L’ESCALFAMENT GLOBAL està ampliant cada vegada més les possibilitats de navegació a l’oceà Àrtic. Un somni que exploradors i mariners havien cobejat durant segles, però que la gruixuda capa de gel que cobreix aquesta regió sempre havia fet impossible. Ara, el progressiu desglaç del gel polar fa que cada any s’incrementi una mica més el temps en què aquests passos estan oberts al trànsit, i augmenta el nombre de vaixells que s’interessen per utilitzar aquest camí. L’Àrtic escurça considerablement les distàncies entre Europa, Amèrica del Nord i Àsia. El viatge entre Xangai (Xina) i Rotterdam (Països Baixos), per exemple, recorre unes 8.046 milles nàutiques, un 24% menys que si es passa pel canal de Suez, que actualment és la ruta més utilitzada. L’estalvi encara és més gran si es parteix de Yokohama, al Japó, des d’on la distància amb el port més gran d’Europa és d’unes 7.010 milles nàutiques, gairebé un 40% menys que pel canal de Suez. Davant d’aquest escenari, els experts plantegen la possibilitat que les noves rutes nascudes del desglaç puguin convertir-se en una alternativa real a Suez i Panamà, els dos grans canals pels quals passa la major part del comerç intercontinental. El fet que hi hagi menys distància permetria als vaixells fer el viatge en molt menys temps i sense haver de gastar tant de combustible.
ENTRE TOTES LES DRECERES que passen per l’Àrtic, la més prometedora és la ruta marítima del nord -també anomenada pas del nord-est- que uneix l’Atlàntic amb el Pacífic al llarg de les costes de Rússia. La major part es troba en aigües de l’Àrtic i el progressiu aprimament de la capa de gel està fent que sigui fàcilment transitable entre tres i quatre mesos l’any, normalment, des de finals de juliol fins al novembre -el setembre és el millor mes per a la navegació-. A l’altra banda queda el pas del nord-oest, que també uneix l’Atlàntic amb el Pacífic, però a través de l’Àrtic canadenc. Els efectes del desglaç també s’han fet notar en aquesta zona i han incrementat les especulacions sobre el seu potencial com a futura ruta comercial. No obstant això, totes les previsions científiques apunten que el pas nord-americà estarà tancat durant més temps, ja que el gel és més vell i més gruixut en aquesta part de l’oceà. Amb més o menys intensitat, les projeccions climàtiques indiquen que el desglaç de l’Àrtic seguirà creixent i, per tant, convertirà la navegació, que abans era simplement impossible, en una cosa potencialment profitosa. Però malgrat l’entusiasme i perspectives de desenvolupament que aquest escenari genera a la regió, els experts consideren molt poc probable que les rutes àrtiques arribin algun dia a competir amb Suez o Panamà. “El pas del nord-est, que és el que presenta més possibilitats, pot arribar a estar lliure de gel durant uns mesos, però a l’hivern el passatge seguirà tancat “, explica Malte Humpert, director executiu de The Arctic Institute, que té la seu a Washington. Això fa que les navilieres només puguin utilitzar aquesta ruta durant una època concreta i limitada, l’inici i el final de la qual, a més, pot variar en funció de les circumstàncies meteorològiques de cada any, i així es redueix la capacitat de planificació de les companyies, un aspecte que sol ser central en el funcionament d’aquest sector .
LA QUANTITAT DE GEL ACUMULAT pot variar cada any i això fa que els vaixells destinats a cobrir aquestes rutes hagin d’estar preparats i especialment equipats per poder fer front al clima polar i a la possible presència de gel. Unes circumstàncies que també influeixen en la grandària de les naus que poden passar per aquesta zona. Per Suez, per exemple, hi poden transitar vaixells fins a quatre vegades més grans que els que permeten les aigües de l’Àrtic. Un altre factor -segons apunta Humpert-és “el trasllat progressiu del comerç internacional a l’hemisferi sud, que fa que les rutes àrtiques quedin massa lluny d’aquests nous focus d’intercanvi si les comparem amb els dos grans canals”. Kathrin Keil, de l’Institute for Advanced Sustainability Studies de Potsdam (Alemanya) destaca, a més, que “l’escassa població i infraestructures portuàries que caracteritzen les rutes de l’Àrtic fan que resultin molt poc atractives per al comerç internacional de contenidors, la prioritat del qual és recórrer rutes que permetin enllaçar grans hubs de població”. Keil, però, assenyala que la zona sí que podria registrar un augment del trànsit lligat a les operacions mineres i petrolieres que es duen a terme a la regió. Una activitat que ara mateix alimenta grans expectatives, si tenim en compte que el 22% de les reserves mundials inexplorades de gas i de petroli són a l’Àrtic.