CARLOS WESTENDORP
Alt representant de la comunitat internacional a Bòsnia i Hercegovina entre el 1997 i el 1999
El càrrec d’alt representant emanava dels Acords de Dayton, amb l’objectiu de vetllar pel seu compliment i arbitrar entre les parts. Si calia, fins i tot per damunt de les diferents administracions del país. I així va ser com, durant el seu mandat, Carlos Westendorp va destituir el president de l’entitat serbobosniana perquè considerava que incitava a la violència i va posar en circulació la moneda única.
Dayton va ser un bon acord de pau, però una mala Constitució? La frase reflecteix bé la situació, però matisaria la segona part: Dayton té defectes de funcionament, però és modificable i millorable. El problema és la manca de voluntat política. Cal un consens nacional per a unes línies bàsiques. Sense un gran pacte, serà molt difícil que Bòsnia se’n surti. I així no poden continuar.
La gran contradicció és que va validar la divisió ètnica? Les diferències ètniques ja existien i van provocar una guerra civil. Però, efectivament, Dayton va reconèixer només tres pobles constituents: bosníacs, serbis i croats, i el problema és que els líders polítics no es posen d’acord. Sense voluntat, és igual que es modifiqui la Constitució, perquè tampoc funcionaria.
L’entramat institucional és ingovernable. El problema és que les eleccions les guanyen els representants nacionalistes. Si els bosnians escollissin en funció dels interessos econòmics, el país podria funcionar. Però quan els partits són només nacionalistes és impossible qualsevol acord, perquè sempre és una traïció.
Vostè va dir que calia una generació per canviar aquesta actitud, i no ha passat. Vaig dir això sabent que em quedava curt. Efectivament avui hi ha una nova generació de polítics i segueixen actuant igual que l’anterior. No dic que no puguin ser nacionalistes, però no haurien de ser exclusivament nacionalistes.
Però és la gent qui els vota. La divisió també és present al carrer? La divisió fonamental està entre les elits polítiques que governen amb l’objectiu de mantenir el poder. El poble els vota per por. Els han imbuït la idea que no votar un partit que defensi els interessos nacionals pot anar en detriment de la pròpia seguretat. La por s’imposa per damunt de l’economia.
Fa 20 anys, la solució va arribar imposada des de fora. Ara també caldria? Les solucions imposades des de fora ja no tenen sentit. Quan jo era a Bòsnia, calia prendre decisions perquè els locals eren incapaços de fer-ho. Però això no pot seguir de manera permanent.
El càrrec que vostè va ostentar, l’alt representant, ja no cal? Hi ha de seguir havent un alt representant, però amb la consciència clara que ha de reduir de mica en mica les seves atribucions. Si les decisions es prenen des de fora, no hi ha responsabilitat per part dels que han de governar-se a si mateixos. S’han d’apropiar de la sobirania del país.
Segueixen sent ostatges, però, dels interessos geopolítics? És un problema, sí. Cadascun dels pobles constituents del país té un valedor internacional. Els extremismes de les grans potències s’aprofiten de les divisions internes i les magnifiquen.
Mantenir obert el somni de la UE és l’única sortida? Sí, però la UE no pot acollir un país que no sap el que vol ni té una estructura viable de govern. L’adhesió ha d’anar precedida d’un veritable consens. Els països europeus haurien de ser taxatius, la paciència s’esgota i l’entrada no estarà sempre oberta. El moment és ara, cal una pressió internacional forta perquè tornin a seure a la taula.