XIX.

Sara

Catalunya

L'origen del nom d’aquest pastís tan típic a casa nostra, fet amb bescuit, crema de mantega i recobert d’ametlles torrades, és l’actriu francesa Sarah Bernhardt. Tot i que hi ha diverses teories sobre la seva creació, una de les més difoses és la que explica que, en una de les estades de l’actriu a Barcelona, el Gremi de Pastissers li va dedicar aquestes postres.