07/01/2022

La venjança més brillant

3 min
La venjança més brillant

Una tiktoker s’ha venjat de la infidelitat de la seva parella omplint-li la casa de purpurina. Va comprar tots els pots de purpurina de tots els colors que va trobar i li va escampar la pols brillant pel sofà, el llit i tants racons com va poder. Només les persones que han hagut de netejar alguna vegada la purpurina són conscients de l’enorme dificultat que suposa eliminar-la del tot i com, tot i així, després de setmanes o mesos, encara se’n troba algun rastre tan diminut com llampant. La purpurina és traïdora. Un sol mil·límetre quadrat d’aquest paper lluent posa sota sospita la persona que el duu enganxat a la pell, com si fos el rastre que delata una festa secreta plena d’excessos.

La purpurina tal com la coneixem avui, amb el caràcter popular i festiu que l’ha fet famosa, la va crear el 1934 un maquinista de Nova Jersey anomenat Henry Ruschmann. Va trobar un mètode per polvoritzar el plàstic i crear grans quantitats de purpurina. De seguida el seu producte va tenir tanta sortida que va fundar l’empresa Meadowbrook Inventions, que continua sent la productora, distribuïdora i exportadora més gran del món d’aquest material. Una visita a la seva web en fa veure la gran diversitat de tipologies i l’enorme quantitat d’usos insòlits. Com a maquillatge, per als teixits o per pintar els rètols i les ratlles de les carreteres. Ara n’hi podem afegir un altre: la venjança. El màxim esclat de popularitat li va arribar als anys 60, quan els dissenyadors de moda de més prestigi van incorporar els lluentons als vestits i les marques de cosmètics van afegir la purpurina a les ombres d’ulls, les pólvores facials i els pintallavis. Ara vivim l’era del brilli-brilli com a garantia de glamur. I com sempre els excessos han acabat amb alerta sanitària. L’estiu del 2017 la BBC es feia ressò de l’advertència del Reial Col·legi de Ginecòlegs i Obstetres del Regne Unit. Els metges, després de veure els desastres a les consultes, desaconsellaven l’ús de les Passion Dust, unes píndoles de purpurina que s’introduïen a la vagina perquè tingués una aparença més resplendent i dolça en cas de rebre visita. L’excentricitat va portar múltiples dones a patir inflamació vaginal, candidiasi i infeccions bacterianes. L’alerta sostenible tampoc ha trigat. La purpurina, feta tradicionalment d’una barreja d’alumini i tereftalat de polietilè, és un microplàstic que perjudica el medi ambient, especialment els ecosistemes marins. La moda d’omplir la banyera de purpurina per penjar les fotos a Instagram ha costat la vida de moltes bèsties. Les noves purpurines han de ser eco, biodegradables i compostables. Les grans marques que les comercialitzen ara contribueixen a causes nobles com la neteja dels oceans.

Però per a l’audaç executora de la brillant venjança amb purpurina, el seu propòsit va més enllà d’una finalitat estètica i superficial. La seva víctima no es desfarà fàcilment de la culpa. Passaran mesos i es trobarà alguna espurna de purpurina enganxada a la mà, al coixí o a la roba. Alguna altra persona, en el moment més inesperat, li comentarà que té un minúscul lluentó a la cella o al cabell. I el comentari innocent li recordarà el dolor causat a la persona que l’estimava. Com a venjança és poètica. No hi ha violència ni agressivitat. És un material tan inofensiu com bonic. Però, alhora, aquesta pols té el do de la resiliència, la capacitat de perdurar, amagar-se i reaparèixer. Té la virtut de fer que allò més minúscul sigui el persistent i subtil recordatori de la persona a qui vas trair.

stats