29/12/2022

Visca la masturbació!

La professora de ciències de l’educació de la UB Montserrat Rifà i Valls va respondre en aquest mateix diari a l’article titulat "Masturba’t a casa de la Najat El Hachmi", també publicat aquí anteriorment, en què l’escriptora, segons la professora, acabava “insinuant que potser Abogados Cristianos no van tan errats quan denuncien la Generalitat per ensenyar a masturbar-se a nens de tres anys”. Resulta que, sempre seguint les consideracions de la senyora Rifà Valls, si aprofundeixes en la lectura i el coneixement del programa Coeduca’t impulsat pel departament d’Educació, la cosa no és ben bé així: la Generalitat no ensenya a ningú a masturbar-se.

Recordo perfectament el primer dia que vaig encertar a masturbar-me conscientment: va ser un dels dies més feliços de la meva vida. No he parat de fer-ho des de llavors. Quina edat devia tenir? Deu anys? Onze? No ho recordo bé, tot i que sí que recordo que quan vaig aconseguir-ho, després d’experiments infructuosos, vaig pensar: "Per fi!" Aquell dia vaig arribar a la conclusió que la vida tenia sentit. L’única cosa de la qual em penedeixo és no haver descobert la tècnica molt abans, perquè estic convençut que n’hauria tret molt de profit.

Cargando
No hay anuncios

Com que vaig ser criatura durant els anys 70 i 80, la meva cultura sobre el desig, la sexualitat i els afectes era tirant a nul·la (i va continuar sent així entrada l’adolescència, sigui dit de passada). Ningú t’explicava res de res excepte a cinquè d’EGB, quan ens van plantar a classe unes làmines incomprensibles del que s’anomenava “aparell reproductor” -masculí i femení-, sense cap mena de matís, que havíem de pintar estrictament seguint un model que no devia distar gens del que fan servir a les facultats de Medicina i que ens col·locaven entre les làmines de l’aparell respiratori i l’aparell cardiovascular, que també havíem d’acolorir. Més enllà d’això, silenci sepulcral. I no ho dic com a retret, perquè els mestres ens apreciaven seguint les coordenades i l’herència de l’escola laica i republicana (encara sort!, no vull ni pensar com devia anar la cosa a les escoles religioses) i som conscients que van fer el que consideraven que era millor per a nosaltres. De la mateixa manera que els nostres progenitors, que ens consta que ens estimen per sobre de totes les coses i nosaltres a ells, motiu pel qual els desitgem -i als mestres també- que hagin descobert, en algun moment, el goig de la masturbació. Perquè, i parlo per mi, d’arrels quadrades no n’he tornat a fer ni una des de llavors, però de palles...

No sé si la Generalitat o qui se n'hauria d'encarregar, però a mi, francament, m’hauria anat molt i molt bé que algú amb coneixement de causa, respectuosament i atenent a la meva edat en cada moment, m’hagués explicat, perquè ho entengués, què és el desig, les múltiples formes que hi ha d’estimar i com fruir plenament de la sexualitat que és font de diversió, de comunicació i de saviesa. I, per descomptat, m’hauria anat de primera que algú m’hagués advertit sobre la mil·lenària tècnica de la masturbació perquè una mica més i, de tant tibar-me-la a la babalà i desesperadament, me la destrosso, la polla.