Aquests retrats de nens i nenes representen, per a mi, la mirada de la infància. Neta i autèntica. Són fotos fetes durant els viatges que he fet per l’Índia, el Pakistan, Bangladesh i el Tadjikistan. Són criatures que viuen en entorns rurals o urbans, alguns van a l’escola i d’altres ja no hi poden anar perquè treballen, però tots tenen en comú que no mostren mai por envers els estranys com jo. Tots es van deixar fotografiar sense problema. No van tenir cap recel a deixar-me acostar o per intercanviar un gest o una paraula amb mi. Són nens i nenes que viuen en entorns empobrits i que, a diferència del que passa a casa nostra, no sempre tenen garantit el dret a l’educació. També aprenen a espavilar-se aviat i tot sovint me’ls he trobat caminant sols, encara que siguin ben petits, i fent esforços per trobar el camí de tornada a casa.
A les imatges de la pàgina esquerra hi ha una nena que ha acabat la seva jornada de treball en un camp d’arròs de Bangladesh, un nen que surt de la mesquita després de resar un divendres, dues germanes de camí a l’escola a Gilgit, al nord del Pakistan, i una jove pastora que passeja sola les cabres per Mastuj, una zona molt muntanyosa del mateix país. A la pàgina dreta hi ha un nen que va a l’escola a Iskashim, al Tadjikistan, una zona fronterera amb l’Afganistan, molt àrida i amb un clima molt dur, on els nens es muden per anar a l’escola en senyal de respecte. També hi ha un nen petit que ha acabat la seva jornada buscant plàstics a l’abocador de Dharavy, a Bombai, i un nen de la mateixa ciutat que, en canvi, està tornant de l’escola a l’estació de tren Victoria Terminus. També una nena a Khorog, al Tadjikistan, al final d’un dia de feina al camp amb la seva família, i una jove estudiant d’una escola rural de Phutia, a Bangladesh. Nens i nenes ben diferents, però tots amb la mirada neta i autèntica de la infància.