La pesca, a Catalunya i al món, s'esgota. La degradació dels ecosistemes, l’augment de la temperatura de l’aigua i de l’acidificació dels oceans, i la multiplicació de les captures facilitada per les noves tecnologies i arts de pesca han portat a una sobreexplotació dels recursos disponibles arreu del món. Incentius com les subvencions al sector pesquer o els elevats preus afavoreixen una pesca intensiva que no només crea conflictes en determinats països, sinó que malbarata els fons marins i impedeix la regeneració d’aquest preuat recurs natural. Actualment es produeixen cada any al món prop de 80 milions de tones de pesca marina, un sector que ocupa 34 milions de persones. Segons la FAO, prop del 80% de les espècies considerades d’interès comercial estan en situació de gran explotació. Sobre el paper, els organismes internacionals i la majoria de països estan d’acord a afavorir sistemes de pesca sostenibles que permetin la conservació dels ecosistemes i la regeneració dels bancs de peixos. Però la realitat és ben diferent. Segons explica Jordi Lleonart, investigador de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC), “els governs tenen molt poc en compte les advertències dels científics. Pesa més la influència de les grans indústries pesqueres, que només persegueixen els alts rendiments a curt termini, i això ha fet que d’una aparent sobreabundància s’hagi passat a un escenari de sobrepesca pràcticament universal”.
Els últims 60 anys s’ha multiplicat la producció pesquera, però si el 1950 un 80% de la captura era de pesca marina, ara aquest percentatge s’ha reduït a un 49%. Un 21% del peix que consumim prové de granges marines (peix capturat viu i engreixat al mar en gàbies); el 23% ve de l’aqüicultura en aigua dolça i un 6% de la pesca en aigües continentals. Segons dades de la FAO del 2011, la Xina és responsable d’un 37% de la pesca extractiva i de l’aqüicultura mundial, seguida d’Indonèsia (7,7%), l’Índia (5%), el Perú (4,7%) i la UE (3,5%), on Espanya, Dinamarca i el Regne Unit, per aquest ordre, són els que més pesquen. El consum de peix al món ha augmentat de 9,9 kg per persona i any durant els anys seixanta a més de 17 kg. A Espanya cada persona consumeix prop de 30 kg de peix a l’any. Al Mercat Central del Peix de Mercabarna han detectat un augment del consum de peix de proximitat i el peix procedent de l’aqüicultura ja suposa el 23% del total de les vendes.
Prop de 1.000 milions de persones al món tenen el peix com a font principal de proteïna animal. Per a països com Bangla Desh, Cambodja, Gàmbia, Indonèsia o Sierra Leone, el peix proveeix el 50% de les proteïnes animals a la dieta dels seus habitants. Però al marge de la sobreexplotació, entre un 8% i un 16% de les captures de pesca marina (de 7 a 20 milions de tones anuals segons diverses estimacions científiques) són considerades rebuig i llençades al mar, perquè són espècies poc apreciades o desconegudes pels consumidors, i ofereixen uns marges econòmics insuficients. Bona part d’aquests peixos ja són morts quan tornen a l’aigua. Els experts reclamen mesures més estrictes per al control del rebuig i, sobretot, un canvi radical en la gestió pública i el sistema de subvencions, que fins ara han beneficiat la pesca extractiva de les grans indústries i han deixat morir les arts tradicionals, més respectuoses amb el medi, que sí que tenien bon rendiment quan els oceans no estaven sobreexplotats.
Algunes projeccions científiques no exemptes de polèmica calculen que el 2048 el 100% dels recursos pesquers estaran esgotats si la nostra societat no pren consciència de la gravetat de la situació.