Per alguns indis californians, Juníper Serra no era cap sant

DURANT GENERACIONS, ELS ALUMNES DE LES ESCOLES PRIMÀRIES DE CALIFÒRNIA HAN FET, SOVINT AMB L’AJUDA DELS PARES, maquetes de cartró o de terrossos de sucre que representen missions cristianes per commemorar l’obra de fra Juníper Serra i les comunitats religioses que va fundar al llarg de la Costa Oest a les darreries del segle XVIII. A mitjans de gener, el papa Francesc va anunciar que l’Església tenia la intenció de canonitzar Serra per acostar “l’evangelitzador de l’oest dels Estats Units” a la santedat. Tot i això, actualment, no tothom veu amb tan bons ulls aquest predicador devot que va recórrer gran part de l’actual Califòrnia per portar el cristianisme als amerindis. Figures destacades de la comunitat ameríndia el consideren un personatge molt allunyat de la santedat. En efecte, els inspira una reacció tan visceral com les que susciten les disputes sobre els territoris ocupats al Pròxim Orient. Els historiadors i escriptors indis culpen Serra de la persecució de la seva cultura i de la mort prematura de milers dels seus ancestres a les missions.

“Havia posat moltes expectatives en aquest papa, que ha fet declaracions clarament favorables a la justícia social”, afirma Deborah A. Miranda, índia ohlone i esselen i professora de literatura nord-americana a la Universitat Washington i Lee de Lexington, a l’estat de Virgínia. “No és que [Serra] ens portés el cristianisme, sinó que ens el va imposar sense deixar-nos alternativa. Va fer un mal incalculable a tota una cultura”, afirma Miranda, que és autora de Bad Indians [Els indis són dolents], en referència als seus ancestres i al que anomena “la mitologia de les missions”. “Si se’l fa sant -assegura Nicole Lim, directora gerent del Museu i el Centre Cultural dels Indis Californians de Santa Rosa (Califòrnia)- se l’hauria de responsabilitzar del tractament brutal que va causar la mort a molts nadius”. Lim és índia pomo i responsable d’una web per a estudiants que, segons explica, té per propòsit corregir la desinformació existent respecte d’aquest tema.

BATEJOS EN MASSA I FORÇATS

Nascut el 1713 a Mallorca, Serra va ingressar a l’orde dels franciscans el 1730 i, abans de renunciar a una vida còmoda per dedicar-se a evangelitzar les Amèriques, va arribar a ser un professor de teologia eminent. Entre 1769 i 1835, es van batejar 90.000 indis a la costa oest dels Estats Units, des de San Diego fins a San Francisco. Un cop batejats, no se’ls deixava sortir de les missions i els soldats capturaven i hi retornaven els que fugien. S’obligava els indis a abandonar la seva llengua, els seus vestits, la seva religió, la seva gastronomia i les seves cerimònies nupcials. Milers d’indis van morir per l’exposició a malalties europees contra les quals no estaven immunitzats. Dels prop de 310.00 indis que vivien el 1769 a l’actual Califòrnia, només en quedava una sisena part 100 anys després, segons un historiador de la Universitat de Califòrnia.

Els amerindis denuncien no només la persecució de la seva cultura, sinó també la visió romàntica de les missions que transmeten les escoles, les esglésies i els mitjans de comunicació. El 1986 es va publicar un informe que va encendre especialment els ànims. El document era obra de la Diòcesi catòlica de Monterey (Califòrnia), la localitat on hi ha la missió del Carmel, el lloc de sepultura de Serra, i s’hi afirmava que no s’havien trobat proves d’abusos contra la població índia. Per bé que els investigadors de la diòcesi van publicar declaracions d’historiadors i sacerdots, no van entrevistar cap indi.

Des de llavors, els historiadors han investigat la qüestió més a fons. Steven W. Hackel, professor d’història del campus de Riverside de la Universitat de Califòrnia i autor de Junípero Serra: California’s founding father [ Juníper Serra: el pare fundador de Califòrnia ], assegura que Serra era “un home del seu temps” que considerava els indis incapaços d’autogovernar-se o, per exemple, de triar cònjuge. Els franciscans prenien aquestes decisions en lloc dels indis, explica Hackel. “Se’ls obligava a quedar-se [a la missió] o els soldats els hi tornaven a portar”, comenta. “Els indis ho veien com una forma coercitiva i destructora d’esclavitud, però els franciscans ho veien des d’una òptica diferent”. Alberto Camarillo, professor d’història dels Estats Units de la Universitat de Stanford, afirma que molts catòlics consideraven que “els milers d’indis que es va cristianitzar i civilitzar” formaven part d’una història de “benevolència, bondat i altruisme”. Per contra, molts indis consideren que “la colonització es va caracteritzar pel tractament brutal, els treballs forçats i l’opressió racial dels nadius”, assenyala. I afegeix que la canonització de Serra no posarà fi al debat.

L’arquebisbe de San Francisco, Salvatore J. Cordileone, que va elogiar Serra per haver “portat el cristianisme a aquesta banda del món”, afirma entendre els motius de la indignació dels indis i reconeix els assots i l’entorn coercitiu. Tot i això, els missioners també van escolaritzar i van ensenyar tècniques agrícoles, apunta. Al llarg de la història, les civilitzacions més poderoses “dominen i intenten transformar les més febles”, afirma Cordileone. “Les potències europees havien de descobrir aquest continent i establir-s’hi tard o d’hora. Els pobles indígenes estaven millor amb els missioners o sense els missioners? Jo diria que estaven millor amb els missioners”.

CRISTIANS, PERÒ CRÍTICS

La missió de Sant Francesc d’Assís, situada al barri de les missions de San Francisco, va ser fundada el 1776 per Serra. Juntament a la seva església blanca i senzilla, feta de tova i fusta, hi ha un jardí i un cementiri ple de làpides inclinades pertanyents a difunts amb noms i cognoms espanyols i irlandesos. Al bell mig del pati hi ha una estàtua que representa Serra en actitud pensativa. No fa gaire, dos cosins, tots dos indis ohlone i catòlics, van concedir una entrevista al NYT, asseguts un a la vora de l’altre a l’ombra d’una olivera. Andrew Galvan, historiador i conservador de la missió, i Vincent Medina, el cosí més jove i assistent del primer, manifesten opinions oposades pel que fa a Serra. Galvan afirma que potser és l’únic indi de Califòrnia que s’alegra fervorosament de la possibilitat que es canonitzi Serra. Medina, per la seva banda, diu que l’empipa que un papa a qui admira enalteixi una persona que és responsable “d’atrocitats”, en paraules del jove.

Tots dos coincideixen pel que fa als fets: a la missió hi ha enterrats més de 5.700 indis, molts dels quals van morir prematurament. A una fossa sense cap inscripció reposen les restes de 363 indis que van contreure el xarampió dels europeus i van morir en un termini de tan sols tres dies el 1806. Tots estan enterrats sota el que avui dia són les oficines de l’església, una escola i un aparcament. De fet, l’única menció de la seva mort que hi ha a la missió és una làpida fina de fusta que van col·locar els cosins.

“Sé què va passar als meus ancestres. Com puc tenir devoció per Juníper Serra? -es pregunta Galvan-. Sé que, a causa del colonialisme, els usos i les tradicions dels meus ancestres han desaparegut”. I, malgrat tot, confessa: “La meva família es va convertir al cristianisme” a la missió. Galvan reconeix que es va recórrer a la crueltat i cita una carta en què Serra ordena que es fuetegi els indis desobedients. Això no obstant, diu, Serra continua sent “la meva font d’inspiració”.

Medina es mostra menys transigent. “Fra Serra s’hauria pogut oposar a les pràctiques de l’Església i defensar els pobles indis”, assenyala. Canonitzar “el líder del sistema de missions devastador i genocida de Califòrnia és una manera de legitimar més el dolor i el patiment a què l’Església va sotmetre els ohlone i incomptables pobles indis californians més”.

La canonització només faria més profund l’abisme que separa els amerindis de l’Església catòlica romana, estima. Quan fa de guia en visites, Medina demana als estudiants que “s’imaginin que, en sortir de l’escola, de camí cap a casa, una gent els arrabassi el que més els importa i els faci canviar de nom, de religió i de llengua”. Els estalvia la informació més brutal, com ara que es prenien les noies i les dones solteres a les famílies i se les obligava a dormir amuntegades en recintes tancats fins que se les casava. Galvan explica que moltes missions no volen abordar la qüestió índia i fins i tot es mostren hostils amb els visitants indis.

Robert M. Senkewicz, professor d’història de la Universitat de Santa Clara, afirma que, en certa manera, s’ha distorsionat la història de les missions . “Eren comunitats índies, majoritàriament”, comenta Senkewicz, un dels autors del llibre California, Indians and the transformation of a missionary [Califòrnia, els indis i la transformació d’un missioner], que s’acaba de publicar als Estats Units. “Els indis estan absents de la manera com es presenten les missions contemporànies”. Lim, la directora del museu sobre els indis, coincideix a afirmar que la història és inexacta. “M’entristeix, em fa ràbia -confessa-. Quan sento el que ha fet el papa, penso que la gent no està preparada per acceptar la nostra veritat. És descoratjador”.

Un missioner nascut a Petra amb estàtua al Capitoli

La seva estàtua és al Capitoli dels Estats Units i també a bona part de les missions que va fundar al llarg de Califòrnia. A la primera, San Diego, la van seguir vuit més, algunes de les quals s’han acabat convertint en grans ciutats globals: Los Angeles, San Francisco, Sacramento... A Mallorca també té estàtues, sobretot al seu poble, Petra, al centre de l’illa, on va néixer el 1713 en una família de pagesos que el van ingressar al convent franciscà del poble per donar-li estudis. Quan tenia 16 anys, Miquel Josep Serra, ja estudiant a Palma, va decidir fer-se frare franciscà i es va canviar el nom pel de Juníper, pel qual avui és conegut.

Ja era un reconegut teòleg a Palma quan va decidir fer el salt, i el 1750 va aterrar a Mèxic per fer-se missioner en un camí que a a l’inici el va fer acompanyat del militar lleidatà Gaspar de Portolà. Quan el 2013 es va celebrar el tricentenari del seu naixement, el programa d’actes va incloure una mena de pelegrinatge dels llavors prínceps d’Astúries i del president balear, José Ramon Bauzá, pels llocs històrics on havia viscut el pare Serra, aprofitant la inauguració d’una exposició sobre la seva figura. També va servir, of course, per fer promoció turística de l’illa i, s’ha de dir, es va aconseguir aprofundir una mica més en la seva figura.

Tanmateix, resulta difícil extreure el personatge de l’entorn catòlic conservador que l’ha considerat un dels seus principals fills il·lustres, però se n’han reclamat estudis des d’una perspectiva més laica i moderna. Però després que Joan Pau II el beatifiqués el 1988, i que ara el papa Francesc hagi anunciat que al setembre el farà sant “pel seu esperit evangelitzador”, no sembla que sigui fàcil.