@TERETURIComplexitat, fragilitat i incertesa són conceptes que ens acompanyaran durant aquest any que ara comença. Canvis polítics, econòmics, socials i tecnològics alteraran, per bé i per mal, supòsits que durant anys hem donat per assumits. Els paràmetres que tradicionalment han servit per avaluar el creixement econòmic estan ara en qüestió; es redueix la desigualtat entre països però augmenta la desigualtat entre persones; la salut pren cada vegada més protagonisme en el càlcul de l’economia; cal prendre en consideració noves variables per mesurar el progrés, la justícia social o el grau de felicitat de la societat. Ja no n’hi ha prou adaptant la legislació a les noves circumstàncies. La falta d’un lideratge polític clar en la majoria d’institucions internacionals i l’afebliment de la democràcia en molts països dibuixen escenaris abruptes que requeriran la col·laboració d’un ventall d’actors cada vegada més ampli. Creix la competència entre grans països que volen influir en àrees encara més grans. L’any que celebrarem els 25 anys de la reunificació alemanya i l’etapa més gran d’integració d’Europa, el Regne Unit escalfa motors per a les eleccions que poden obrir la porta a la seva sortida de la Unió Europea, i Rússia malda per recuperar la seva zona d’influència durant la Guerra Freda. Àfrica segueix lluitant per deixar enrere el conflicte bèl·lic permanent, i s’esforça per fer-se un lloc en els rànquings de creixement econòmic, en part gràcies a les milionàries inversions de la Xina en infraestructures. A les Amèriques el desgel de les relacions entre Cuba i els Estats Units pot ajudar a establir un nou diàleg entre el govern nord-americà i la resta del continent. Tal com deia Winston Churchill, de qui aquest mes de gener se celebra el 50è aniversari de la seva mort, “aquests no són temps per a la facilitat i el confort, sinó per atrevir-se i resistir”. Atrevir-se, resistir, i sobretot no oblidar les xifres que ens recorden la feina que encara hi ha per fer.