Viktor Orbán: el viatge ideològic d'un 'il·liberal'

POLÈMICA - L’oposició el titlla de populista, Occident denuncia les seves polítiques autocràtiques i ell mateix defensa la construcció d’un “estat il·liberal” a Hongria. La llarga trajectòria política de Viktor Orbán no ha estat mai exempta de polèmica. Amb el control de dos terços del Parlament hongarès des del 2010, el primer ministre de la mà de ferro ha modelat la Constitució i les estructures polítiques del país a la seva conveniència. El 2014 el popular primer ministre va celebrar un any d’èxits sense precedents. Després de sortir reforçat del seu hat trick electoral -parlamentàries a l’abril, europees al maig i municipals a l’octubre-, el seu partit no s’ha d’enfrontar a les urnes fins al 2018. Però l’intent d’imposar una impopular taxa a internet, pionera al món, va fer miques el clima de victòria, i va obligar Orbán a retrocedir per primer cop en mesos. Les protestes massives a Budapest en contra d’aquesta taxa, i sobretot en contra de les maniobres del primer ministre per fer callar la societat civil, s’han convertit en una constant a Hongria.

Els índexs de popularitat del primer ministre estan en caiguda lliure: l’últim sondeig de l’empresa Ipsos constata una davallada de dos punts més al gener, fins a situar-lo al 23% del suport dels votants. Unes xifres que són ben lluny del 44% dels vots obtinguts a les parlamentàries. “Malgrat les protestes, la fragmentació de l’oposició socialista és permanent a Hongria, i Orbán té un forat per recuperar la popularitat perduda”, segons apunta a l’ARA l’analista polític hongarès Zoltán Lakner. El clar beneficiat d’aquesta situació és el partit d’extrema dreta Jobbik, que ja s’ha posicionat com a segon partit al país, amb un suport que se situa al voltant del 14%. Els analistes no veuen que el partit sigui una amenaça real per al lideratge d’Orbán, malgrat que prop de 150.000 votants desencantats del Fidesz -el partit conservador liderat per Orbán- haurien passat a les files de Jobbik aquests últims mesos.

CONTROL - “Viktor Orbán ha construït un sistema fortament vertical, en què molts càrrecs depenen directament d’ell”, explica a l’ARA l’analista Attila Tibor Nagy, del Centre for Fair Political Analysis d’Hongria. L’intent d’aprovar la taxa d’internet s’ha sumat a tot un seguit de mesures que -com ja feia des del 2010- Orbán ha seguit imposant sobre els mitjans de comunicació i les estructures de l’estat. El seu últim objectiu han sigut les organitzacions de la societat civil, crítiques amb el Fidesz especialment per les mesures que retallen la llibertat d’expressió. “Són l’últim graó que havia de pujar el govern d’Hongria per adquirir el poder absolut. Des del 2010 el govern ha gaudit d’una supermajoria parlamentària que ha utilitzat per limitar la independència del poder judicial, el poder del Tribunal Constitucional, la llibertat de premsa i el pluralisme, i també per guanyar poder sobre la resta d’institucions”, afirma Heater Grabbe, director d’afers de la UE a Brussel·les per a la George Soros’s Open Society Foundations, en declaracions a The Guardian.

TRAJECTÒRIA - Amant del futbol i llicenciat en dret, el 1989 el jove Orbán va rebre una beca de la Fundació Soros per estudiar a Oxford. Un any abans havia sigut un dels membres fundadors del Fidesz, un partit d’orígens liberals format per joves de l’antiga oligarquia, i un dels detractors més radicals del comunisme soviètic. En el seu primer mandat (1998-2002) l’Orbán que avui declara la guerra a Occident va posar Hongria dins l’OTAN i va negociar l’adhesió del seu país a la Unió Europea. Orbán va arribar a ser vicepresident de la Internacional Liberal entre els anys 1992 i 2000, i vicepresident del Partit Popular Europeu entre el 2002 i el 2012. Una constant evolució ideològica l’ha dut fins al “conservadorisme social i el populisme”, afirma Zoltán Lakner. Els analistes polítics coincideixen a assenyalar com una de les claus del seu èxit que es presenta com un nacionalista, i promet “defensar els interessos nacionals”, impulsant polítiques econòmiques que beneficien l’estat i s’allunyen dels interessos d’empreses estrangeres i de la UE.

“En aquest tercer mandat, Orbán persegueix un conflicte obert amb les organitzacions estrangeres i la UE”, remarca Attila Tibor Nagy. En un discurs incendiari a Romania al juliol, Orbán va anunciar deliberadament els seus plans de convertir Hongria en un “estat il·liberal”, posant-se al costat de règims com la Xina o Rússia. “Estem acomiadant-nos dels dogmes europeus occidentals”, afegia el primer ministre. “S’ha convertit en un mestre de la tàctica, i el seu objectiu és mantenir-se en el poder, però no li importa amb qui s’ha d’aliar en aquesta lluita”, explica Lakner. La UE i els EUA han criticat les polítiques d’Orbán, i per això s’han convertit en un “enemic de la sobirania hongaresa”. També a Rússia li interessa com a aliat econòmic, especialment perquè Hongria depèn de la seva energia, afegia l’analista. Però Orbán va viure a finals d’any el seu primer desencant amorós amb Putin, quan el líder rus va anunciar de manera inesperada la cancel·lació de la construcció del gasoducte South Stream. Un projecte pel qual Hongria apostava fermament, fent cas omís a les protestes de la Unió Europea. L’altre gran error de la diplomàcia hongaresa ha sigut el conflicte amb els Estats Units, arran de les sancions imposades pels EUA a alts dirigents hongaresos per suposada corrupció. Tal com conclou Tibor Nagy, “potser Orbán ha subestimat el poder dels països occidentals”.