Hi va haver un temps en què Barcelona era l’epicentre de l’art contemporani a l’Estat, de la creació més experimental, de les propostes més arriscades. Això passava perquè hi havia espais, alguns d’alternatius i d’altres no tant, que hi van apostar sense por. I, d’aquells, sens dubte, destaca per la seva qualitat i rigor Metrònom, la sala que al llarg de més de vint anys va sufragar Rafael Tous, un regal que ens va fer a tots els que ens estimàvem l’art en un sentit tan ampli i obert que a vegades fins i tot no sabíem com qualificar-lo. Ara que ha començat la revisió de la fi del segle XX, dels bullents noranta, tan cabdals a l’hora de crear activitats, entitats i esdeveniments que encara duren, és interessant remirar la col·lecció d’art conceptual de Rafael Tous, i especialment la feina que va fer a Metrònom, com una llavor que va anar germinant per crear les condicions que afavorien aquella activitat i la seva multiplicació en diferents àmbits.
La importància de la donació que ha fet Rafael Tous al Macba, on fins al 9 de gener del 2022 es poden veure 120 obres de 28 artistes escollides d’entre el miler de peces de la col·lecció, és innegable. Primer, perquè marca un precedent, ja que el col·leccionista l’ha cedit perquè s’integri amb la resta de la col·lecció del museu. Segon, perquè precisament el Macba s’ha distingit per centrar-se en aquestes pràctiques més conceptuals i experimentals i ja tenia moltes obres dels artistes que formen part de la col·lecció Tous. Les peces ara donades permetran completar i millorar la representació d’aquests artistes que han marcat un dels períodes més brillants de l’art català.
Aquest suplement monogràfic vol ser un reconeixement a la feina feta per Rafael Tous i, també, una oportunitat per donar visibilitat a unes obres i uns artistes que van obrir camins i en la majoria de casos han mantingut una trajectòria coherent i honesta fins avui, quan ja formen part de la història cultural del país. A l’exposició hi ha més noms dels representats aquí -per temes d’espai falten noms també cabdals com Benet Rossell, Jaume Xifra, Jordi Pablo, Carles Pujol...-, però és una bona mostra d’una generació de grans creadors i, també, de la força de la mirada d’un col·leccionista valent i generós.