Elsa Peretti té 72 anys. Ha viscut molt, tot esculpint la seva trajectòria professional a foc lent. El seu cos ja no és el d'aquella model que va captar l'atenció de Salvador Dalí, que han plasmat en dibuixos i fotografies personatges com Andy Warhol o Helmut Newton; aquella italiana esbojarrada, altíssima i imprevisible que va acollir la Gauche Divine barcelonina de finals dels 60, i que a Nova York va despuntar fent complements i joies per a dissenyadors com Roy Halston o Giorgio di Sant'Angelo. Des del 1974 les seves peces són icones de Tiffany & Co., la joieria de Nova York immortalitzada per Truman Capote a la novel·la Esmorzar al Tiffany's . Però la seva ment i les seves mans inquietes no s'aturen ni un moment. Entre cigarret i cigarret desgrana amb la mateixa energia records viscuts i projectes de futur.
"El que té a veure amb mi és la meva feina, no la meva imatge. He treballat molt, i he voltat per tot el món buscant els millors artesans, capaços d'imitar amb un relleu perfecte les formes de la natura, de veure i reflectir en un objecte l'essència, l'ànima de les coses, aquella puresa original". El fet de ser miop i d'haver de fixar molt la vista va accentuar des de ben jove el seu sentit del tacte i la passió pels detalls més petits: "Els objectes que faig són per ser tocats, per ser viscuts. M'agrada reflectir el contorn i la forma que va agafant cada peça amb l'ús del dia a dia. Tot té un sentit estètic, i el meu objectiu és que les peces que faig es converteixin en un símbol durador, més enllà de les modes".
Nascuda a Florència el 1940, als 21 anys va fugir de la vida benestant i burgesa que el seu pare, un magnat del petroli italià, li havia previst. "Vaig trigar molts anys a reconciliar-me amb el meu pare, però ell és qui em va inculcar el sentit del deure i, mirant-ho amb perspectiva, he vist que, en el fons, tot el que he fet ha sigut per a ell". Graduada en disseny d'interiors, el 1966 aterra a Barcelona, on comença a despuntar com a model i s'introdueix en els cercles d'artistes com l'escultor Xavier Corberó, els fotògrafs Oriol Maspons i Colita o els germans Regàs. "Va ser precisament la Colita qui el 1969 em va dir: «No seràs una dona independent fins que no tinguis una casa pròpia». Em va empènyer a comprar una casa mig enderrocada a Sant Martí Vell".
Aquest poble del Gironès -que ara té poc més de 200 habitants- estava pràcticament en ruïnes, a causa de l'èxode cap a la ciutat. De mica en mica va anar comprant casals del nucli històric, amb la intenció de restaurar-los mantenint el seu passat rústic i popular d'una manera gairebé artesanal, pensant en l'harmonia estètica de tot el conjunt. "Allà va començar la meva relació amb aquest poble medieval, i el meu compromís per la conservació i recuperació del seu patrimoni arquitectònic". Ara mig poble és seu. Les cases han cobrat vida i s'han convertit en una empremta fidel del seu viatge vital: fotografies, records, peces originals, antiguitats, objectes que van servir d'inspiració per fer el que per alguns ja són icones de la joieria moderna, com les bosses de mà en forma de mongeta, els cinturons de plata inspirats en l'esquelet d'una serp o els braçalets que reprodueixen en plata l'os del canell. Les gruixudes parets de pedra guarden també el record de llargues vetllades a les quals eren convidats arquitectes, intel·lectuals i artistes de totes les disciplines, entre d'altres, Antonio Gades o La Chunga.
Salvador Dalí va demanar-li que posés com a model. "Era molt bon conversador mentre pintava, però un dia em va fer vestir de monja i, si durant els descansos sortia a prendre una mica el sol a la platja de Portlligat, em renyava molt, perquè deia que les monges no prenien mai el sol!" Uns anys més tard, va tornar a coincidir amb Dalí a Nova York. "Li agradava envoltar-se de gent molt més jove que ell. Volia estar al dia de tot, i escoltar què pensàvem les generacions emergents".
El 1968 Elsa Peretti marxa a Nova York per desenvolupar la seva carrera com a model, però ben aviat s'adona que als 30 anys ja seria massa "vella" per a aquesta professió. Era traçuda, i li agradava dissenyar les seves joies i complements. Va ser així com Giorgio di Sant'Angelo, el gran exponent de la moda hippy i psicodèlica dels 70, li va encarregar les primeres peces per decorar una de les seves col·leccions. Després va col·laborar amb Roy Halston, dissenyador emblemàtic que vestia, entre d'altres, Jacqueline Kennedy, Elizabeth Taylor o Bianca Jagger. "A Espanya era coneguda com a model, però a Nova York valoraven els meus dissenys. Halston i Warhol em deien «Va, vés, fes-ho!», i això em donava molta energia".
Què ha après dels seus mestres? "De Gaudí sempre m'ha fascinat la seva interpretació de les formes de la natura. L'escultor Xavier Corberó em va inculcar la cura pels materials i l'execució perfecta de la seva visió. Els artesans xinesos són els reis amb les mans, tot i que instintivament tendeixen a fer coses molt sofisticades. Fa 35 anys que treballo amb ells! I també he après coses molt pràctiques, com el consell que em va donar Roy Halston, i que m'ha sigut molt útil: em va dir que, en joieria, havia de fer com en el món de la moda, i dissenyar col·leccions large , medium and small , és a dir, per a totes les butxaques".
Les seves creacions van començar a vendre's als magatzems Bloomingdale's, i un bon dia van arribar a les mans del director artístic de Tiffany & Co., que volia renovar la imatge de la joieria, creada el 1837 a Manhattan. "Vaig haver de lluitar contra moltes convencions. En aquell moment eren tan conservadors que fins i tot tenien un reglament intern que obligava les dones que entraven a Tiffany a portar sostenidors!"
Peretti va signar el seu primer contracte amb Tiffany & Co. el 1974, tot i que fins al 1982 no va posar la seva signatura a les peces que dissenyava. "Per a mi va suposar obrir-me al món. Podia viatjar per anar a buscar nous materials al seu lloc d'origen i conèixer els artesans que els treballaven". 40 anys després, escultors, fonedors, orfebres o bufadors de vidre encara visiten Elsa Peretti a Sant Martí Vell per comentar els seus últims dissenys o donar vida a noves formes. Algunes d'aquestes peces s'ha convertit en un clàssic, amb presència també en museus com el Metropolitan Museum of Art o el British Museum.
Arribats a aquest punt, què és l'èxit per a Elsa Peretti? "L'èxit és saber dir que no. La por del fracàs és dir sí a massa coses". Aquest 2013 Tiffany & Co. acaba de renovar per 20 anys més l'acord de venda exclusiva dels dissenys d'Elsa Peretti. Un acord pel qual la dissenyadora ha rebut 47 milions de dòlars, a més de seguir ingressant el 5% de les vendes de les seves peces.