BarcelonaAUSTERITARI
L’ordre resultant de l’aplicació de les polítiques d’austeritat de manera autoritària, que redueix la democràcia a la ratificació al Parlament de les retallades exigides pels creditors internacionals. Per l’esquerra grega, aquesta política no respon a necessitats econòmiques, sinó a la voluntat de crear un entorn econòmic marcat per la desregulació del mercat laboral i el desmantellament dels serveis públics.
BANC CENTRAL EUROPEU
Banc central de la UE , responsable de la política monetària de l’euro. Amb seu a Frankfurt, està presidit per Mario Draghi. Un dels seus objectius és evitar la inflació i no està subjecte a cap mecanisme de control polític per part dels 19 estats de l’eurozona. El BCE té el 6% del deute grec.
‘CATASTROÏKA’
Documental dirigit per Aris Chatzistefanou i Katerina Kitidi, il·lustra els efectes de les privatitzacions a Grècia, manllevant el concepte encunyat pel filòsof rus Aleksandr Zinóviev en un llibre publicat el 1988 que recull el resultat de les reformes econòmiques de Gorbatxov. La pel·lícula, com la seva predecessora, Debtocracy, ha tingut milions de descàrregues. La tercera entrega, Fascism Inc., estudia l’auge del feixisme.
DESGRÈCIA
Titular del diari espanyol ABC per explicar la victòria de Syriza a les eleccions del 25 de gener. El subtítol reblava el clau. “Els hel·lens es llancen a l’abisme populista”. El britànic The Telegraph titulava “El drama grec s’empassa l’euro”. DRACMA
Moneda de Grècia abans de l’entrada a l’euro. El retorn a la dracma ha pesat des del primer moment com a única alternativa possible a les polítiques d’austeritat. A Grècia es parla fins i tot de drachmail (paraula composta de dracma i blackmail, “ xantatge” en anglès). Les enquestes apunten que la majoria de grecs volen continuar dins l’euro i per això Samaràs qualificava Syriza de “lobi de la dracma”.
ELA
Línia de crèdit de liquiditat d’emergència que el BCE manté per als bancs grecs, després d’haver-los tancat l’aixeta deixant de comprar bons. Si el tipus del banc de l’euro està en aquest moment al 0,05%, els crèdits ELA estan a l’1,55% i són subjectes a condicions.
EMFIA
Impost a l’habitatge aprovat pel govern d’Andonis Samaràs l’agost del 2014 a partir de la taxa introduïda pel Pasok que grava l’habitatge en funció de la superfície i es cobra amb el rebut de la llum. 350.000 famílies s’han quedat sense llum perquè no poden pagar el rebut. Com que a Grècia no hi ha cadastre, l’impost s’ha calculat només d’acord amb la superfície de l’habitatge, sense tenir-ne en compte el valor.
ERT
Televisió Pública de Grècia. El govern Samaràs la va tancar l’agost del 2013, ordenant que la policia desconnectés la cadena, mentre els seus treballadors ocupaven l’edifici en un moviment que va generar una onada de solidaritat. Posteriorment es va crear una altra televisió, Nerit, amb menys personal i pressupost. El govern d’Alexis Tsipras s’ha compromès a reobrir l’ERT.
GREXIT
Neologisme periodístic per descriure la sortida de Grècia de l’euro. Va donar lloc a la versió espanyola ( Spexit) i italiana ( Itexit ). També va tenir èxit en el seu moment l’Spanic, el pànic derivat de la crisi econòmica espanyola.
GOLDMAN SACHS
Banc d’inversió nord-americà, reconvertit en banc comercial després del crac financer del 2008. Segons va revelar el New York Times, va facilitar amb enginyeria financera que l’estat grec maquillés els seus comptes per amagar el seu endeutament real.
KOLÓTUMBAS
Paraula grega que descriu un gir de 180 graus en política. Kolótumbas vol dir literalment “tombarella , salt mortal”, explica la filòloga Montserrat Franquesa, però en llenguatge col·loquial un kolótumbas és la persona que canvia de posició, d’opinió, d’amistats respecte al que pensava feia poc. Aquesta actitud ha sigut sempre pròpia dels polítics en general (grecs o no) i s’està aplicant al ministre de finances, Iannis Varufakis, quan intenta calmar els mercats financers (mentre el partit i el govern segueixen amb la radicalitat del seu discurs). Varufakis, doncs, ha de fer el kolótoumbas per acontentar tothom: els grecs que l’han votat, Merkel i la UE, i els mercats. Missió impossible.
MERKOLLANDE
Aliança de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, per pilotar la nau europea enmig de les turbulències de Grècia i d’Ucraïna. La insistència d’Hollande a defensar la seva política de creixement contra l’austeritat costi el que costi que imposa Berlín queda en segon pla quan es tracta dels grans temes europeus. Molts critiquen al president francès que quedi reduït al paper de comparsa.
OLIGARQUIA
Paraula d’origen grec que designa el govern d’uns quants. S’hi arriba per la degeneració del govern “dels millors” (aristocràcia) quan aquests prioritzen els seus interessos per sobre del bé comú. Des de Plató s’identifica amb la plutocràcia (el govern dels rics). “Des dels anys 90 un grapat de famílies riques, de fet, una oligarquia, han dominat la política grega. Aquestes elits han preservat la seva posició mitjançant el control dels mitjans i un favoritisme desfasat, compartint el botí del poder amb els polítics del país -escriu Pavlos Eleftheriadis-. En benefici d’una minoria privilegiada, s’han mantingut institucions disfuncionals, mentre la infraestructura del país s’enfonsa, la pobresa creix i persisteix la corrupció”.
PASOK
L’històric partit socialdemòcrata grec és la principal víctima política de la crisi. La formació, que havia arribat a tenir 800.000 militants i s’ha alternat al poder els últims 40 anys amb els conservadors de Nova Democràcia, va obtenir a les eleccions un 5% dels vots. El seu electorat va optar massivament per Syriza. Grècia és un avís a navegants per a la socialdemocràcia europea, que tem avui l’amenaça de la pasokització.
TO POTAMI (EL RIU)
Nou partit grec liderat pel mediàtic Stavros Theodorakis, fundat el març des 2014. Formació de centreesquerra, fa bandera de reformisme i europeisme, i i té una imatge cosmopolita, amb candidats joves de professions liberals que participen per primer cop en política. S’emirallen en el primer ministre italià, Mateo Renzi, i en la Tercera Via de Tony Blair. Va obtenir el 6% dels vots i té 17 diputats al Parlament d’Atenes.
QE (’QUANTITATIVE EASING’)
És el nou programa d’injecció de liquiditat que ha posat en marxa el Banc Central Europeu per comprar massivament deute públic als estats . L’objectiu és insuflar un bilió d’euros a l’economia fins al setembre del 2016 , com ja han fet els Estats Units, el Regne Unit i el Japó, per allunyar el fantasma de la deflació. Per acollir-s’hi, Grècia ha de pactar amb els socis de l’euro.
REESTRUCTURACIÓ
Procés mitjançant el qual es modifiquen els termes d’un deute amb uns creditors. Es pot fer de comú acord (renegociació) davant la impossibilitat evident del deutor de fer front als seus compromisos. La reestructuració inclou un ampli ventall de possibilitats, des de la quitança d’una part del deute fins a la rebaixa dels interessos o l’ampliació dels terminis. Syriza va guanyar les eleccions prometent negociar amb els creditors que la major part del deute quedaria esborrat i la resta es pagaria d’acord amb el creixement del país.
SYRIZA
Acrònim de la Coalició de l’Esquerra Radical, és el resultat de la fusió d’onze organitzacions d’esquerres, des de l’eurocomunisme fins a socialdemòcrates, trotskistes, maoistes i verds. El seu triomf a les eleccions del 25 de gener marca una fita històrica en la democràcia contemporània grega.
‘TROICA’
L’organisme que agrupa el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Unió Europea és el responsable de l’aplicació del programa de rescat de Grècia, a través dels seus homes de negre. S’ha convertit en la bèstia negra dels grecs més afectats per quatre anys d’austeritat draconiana.
XENOFÒBIA
Paraula d’origen grec que designa la por a l’estranger. En una Grècia enfonsada en la crisi social més profunda dels últims 60 anys, els immigrants han sigut el boc expiatori dels discursos racistes i d’orgull nacionalista. Amb centenars d’illes, Grècia és una de les principals portes d’entrada a Europa per a la gent que fuig de la gana i la guerra des de països tan llunyans com l’Afganistan o la més propera Síria.
Els homes clau per al futur de Grècia
IANNIS DRAGASSAKIS
És l’unic home amb experiència de govern a l’executiu d’Alexis Tsipras. El ministre d’Economia, autor del programa de Salònica, el projecte de Syriza. Procedent de l’eurocomunisme, havia format part del govern d’unitat nacional de principis dels anys 90. Mentre el titular de Finances, Iannis Varufakis, s’endú l’atenció mediàtica, ell ha sigut la mà dreta de Tsipras les primeres setmanes del govern.
MARIO DRAGHI
Economista italià, presideix el Banc Central Europeu des del novembre del 2011, en substitució de Jean-Claude Trichet. Va liderar el comitè de privatitzacions d’Itàlia als anys 90. Entre el 2002 i el 2006 va ser vicepresident per a Europa del banc d’inversions Goldman Sachs, quan l’entitat va ajudar el govern grec a maquillar els comptes per ocultar el seu deute real. Ha posat en marxa un programa massiu de compra de deute sense precedents.
JEAN-CLAUDE JUNCKER
L’ex primer ministre de Luxemburg que avui presideix la Comissió Europea es va posicionar abans de les eleccions gregues contra Syriza. S’ha mostrat partidari de dissoldre la troica.
PANOS KAMMENOS
Líder dels ultranacionalistes antiausteritat Grecs Independents, el partit que governa amb Syriza, ocupa el ministeri de Defensa. Ha declarat que, si Europa no ajuda, el seu pla B és obtenir finançament “dels Estats Units, Rússia o la Xina”.
NIKOS MIKHALOLIAKOS
El líder d’Alba Daurada, que es fa dir “ el führer ”, és a la presó acusat d’organització criminal i possessió d’armes. Tot i així, el seu partit, que té com a emblema una versió de l’esvàstica i tracta els immigrants de subhumans, ha quedat tercer, amb el 6% dels vots.
WOLFGANG SCHÄUBLE
El ministre de Finances alemany porta la veu cantant en el pols amb el govern d’Atenes. Schäuble diu que no hi ha marge per a cap acord més enllà d’una ampliació dels terminis perquè Atenes pagui el seu deute.
ALEXIS TSIPRAS
El líder de Syriza és un dels polítics més joves d’Europa i s’ha erigit en símbol del rebuig a l’austeritat. Està buscant l’equilibri entre mantenir les seves promeses electorals i no trencar els ponts amb la UE, i assegura que hi ha espai per a un acord en què tothom hi guanyi.
IANNIS VARUFAKIS
El nou ministre de Finances grec ha protagonitzat una gira europea per defensar la renegociació del deute. D’origen australià i format a la Gran Bretanya, se sap explicar davant la premsa internacional. Té 53 anys i 245.000 seguidors a Twitter.