El clima, una amenaça geopolítica

“LA SEQUERA QUE SÍRIA VA PATIR del 2006 al 2011 va reduir en un 70% les collites del país. Això, juntament amb la mala gestió dels recursos naturals del règim de Baixar al-Assad, va contribuir al desplaçament d’1,5 milions de grangers i pastors cap a zones urbanes que ja patien d’escassetat d’aigua. Ningú diu que el canvi climàtic causés la guerra a Síria, però hi va jugar un paper”, explica al Planeta la cofundadora del Centre pel Clima i la Seguretat Caitlin Werrell. Nomenat un dels millors nous think tanks del món del 2014, aquest centre s’ha creat amb l’assessorament de diversos militars retirats dels EUA per impulsar la recerca sobre seguretat climàtica. No són els únics que identifiquen l’actual guerra a Síria o la de Darfur el 2003 com els primers conflictes vinculats al canvi climàtic. El mateix secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va destacar l’escalfament global com un factor crucial en el cas de Darfur i analistes de la talla de Thomas Friedman, del New York Times, han assenyalat el clima com “l’estressor amagat” en l’aixecament de les Primaveres Àrabs i en el conflicte sirià.

L’ESTAMENT MILITAR NORD-AMERICÀ fa temps que té la lupa posada sobre el termòmetre global. El Pentàgon ha alertat que l’escalfament del planeta ja és una amenaça a la seguretat nacional. Però Warrell deixa clar que no són els únics: “El 70% dels països del món [110 estats] han definit el canvi climàtic com una amenaça de seguretat nacional en documents oficials”. Això sí, els EUA i el Regne Unit, explica, són “els que tenen polítiques de seguretat climàtica més desenvolupades”. Però quina és l’amenaça exactament? Doncs un informe del Pentàgon d’aquest 2014 assegura que el canvi climàtic pot “generar inestabilitat en alguns països, ja que dificulta l’accés a l’aigua, destrueix infraestructures, estén malalties, força migracions massives, interromp l’activitat comercial i provoca talls de l’electricitat” i tots aquests efectes “poden debilitar governs ja fràgils i amenaçar governs actualment estables” i fins i tot obrir escletxes a “les ideologies extremistes i el terrorisme”.

Caitlin Warrell detalla que “el canvi climàtic actua com a multiplicador d’amenaces”, és a dir, intensifica el risc de conflicte armat quan s’uneix a altres factors. El terme el va encunyar el 2007 el Centre d’Anàlisi Naval (CNA, en anglès), que investiga per a les forces militars nord-americanes. En un nou informe del 2014, el CNA eleva el to i diu que en moltes zones els impactes del canvi climàtic “seran molt més que simples multiplicadors de l’amenaça: actuaran com a catalitzadors de la inestabilitat i el conflicte”. “A l’Àfrica, l’Àsia i el Pròxim Orient ja estem veient com els impactes de climes extrems estan plantejant reptes de seguretat a molts governs”, afegeix. L’estudi alerta que “aquestes tendències estan creixent i accelerant-se” a causa també del ràpid augment de la població mundial, que incrementa la demanda de recursos naturals i que alhora es concentra en grans ciutats costaneres, que poden patir l’impacte futur de l’ascens en el nivell del mar.

Tanmateix, molts investigadors demanen “cautela” abans d’encendre les alarmes. “No hi ha evidències fermes que el canvi climàtic, tal com s’ha donat fins ara, hagi sigut causa suficient o necessària de cap conflicte”, afirma taxatiu l’especialista en el Pròxim Orient al Cidob Eckart Woertz. I adverteix: “Els militars occidentals, sempre a la recerca de noves raons per elevar el seu pressupost, i els dictadors del Pròxim Orient són els que més abonen la teoria. Al president sirià, Baixar al-Assad, i al del Sudan, Omar al-Baixir, els encanta la narrativa de la guerra climàtica, ells mateixos la defensen per espolsar-se les responsabilitats”. El mateix consell de savis de l’ONU sobre el canvi climàtic va dedicar dos capítols contradictoris a aquest tema en el seu informe científic publicat l’any passat, després de cinc anys de recerca. L’estudi deixa clar que si no s’atura, l’escalfament global plantejarà riscos greus per a la “seguretat humana”, però una part dels científics consideren que no hi ha prou proves per afirmar que el canvi climàtic sigui causa directa de conflictes armats.

“Fa deu anys van sortir una sèrie de llibres que pintaven un escenari catastròfic, en què el canvi climàtic desencadenaria una sèrie de guerres arreu del món... Va ser una exageració, però també crec que seria una exageració dir que no existeix cap vincle i que no cal fer cap adaptació de les polítiques de seguretat”, apunta l’analista del Carnegie Endowment for International Peace Richard Youngs, autor del llibre Climate change and European security [Canvi climàtic i seguretat europea]. Youngs està convençut que l’escalfament global “magnifica” les possibilitats de conflicte armat en contextos concrets, però assenyala també altres riscos més a gran escala. “El canvi climàtic pot canviar la naturalesa del sistema econòmic mundial i podria debilitar les institucions globals”, adverteix. Des dels canvis geoestratègics que planteja el desgel de l’Àrtic -amb la batalla pel gas i el petroli que queden a l’abast i les noves rutes comercials que s’obren- fins a la desestabilització política que acompanya l’escassetat de recursos, Youngs alerta que “els països poden tendir a adoptar perspectives més de realpolitik ”, una diplomàtica pragmàtica i d’“autopreservació” que soscavaria la cooperació global.

La Unió Europea ja va incloure la perspectiva climàtica en la seva estratègia de seguretat l’any 2008, però les reiterades referències a la seguretat climàtica sobre el paper no s’han traduït en mesures concretes per prevenir conflictes derivats del canvi climàtic. Diversos exèrcits europeus, com l’espanyol, el britànic, el danès o el suec, han creat unitats especialitzades en aquest àmbit, però centrades a donar resposta a catàstrofes humanitàries. “Però no és un problema que demani només recursos militars, Europa ha de prendre mesures per preservar el sistema de comerç internacional i sobretot orientar més els ajuts de cooperació a l’adaptació d’altres països als efectes del canvi climàtic com a mesura de prevenció”, apunta l’analista.

La UE pretén dedicar la reunió del G-7 del juny a discutir sobre “clima i seguretat”, però la revisió de la seva estratègia de seguretat aquesta primavera se centrarà més en amenaces immediates, com el conflicte d’Ucraïna o el jihadisme, i aparcarà la seguretat climàtica. “Serà un error, perquè tot i que els efectes més importants es veuran el 2050, és un problema al qual ja hauríem d’estar reaccionant”, diu Youngs.

LA SWISS PEACE FOUNDATION VA ADVERTIR el 2011 que s’estava fent poc per construir una veritable estratègia de pau mediambiental ( environmental peacekeeping ) . Tot i així, el director de l’entitat, Laurent Goetschel, forma part del grup d’escèptics sobre les guerres climàtiques. Goetschel creu que els efectes del canvi climàtic només “reforcen altres causes ja existents” d’un conflicte i veu exagerat considerar-los com una amenaça per a la seguretat nacional. No obstant, veuria bé que l’ONU adoptés aquesta definició, com ja han demanat alguns governs. Ho bloqueja l’oposició dels països del Sud, “que temen que sigui una altra oportunitat per prendre decisions contra la seva voluntat”, explica. Però si l’ONU fes aquest pas, la discussió sobre l’escalfament global s’elevaria al Consell de Seguretat, l’únic òrgan que pot prendre resolucions vinculants. Com assenyala Goetschel, potser seria l’única manera de donar al canvi climàtic la rellevància que mereix.

Els reptes

1. CATÀSTROFES HUMANITÀRIES. Cada cop més exèrcits es preparen per fer front a crisis derivades de catàstrofes climàtiques. El dels EUA també treballa per garantir aigua i energia a les seves bases en països vulnerables.

2. MIGRACIONS MASSIVES. Les onades de refugiats per esdeveniments climàtics o pujades del nivell del mar seran un factor de desestabilització política.

3. INSEGURETAT ALIMENTÀRIA. El clima ja està afectant els cultius i les reserves d’aigua en molts llocs del planeta, uns factors d’estrès que poden ser l’arrel de conflictes.

4. ENERGIA I GEOPOLÍTICA. L’escalfament global pot afectar els recursos naturals i generar canvis en el sistema econòmic i els equilibris geopolítics mundials.

Els punts calents del planeta

PRÒXIM ORIENT I NORD-EST D’ÀFRICA, EL FACTOR SEQUERA. Els efectes del canvi climàtic en els cultius i en la disponibilitat d’aigua, units a la vulnerabilitat política i demogràfica, fan d’aquesta regió la més sensible als riscos de seguretat.

SUD-EST ASIÀTIC I PACÍFIC, EL RISC DELS REFUGIATS PEL CLIMA. Sequeres al continent i reducció en la pesca al mar del Sud de la Xina sumarien tensió a una regió disputada. Al Pacífic, illes senceres poden desaparèixer i generar milions de refugiats.

EL DESGLAÇ DE L’ÀRTIC I LA BATALLA PELS RECURSOS. El desglaç de l’Àrtic a causa de l’escalfament global ha obert l’accés a una zona rica en gas i petroli i a noves rutes comercials. La batalla política per aquests recursos ja ha començat.

CONCENTRACIONS URBANES A LA COSTA I L’AMENAÇA DEL MAR. Quinze de les vint ciutats més poblades del món estan ubicades a la costa. La creixent pressió demogràfica i el previsible augment del nivell del mar les fan vulnerables a llarg termini.