"Yes we Khan"

Periodista (@tereturi)"Sóc un londinenc. Sóc europeu. Sóc britànic. Sóc anglès. Sóc de religió islàmica. Sóc d’origen asiàtic. La meva família va venir del Pakistan. Sóc pare de família... Com molta gent en aquesta ciutat, tinc múltiples identitats". Així es presentava aquests dies Sadiq Khan, el que serà el nou alcalde de Londres, i que substituirà el conservador i euroescèptic Boris Johnson.

Khan és fill d’un conductor d’autobús, i va passar la infantesa en un pis de protecció social en un suburbi de Londres amb els pares i set germans. Aquest advocat de 45 anys especialitzat en els drets humans va fer carrera dins del Partit Laborista i fins i tot va ocupar la cartera de ministre de Transports a l’ombra quan els laboristes eren a l’oposició.

El seu rival durant la campanya, el conservador Zac Goldsmith, fill d’un multimilionari i format a Eton, ha comès l’error de personalitzar la batalla política, burxant en la condició de musulmà id’immigrant de Khan i advertint els ciutadans de Londres que no podien deixar la ciutat "en tan males mans".

Ara potser també llegirem molts titulars de premsa que destaquen que Khan és "el primer alcalde musulmà d’una gran ciutat europea". Això no hauria de tenir la més mínima importància, i nosaltres mateixos caiem en la trampa quan en fem un tret diferencial. I és que els londinencs que l’han votat, de tota condició i origen, no ho han fet perquè professin la mateixa religió sinó perquè s’han sentit inclosos en un projecte de ciutat. El primer repte de Khan serà precisament posar ordre en un mercat immobiliari desorbitat, que ha acabat expulsant bona part de la classe mitjana cap als afores, i reformar un sistema de transport vell i saturat que és el que permet precisament que tots aquests treballadors arribin cada dia a la feina.

Amb Khan hem guanyat una mica tots els que apostem per una societat global i diversa on l’origen, la raça o la religió no siguin motiu d’èxit o fracàs ni generin titulars de diaris interessats.