Prevenir o intervenir

Molts dels problemes que actualment pateix el món en termes de seguretat són conseqüència d’haver ignorat els plantejaments pacifistes. Des de la investigació i el treball per la pau s’ha anat construint un argumentari a partir de l’experiència i l’anàlisi dels conflictes armats i el seu cost en termes de vides humanes, destrucció de la convivència, vulneració dels drets humans i augment de la pobresa.

Aquí desgranem algunes propostes interessants en clau de pau, i de sentit comú, que no sempre s’apliquen:

1.Per mantenir o assolir un estat de pau és molt més important la prevenció de conflictes que no pas gestionar-lo un cop ha aparegut. Quan la violència esclata, s’escampa amb una facilitat extrema i genera una espiral inacabable: els actes de violència d’avui són l’aliment dels actes de violència de demà. Com més impactes violents hagi rebut una societat, més difícil serà reconduir la situació, acostar les parts, mirar de trobar una solució duradora, recosir la convivència, etc. Al món ens sobren estructures i mecanismes de resposta militar als conflictes (aliances militars, exèrcits, etc.), però anem curts d’estructures de prevenció de conflictes. Per què no invertim la tendència, les prioritats i els pressupostos?

2.Deixar podrir els conflictes és la pitjor de les solucions: el cas de Síria és paradigmàtic. De la tensió inicial, entre un règim autoritari i una part de la població que reclamava drets i llibertats, hem passat a tres conflictes encadenats: l’intern, el regional i el global. Com més temps deixem passar, més terrorífic serà el balanç humà, més difícil serà abordar qualsevol solució i més complicat qualsevol intent de negociació diplomàtica. Bombardejar ara a corre-cuita Raqqa no sembla gaire solució de res. En canvi, haver permès durant 4 anys l’enquistament del conflicte, i fins i tot haver-lo alimentat, sí que és una contribució objectiva al desastre.

3. Qualsevol recerca seriosa alerta de les perillosíssimes conseqüències d’inundar d’armament les zones calentes del planeta. Malgrat aquesta certesa, el món fa exactament el contrari. Així ho ha posat de manifest un informe d’Amnistia Internacional: els últims anys hi ha hagut un enviament massiu d’armes a l’Iraq i a Síria per part de gairebé una trentena de països. Això ha sigut l’aliment bàsic per què l’EI pugui cometre les seves barbaritats. Regular el comerç d’armes és un mecanisme racional per garantir la pau i la seguretat al món, i especialment a les zones més fràgils. Si s’opta per l’opció contrària és que no importa tant la seguretat, ras i curt.

4. Si permetem zones obscures i al marge de la llei dins l’economia global, és evident que els actors criminals les aprofitaran al màxim. Un món que seriosament vulgui evitar que grups terroristes i altres criminals puguin fer la seva té una opció ben senzilla: posar fi als paradisos fiscals, als secrets bancaris i a les zones opaques de l’economia global.

5. Hem de deixar de donar suport a dictadures en funció d’interessos immediatistes. Els règims brutals que reprimeixen els drets humans no són només un perjudici per a avui. La falta d’una sortida política i la sensació que el món els deixa a la intempèrie pot empènyer una part de la societat a buscar sortides falses i absurdes com les de l’Estat Islàmic.