Representació de la Producció Primària Bruta, que equival a la fotosíntesi, al llarg dels mesos d'un any, elaborat per Yadvinder Malhi de la Universitat d'Oxford.

Després d’una llarga espera, els amants de la cuina catalana feta des d’una mirada renovadora estan d’enhorabona. El restaurant Moments, situat al Mandarin Oriental, acaba de reobrir amb un menú signat per Carme Ruscalleda i que s’inspira en el seu llibre Felicitat, que explica la seva dilatada trajectòria rere els fogons.

La col·laboració d’Uniqlo i JW Anderson tornarà a donar fruits ben aviat. La firma japonesa ha anunciat que el 22 d’abril llançarà una nova col·lecció de la mà d’aquesta marca londinenca. L’artesania hi serà molt present aquesta temporada, com sempre que hi intervé el dissenyador Jonathan W. Anderson, també director creatiu de Loewe. “És una col·lecció que he dissenyat pensant realment en la primavera. Tots hem estat tancats i desitjava que arribés el moment de tornar a sortir. També hi volia incorporar un toc d’artesania perquè és molt important per a mi”, ha explicat l’irlandès.

A finals del 2013, Corporate Europe, una organització de Brussel·les que vigila el poder dels lobis a la capital comunitària, va filtrar el document intern d’una reunió entre responsables de comunicació de la Comissió Europea i el Consell de Ministres. Feia només quatre mesos que els Estats Units i la UE havien començat a negociar un futur tractat de lliure comerç i ja sabien que ho feien amb l’opinió pública europea mobilitzada en contra. El document que havien de discutir els caps d’estat i de govern reconeixia que cap altra negociació comercial de la UE "ha sigut objecte d’un nivell d’escrutini públic tan gran", ni ha despertat tan interès mediàtic i social.

Els fruits vermells de Mèxic són bons però encara són millors els seus alvocats, que es desfan com la mantega. Als Estats Units ho saben molt bé. Perquè és allà, i no a Mèxic, on van a parar les millors fruites i verdures del país. I també on la suor i els sous irrisoris dels pagesos s’acaben traduint en preus d’or. Des de fa anys, per exemple, que no es concep una Super Bowl sense un bon guacamole. Ni més ni menys que 100.000 tones del millor alvocat de Michoacán creuen la frontera cada febrer per satisfer el paladar dels aficionats del futbol americà. I, tot i que durant més de 80 anys Washington mantenia un embargament a l’alvocat del seu veí, ara hi arriba sense pagar cap aranzel. És un dels preceptes del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord, més conegut per les seves sigles en anglès, NAFTA, que des del 1994 regeix el comerç entre els Estats Units, el Canadà i Mèxic.

Després de la crisi del 2008 i les seves seqüeles, estem patint un retorn al proteccionisme. ¿Els països s’han blindat per protegir els seus productors?

Ni d'esquerres ni de dretes. Es diu que l’autèntica línia divisòria en la política comercial és ara entre els liberals que defensen mercats de portes obertes i els nacionalistes partidaris d’aixecar el pont llevadís. Potser es tracta d’una frase exagerada, però els cops de bastó que està rebent el comerç internacional a banda i banda de l’Atlàntic suggereixen que té alguna cosa de certa. Nigel Farage i Marine Le Pen, els líders dels partits populistes de dreta al Regne Unit i a França, respectivament, semblen procedir de l’extrema esquerra quan rebutgen acords com el TTIP. Aquesta proposta d’acord comercial entre la UE i els EUA és percebuda com una falca que només afavoreix les grans corporacions. Les declaracions recents de Donald Trump (“No és el lliure comerç, és el comerç estúpid”) s’assemblen molt a les de Bernie Sanders, el socialdemòcrata que està frenant el camí de Hillary Clinton cap a la Casa Blanca.

¿Creu que els documents de negociació del TTIP filtrats aquesta setmana per Greenpeace reflecteixen una lluita de la UE contra els intents desreguladors dels EUA?

La vida és capritxosa i t’enfronta a situacions inversemblants. A mi, un dia, el destí em va portar a enlairar-me amb un avió, a aterrar a Pequín i em va convidar a donar una conferència sobre com és la joventut del món. Era el maig del 2013 i recordaré la sensació d’entrar nerviós a un auditori ple de joves que esperaven amb atenció el què els podia dir.

Diu George Steiner que “a Europa, fins i tot una criatura es doblega sota el pes del passat, com si portés una motxilla massa carregada”. És en aquests llibres d’història, en les paraules d’aquests pensadors d’ El món d’ahir, a les memòries de Stefan Zweig, o d’un món que “no se’n surt”, com el retrat que Tony Judt fa sobre els malestars polítics, econòmics o democràtics d’aquest món globalitzat, on ens toca tornar a “aprendre a pensar novament l’estat”, o amb la lectura d’ Una Europa alemana, d’Ulrich Beck, que intento comprendre les contradiccions d’aquest invent modern anomenat Unió Europea, nascuda de la voluntat de superar la barbàrie, i avui esquerdada pels efectes de les crisis actuals.

Visc en un entorn familiar catalanista i republicà, som a la tardor del 1956, i jo sóc un nen a qui li queden gravats els comentaris dels seus pares sobre com és d’horrorosa l’entrada a sang i foc dels tancs soviètics a Budapest.

I abans d’acomiadar-nos per sempre, ella em va demanar que li recomanés un llibre literari. I li vaig dir que no podia, perquè fa molt de temps que no busco respostes en els llibres de ficció.

L'experiència del viatge deixada reposar sobre les pàgines d'un llibre. L'impacte de moments històrics viscuts, analitzats amb la serenitat que ens dóna la perspectiva del temps. Els testimonis d'èpoques passades i presents. Els països, els carrers, la gent, els recursos naturals, la geografia. La desconfiança que ens crea l'altre en una era de preocupacions globals. Els reptes, les solucions. Els encerts i els errors de la condició humana sota pressió. Cinquanta recomanacions que ajuden a entendre la lletra petita del planeta.