El projecte oblidat de Gaudí a Alella

AlellaEntre vinyes i grans masos, al mig de la vall de Rials, es troba Alella. Aquesta vila, coneguda pels vins de la denominació d’origen més petita del país, ressona també amb un nom il·lustre de l’arquitectura, Antoni Gaudí. Que una plaça del poble porti el seu nom n’és una pista, però no és tan conegut que l’arquitecte de Reus va projectar a Alella una capella i un retaule que no es van arribar a construir mai. La història d’aquest projecte va quedar amagada durant anys, i el seu descobriment va ser una autèntica sorpresa.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, el rector d’Alella i l’alcalde del moment, Antoni Pujadas i Nirell, van decidir amagar els llibres i documents de l'arxiu parroquial dins de sacs, sota una escala de l’ajuntament, per salvar-los de la violència incendiària que arrasava les esglésies. La història podria haver-se perdut per sempre, però el 1959, unes humitats a l'edifici municipal van fer enderrocar la tàpia. Es van recuperar els sacs i, entre els papers, Salvador Artés, un historiador local i futur alcalde de la vila, va descobrir, amb l’ajut d’Enric Casanelles, un dibuix doblegat dins d’un sobre. Era el plànol del projecte d'una capella, signat per Antoni Gaudí el 1883. 

Avui, sota el so del campanar de la parròquia de Sant Feliu d’Alella, s'arriba a la sala del Bisbe de la rectoria. A dins, darrere una taula plena de llibres antics hi ha Joan Prats, jurista i arxiver de la parròquia, predisposat a mostrar de primera mà el llegat de Gaudí a la vila. Prats va directe a l’armari ignífug de l’arxiu, en treu una gran carpeta, l'obre amb cura i emergeix un gran dibuix. És el plànol de la capella del Santíssim Sagrament de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. El projecte està delineat a la tinta xinesa a dos colors, a escala 1:25 i amb les imatges representades al revés, com si es veiessin a través d'un mirall. “Els sistemes de reproducció del moment feien que l'original fos del revés per poder-ne fer còpies”, aclareix Prats.

"Gaudí no era un estiuejant més"

La història sobre com l’arquitecte de la Sagrada Família havia dissenyat una capella per a un petit poble del Maresme es remunta a la dècada de 1880, quan Gaudí passava temporades d’estiu a Alella convidat pel seu client, Manuel Vicens Montaner, i la seva esposa, Dolors Giralt, natural del poble. Segons Prats, “Gaudí no era un estiuejant més". "Tenia una relació directa amb el rector i va acabar rebent l’encàrrec de projectar la nova capella del Santíssim de la parròquia de Sant Feliu”, diu. L’espai escollit era l'antic carrer del pont, un carrer que, a través d'una permuta, passava a mans parroquials. El dibuix va ser traçat el juliol del 1883, però l’aprovació de l’Arquebisbat de Barcelona no va arribar fins tres anys més tard, el març del 1886. Tot i que el projecte es volia finançar amb aportacions particulars, el seu elevat cost, amb un retaule que s'havia previst de plata, va fer que la proposta no es fes realitat mai. La capella es va acabar construint cap al 1890 segons el disseny de l’arquitecte barceloní General Guitart i Lostaló.

El plànol conservat a l’arxiu parroquial d'Alella mostra una capella adossada a l’església amb una coberta a dues aigües i arcs ogivals nervats, seguint el sistema del gòtic català. Però el més sorprenent és el detallat retaule que Gaudí havia ideat. Es tracta d’una lliçó de teologia i simbolisme, plena de referències bíbliques. Presenta set finestrals amb àngels trompeters, els quatre vivents del tetramorf, lleó, toro, àguila i home, que simbolitzen els evangelistes, i un conjunt central amb Crist al Gòlgota entre la Mare de Déu i sant Joan, dins d'una aurèola el·líptica de llum i querubins, una representació de l’Apoteosi. A la part inferior, es troba el sagrari del Corder Místic. “És una obra primerenca, però ja hi veiem la seva lectura intensa de la Bíblia i la capacitat de convertir-la en arquitectura simbòlica”, apunta Prats. Totes aquestes referències a l’Apocalipsi de sant Joan, travessades per la repetició obsessiva de la paraula “Sanctus”, que anys més tard Gaudí incorporaria a les torres de la Sagrada Família, mostren la seva profunda devoció.

Tot i que la capella no es va construir, la vinculació de Gaudí amb Alella va deixar altres rastres. Prats recorre les golfes i els racons de la parròquia mentre explica que el rector li hauria demanat també una solució per a l’accés difícil del campanar romànic. L’arquitecte va dissenyar una nova escala amb graons triangulars, un sistema gòtic que també va aplicar en altres obres seves com les de la colònia Güell. A més, segons l'arxiver, la creu que presideix l’altar major de la parròquia d'Alella és atribuïda a Gaudí pel seu deixeble, Lluís Bonet i Garí, tot i que el dibuix original s'ha perdut. A la casa dels Vicens, al carrer de Dalt, on Gaudí s'allotjava, hi havia mobles ideats per ell, com una xemeneia i un armari raconer. Aquest darrer moble ha estat recuperat, restaurat i ara es pot visitar a la Casa Vicens de Barcelona.

Davant de tot aquest patrimoni i la relació de Gaudí amb Alella, el 1965 el poble va inaugurar un monòlit i una plaça dedicats a Gaudí, i el 2002 va refermar el vincle amb actes pel 150è aniversari del seu naixement, inclosa la inauguració del parc Gaudí. El 10 de juny d'enguany farà cent anys de la mort de l'artista, i per això la Generalitat de Catalunya ha declarat aquest 2026 com l'Any Gaudí.

Avui, la capella del Santíssim que es pot veure a la parròquia de Sant Feliu és obra de Guitart i Lostaló, amb un retaule senzill que va sobreviure a un incendi el 2015. Però la presència de Gaudí encara ressona, i més guiat per Joan Prats, qui explica que la custòdia que l'arquitecte havia projectat per a la capella es va acabar construint i encara es conserva. Després d'un llarg passeig per les golfes i racons de la parròquia, les campanes tornen a marcar el pas del temps, i la caiguda del sol suggereix que és hora d'anar a casa. Així mateix, Joan Prats sentencia: “Alella no té una obra monumental de Gaudí com Barcelona, però té una història que l’uneix amb l’arquitecte”. Una història que va quedar amagada en sacs de roba, sota una escala, i que avui recorda com els camins del geni també van passar entre vinyes i masos del Maresme.