La ciberguerra precipita una cursa armamentística en un camp de batalla per explorar

BarcelonaACTIVISTES RUSSOS I IRANIANS uneixen forces per llançar una sèrie coordinada de ciberatacs contra el sector financer dels EUA, en resposta a les sancions imposades per l’administració nord-americana als seus països. Resultat: el dòlar cau, Wall Street s’enfonsa, s’apuja l’or i s’infla una nova bombolla immobiliària als EUA. És el que l’agència Bloomberg cataloga com una possibilitat a la Guia pessimista per al món el 2016 que acaba de publicar. ¿El món està preparat per a un atac com aquest?

Els experts coincideixen que més que un gran acte de guerra cibernètica, aquest 2016 continuaran les incursions com les que hi ha hagut els últims mesos amb el robatori de fitxers a Sony –entre els quals la pel·lícula The Interview– o de dades de l’Oficina de Gestió de Personal (OPM) dels EUA. Tot plegat ha precipitat una acceleració de la cursa armamentística per fer-hi front. Una cursa molt més barata que muntar un exèrcit o fabricar armes nuclears, uns àmbits en què no imperen les regles d’una guerra convencional.

Segons una recopilació feta pel 'Wall Street Journal', 29 països al món ja tenen formalment unitats militars o d’intel·ligència treballant sobre la ciberguerra, i una cinquantena tenen el software necessari per dur a terme espionatge cibernètic. Els EUA són els líders mundials en inversió i preparació per fer front a la ciberguerra. Ho van demostrar llançant –en col·laboració amb Israel– el virus informàtic Stuxnet, que l’any 2010 va infectar el software de les centrals nuclears iranianes. També van aconseguir desconnectar d’internet Corea del Nord durant uns dies com a represàlia per l’atac a Sony.

MÉS ENLLÀ DEL CIBERESPAI, aquest 2016 els EUA provaran per primer cop una nova generació de drons molt més sofisticada. Són els coneguts com a “núvol de llagostes”, formats per una trentena de petites naus, senzilles, que volen en formació de manera coordinada i autònoma. Amb aquest núvol les defenses antiaèries tradicionals es veuen desbordades –i inutilitzades–, en el que és un pas més en l’escalada cap a la sofisticació de les armes intel·ligents. Sobre la taula queda el debat ètic sobre si la ment humana ha d’estar sempre darrere del control dels arsenals, amb la campanya “Atureu els robots assassins” com a màxim exponent.

A finals del 2016 es preveu una revisió del Conveni sobre Certes Armes Convencionals de l’ONU i la intenció és restringir al màxim aquesta mena d’armes autònomes que reben instruccions i actuen sense supervisió directa. De moment encara no existeixen robots armats totalment intel·ligents que prenguin decisions sense intervenció humana, però s’espera que ho facin d’aquí uns 20 o 30 anys, segons Human Rights Watch.