Els vells i els nous acords comercials

TRADUCCIÓ: TERESA TURIERANi d'esquerres ni de dretes. Es diu que l’autèntica línia divisòria en la política comercial és ara entre els liberals que defensen mercats de portes obertes i els nacionalistes partidaris d’aixecar el pont llevadís. Potser es tracta d’una frase exagerada, però els cops de bastó que està rebent el comerç internacional a banda i banda de l’Atlàntic suggereixen que té alguna cosa de certa. Nigel Farage i Marine Le Pen, els líders dels partits populistes de dreta al Regne Unit i a França, respectivament, semblen procedir de l’extrema esquerra quan rebutgen acords com el TTIP. Aquesta proposta d’acord comercial entre la UE i els EUA és percebuda com una falca que només afavoreix les grans corporacions. Les declaracions recents de Donald Trump (“No és el lliure comerç, és el comerç estúpid”) s’assemblen molt a les de Bernie Sanders, el socialdemòcrata que està frenant el camí de Hillary Clinton cap a la Casa Blanca.

Per què el comerç s’ha convertit en l’ase dels cops? En part perquè s’ajusta a l’estat d’ànim antielits. Els acords comercials els cuinen foscos buròcrates sense tenir en compte els Parlaments. Les posicions negociadores s’amaguen dels votants. Caldria atribuir més responsabilitat per la inseguretat laboral als profunds canvis econòmics que han portat la tecnologia i un increment de la competència. Però és més fàcil manifestar-se contra la mà d’un polític que signa un acord comercial que no pas contra la mà invisible de la globalització.

Hi ha diferències rellevants en la manera com diferents sectors d’Europa i d’Amèrica s’oposen al nou tractat transatlàntic: a la UE, l’oposició al TTIP ve especialment d’Alemanya i Àustria, dues potències exportadores amb un baix nivell d’atur. Els milers de manifestants aplegats fa pocs dies a Hannover mentre Barack Obama intentava infondre energia a les negociacions, ara en baixa forma, o els ciutadans holandesos reunint signatures per sotmetre el TTIP a referèndum no són accions contra la pèrdua de llocs de treball, sinó contra la cobdícia de les multinacionals i contra la rebaixa dels estàndards mediambientals i de qualitat dels productes que creuen que l’acord pot comportar. Però als EUA el missatge contra aquest acord comercial ressona més fort en regions postindustrials, que es van veure greument afectades pel NAFTA, l’acord de liberalització comercial assolit a la dècada dels 90 amb el Canadà i Mèxic, així com per l’adhesió de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç, l’any 2001. Aquests fets van provocar enormes pèrdues de llocs de treball, ja que les empreses nord-americanes van lluitar per competir amb les importacions barates. El mateix Obama ha reconegut que cal fer més per als perdedors de la globalització.

Pascal Lamy, que va exercir de Comissari europeu de Comerç abans de ser director de l’Organització Mundial del Comerç, entre el 2005 i el 2013, distingeix entre els “vells” i els “nous” mons dels acords comercials. El vell món, dominat pels productors nacionals, anava sobre l’obertura de mercats i la reducció d’aranzels. En el nou, l’objectiu és reduir les diferències entre els conjunts de normes nacionals o regionals que dificulten el comerç en un món de producció transnacional i llargues cadenes de subministrament. En el vell món, els negociadors es van enfrontar als productors, que buscaven la protecció de la competència internacional. En el nou, els funcionaris han de bregar amb els consumidors, que tenen por que les normes nacionals siguin aigualides.

La controvèrsia sobre el TTIP a Europa se centra en el respecte als estàndards de qualitat i seguretat europeus i en la cooperació a l’hora de fer les reglamentacions. Angela Merkel, David Cameron i Matteo Renzi professen el seu suport al TTIP, però tots han deixat de banda la tasca de “vendre” aquest acord als buròcrates de la Comissió Europea. Una demora en les negociacions podria suposar un nou president dels EUA, un nou Congrés, un nou negociador comercial i, molt possiblement, un nou conjunt de prioritats. Les eleccions franceses i alemanyes l’any que ve també podrien causar problemes. El terreny dels nous mons exigeix destres navegants. Però ara mateix no són pas a la vista.