Rellotges de sol convertits en obres d'art i altres recomanacions
El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'
La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano
Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.
M'han encantat els rellotges de sol d’Otos (a la Vall d’Albaida, al País Valencià). Als carrers i façanes d’aquest poble n’hi ha una trentena convertits en obres d’art. L’Ajuntament ofereix visites guiades els diumenges i el recorregut es pot rematar amb un àpat a Ca les Senyoretes, on també atresoren rellotges de sol singulars.
M'he quedat amb les ganes de més al restaurant Bo de Bernat del carrer Comte d’Urgell, 27, de Barcelona, després d’haver-hi esmorzat un entrepà d’un fricandó que es desfeia a la boca. El local era ple de grups d’amics i tenen porrons de vi per a l’esmorzar de forquilla.
He tornat a llegir alguns capítols d’El carrer Estret, de Josep Pla (Edicions 62). M’agrada molt retrobar-hi passatges com el de la senyora Riteta (capítol XX), que és “molt pobra”: de bon matí, amb el carrer “tocat per una llum de vinagre”, surt gairebé d’amagatotis per recollir fems de cavall per a les flors del seu “jardí irrisori”.
No he pogut parar de pensar en les Festes de Gràcia. Del barri en vaig marxar per l’inassumible preu del lloguer i hi mantinc una relació d’amor-odi: la gentada que hi havia el dissabte de la festa, amb molts carrers col·lapsats, fa reflexionar sobre el camí que ha pres Barcelona. Sí que vaig xalar amb els castellers i la música de La Golden Beat a la plaça de la Vila, però no vaig poder accedir al carrer Mozart, on actuava Hidrogenesse.
He gaudit del vi Rock & Ros 2019 de carinyena blanca –samsó blanc a l’etiqueta–, un raïm que recuperen a l’Empordà. És un vi “natural” de només 950 ampolles amb el qual l’enòleg David Pujol Cargol busca la frescor. Aquest vi té el seu contrapunt: l’AMB blanc 2018, fet de la mateixa parcel·la i varietat, però que passa per àmfora.
La setmana que comença, amb Maria Labró Vila
Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.
Aplaudiré la feina dels participants i organitzadors de la 34a edició del Visa pour l’Image, que se celebra des d’ahir fins a l’11 de setembre a Perpinyà. A l’emblemàtic festival de fotoperiodisme s’hi poden veure vint-i-cinc exposicions de franc que tornen a convertir la Catalunya Nord en un espai de referència per al sector. Una oportunitat única per veure la feina de molts professionals que reivindiquen els drets universals i la llibertat d’informació.
Acompanyaré una bona amiga al concert de Santiago Auserón, reconvertit en Juan Perro, al Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca. El 4 de setembre el músic presenta el seu últim disc, Libertad, una barreja roquera, jazzística i afrollatina.
Viatjaré fins a Escandinàvia de la mà de la Sara Salas i el Martin Noaksson, propietaris de Noak Room. La seva botiga, situada al carrer Roc Boronat 69 de Barcelona, està especialitzada en mobiliari antic d’aquesta zona europea. Es tracta de peces que classifiquen i preparen a Suècia. Tot i que els preus s’allunyen d’Ikea, és un bon lloc per trobar-hi un element únic que centri l’atenció decorativa de casa, agafar algunes idees i després personalitzar opcions més assequibles.
Llegiré l'autobiografia de Jeanette Winterson Per què ser feliç quan podries ser normal?, editada i traduïda al català per Edicions del Periscopi. Considerada una de les millors autores angleses del segle XXI, el leitmotiv de l’obra de Winterson són els límits de la imaginació, les qüestions de gènere i les múltiples identitats sexuals. La meva llibretera de confiança em va dir que era un tresor de lectura que feia les preguntes adequades. Ha arribat l’hora de qüestionar-se.
Descobriré què s’amaga darrere de Los ensayos, la sèrie de HBO Max de la qual no paro de sentir opinions positives. A la producció, en format de fals documental, el còmic Nathan Fielder és el propietari d’una companyia que es dedica a fer simulacions fidels d’una situació que als seus clients els costa d’afrontar a la vida. Des de confessar una mentida fins a ser mare o declarar-se a una persona estimada. Què passaria si poguéssim assajar-ho tot abans de dur-ho a la pràctica?