Hi ha una escena inoblidable en la història del cinema. És la d’aquella nena de l’abriguet vermell que sortia a La llista de Schindler caminant sola i apressada pels carrers d’un gueto de Cracòvia. Oskar Schlinder l’observa de lluny com avança entre jueus moribunds que defalleixen per la fam, que caminen a empentes sota les ordres dels nazis cap a un destí tràgic o que moren d’un tret al cap. Schindler, des de dalt d’un turó i damunt d’un cavall, va seguint amb la mirada la criatura fins que la veu entrar en un portal. Aleshores la pel·lícula ens mostra com la nena puja les escales d’un edifici i s’amaga sota un llit apartant-se els rínxols de la cara. No la tornarem a veure fins una estona més tard. Un carro portarà el seu cadàver i Schindler intentarà dissimular el profund dolor que li provocarà aquella imatge.

Han passat vint-i-nou anys d’aquella pel·lícula. Aquestes setmanes, aquella nena que aleshores anava vestida amb l’abric vermell ara porta un armilla groga. Té trenta-dos anys i duu l’armilla de treball que identifica els cooperants d’una ONG polonesa. Oliwia Dabrowska és aquests dies a la frontera de Polònia amb Ucraïna. Ella i la seva mare són voluntàries i ajuden els refugiats a trobar una destinació o a arribar allà on els esperen.

A Dabrowska li va costar uns quants anys entendre el paper que havia interpretat quan només tenia tres anys a La llista de Schindler. Spielberg li va demanar que s’esperés a tenir divuit anys per mirar la pel·lícula. Però encuriosida per aquella experiència que ni ella mateixa recordava haver viscut, va mirar-la quan en tenia onze i va quedar corpresa per l’horror que explicava la història. En algunes entrevistes que va concedir en el vintè aniversari del film la noia va confessar que li va costar temps acceptar que els seus pares l’haguessin deixat participar en una pel·lícula tan colpidora i que només uns anys més tard ho va saber apreciar. Ara se’n sent orgullosa. Segurament és conscient del valor que Spielberg va voler donar a la nena de l’abriguet vermell que tan bé va representar.

Quan Oskar Schindler detecta des de lluny la criatura corrent, desemparada i sola enmig de la tragèdia, és quan el protagonista de la pel·lícula perd la seva innocència. És el moment en què al personatge li cau la bena dels ulls i entén l’horror nazi en tota la seva dimensió i la tragèdia d’aquell extermini. La nena de l’abric vermell fa veure a Oskar Schindler l’immens valor d’una sola vida. La nena és qui el porta a salvar tantes vides com pugui. Al final de la pel·lícula, quan Schindler fuig, els jueus que ha salvat d’una mort segura li donen un obsequi de record. És un anell amb un missatge en hebreu gravat al seu interior. El personatge d’Itzhak Stern, el seu ajudant, li tradueix l’escrit: “Qui salva una vida salva el món sencer”. La frase, extreta del Talmud, simbolitza la fe en la humanitat.

El 2022, quan és inconcebible que una altra guerra acabi amb la vida de tantes persones, aquella nena de l’abric vermell ens torna a enviar el mateix missatge. Ara porta una armilla groga i ens recorda el valor de cada ésser humà.