'Traspassar límits': l'harmonia dels contraris

BarcelonaEn l’obra d’Eugènia Balcells coexisteixen dues línies principals. Per una part, les peces que es relacionen amb el que s’ha anomenat art conceptual i art crític, en les quals qüestiona valors socials i estereotips culturals i de gènere, sobretot els relatius a la societat de consum i els seus succedanis i a la condició i la situació de la dona en unes societats que arrosseguen prejudicis patriarcals antiquats i nocius. Les seves propostes sempre han tingut un sentit alliberador i han sabut evitar amb sentit de l’humor el to solemne i el ressentiment sectari. Aquesta línia la va iniciar amb quaderns i fotocòpies a mitjans dels anys setanta i l’ha prosseguit des de llavors amb instal·lacions, pel·lícules i vídeos. 

I, paral·lelament, l’artista barcelonina ha desenvolupat una altra línia que amb el temps potser s’ha convertit en la més important: el desplegament de visions poètiques i reflexions entorn de l’univers, els elements naturals i els cicles i transformacions propis de l’existència humana i de la realitat general, també a una escala universal, còsmica. Aquesta línia d’exploració visual i audiovisual l’ha expressat principalment mitjançant instal·lacions videogràfiques: From the Center (1982), Exposure Time (1989), Seeing the Dance (1989), Roda de color (2009), Univers (2012), etc. I, amb menys freqüència, mitjançant el cinema experimental (Fuga, 1979) i la instal·lació fotogràfica: Traspassar límits (1995) i Volta de fulls (2003).

En les dues línies és significativa la intervenció de l’atzar, del joc de relacions que transfigura esquemes i estructures prèvies, aportant la sorpresa visual i conceptual i l’aventura perceptiva. O tal vegada aquesta seria, a més, una tercera línia.

A Eugènia Balcells sempre li ha interessat partir de les oposicions de contraris o de presumptes contraris (per exemple, exterior/interior, fragment/totalitat, ciutat/naturalesa, raó/intuïció o femení/masculí), a vegades per distingir i reflexionar, però més sovint per mostrar-los com elements en relació, complementaris, mútuament necessaris. En la seva obra, els elements diferents o contraris poden aconseguir o albirar una possible harmonia o una síntesi unitiva. 

La instal·lació de projeccions fotogràfiques Traspassar límits (1995) és l’obra de Balcells que incideix més clarament en la conversió de dues concepcions o visions oposades en una síntesi de complementaris. En aquest cas, gairebé una fusió. Consisteix en una doble projecció, en el mateix eix i en sentits contraris, d’una seqüència de 162 imatges fotogràfiques, separades per fosos i acompanyades per una música de Peter Van Riper.

Una projecció presenta imatges del llenguatge estructurat i clar, representacions racionals, lletres, xifres... i l’altra hi oposa imatges naturals, fluides, animals, misterioses, intuïtives. Les imatges travessen sis pantalles translúcides de dos per dos metres, de manera que cada imatge manté als extrems la seva integritat, mentre que a la zona central es produeix una fusió. L’aspecte d’aquesta obra és el d’una escultura d’imatges lluminoses i canviants, que suren en la foscor. Són associacions d’imatges suggestives en la seva dinàmica d’aparicions i desaparicions. En algunes fases semblen fantasmagòriques, irreals, a causa de les seves interrelacions o la seva immaterialitat. Les trobades entre aquestes dues visions oposades són poètiques i es corresponen amb el que succeeix al cervell humà, en la relació de l’hemisferi del llenguatge i la lògica amb l’hemisferi de la intuïció creadora, que es necessiten mútuament per aconseguir la plenitud que és possible en l’espècie humana. 

En un món tan polaritzat i dividit en posicions excloents i agressives com l’actual, una proposta com la d’Eugènia Balcells té un significat i un valor ideològic, humanista i fins i tot polític, com a prefiguració o intuïció d’unes maneres més sàvies, d’un món ja no condemnat al desastre. Si volem canviar les coses, tenir un futur i fer un món millor, abans caldrà saber-lo somiar, imaginar, pensar i també expressar amb la paraula i mitjançant les formes artístiques. 

En algunes obres de Balcells aquest significat no es presenta d’una manera declarada i evident, però s’expressa en la manera pròpia de les arts plàstiques, de la poesia mitjançant imatges –i a vegades músiques, sons– i del que seria un pensament expressat ja no per la paraula, sinó mitjançant formes en relació transformadora.