Bombai o el caos controlat

Periodista especialitzat en viatgesBombai és la ciutat més cosmopolita de l’Índia. Hi ha poques vaques al carrer i tot sembla més endreçat, especialment a Malabar Hills i a Marine Drive, l’elegant passeig vora el mar ple d’edificis alts. Però no ens hem d’enganyar: la capital comercial d’un país de més de 1.200 milions d’habitants ha de tenir per força una ànima caòtica, com proven les multituds que s’hi mouen, els suburbis atapeïts i els embussos freqüents.

Sense sortir de Marine Drive, l’arc arenós que dibuixa la platja de Chowpatty és preciós, sobretot a la posta de sol. Quan seus en un dels seus populars xiringuitos per menjar-hi un 'bhelpuri' (arròs inflat amb verdures i salsa de tamarinde) o un 'kulfi' (gelat indi) et sents molt lluny de la ciutat, tot i que Bombai segueix allà mateix, amb un regust anglès que es pot veure a l’hipòdrom, als partits de criquet que s’improvisen als parcs, a la gran estació de tren o a la monumental Gateway of India.

La porta de l’Índia, que s’alça a la punta de la península de Colaba, amb el mar d’Aràbia al davant, és un bon lloc per començar la visita a Bombai. Els anglesos la van construir el 1924 per recordar la visita que el rei Jordi V havia fet a l’Índia el 1911. Volien que fos un símbol de la força de l’Imperi Britànic, però els indis s’estimen més recordar que va ser per aquí per on van marxar els anglesos quan l’Índia va aconseguir la independència el 1948. Hi ha, per tant, les dues versions: monumental arc d’entrada per a uns i porta de sortida per als altres. Els turistes, tant els estrangers com els indis, es concentren al voltant de la porta, on també hi ha venedors ambulants de gairebé tot, pidolaires, fotògrafs, empaitaturistes i gent que fa cua per pujar al ferri de l’illa Elephanta. Tot plegat conforma el típic caos controlat que es viu sovint a l’Índia.

Al davant de la porta, l’esplèndid Taj Mahal Palace and Tower Hotel ofereix un luxe 'made in India' que va patir un bon ensurt el novembre del 2008, quan va ser atacat per un grup terrorista que hi va causar molts morts. L’hotel, que data del 1904, el va fer construir un membre de la família Tata, els milionaris més famosos del país, quan li van negar l’entrada a un hotel occidental per tenir la pell fosca. Al barri de Colaba, antic reducte dels britànics, hi ha nombroses botigues i paradetes de carrer per practicar el 'shopping', però si es busca un oasi de calma, és millor seure en una de les taules del Leopold Cafe & Bar, un local històric, fundat el 1871, freqüentat tant pels guiris com pels locals.

És en aquesta zona, al barri de Fort, on es concentren els edificis que millor pregonen l’antiga esplendor britànica, com la universitat, el Museu del Príncep de Gal·les, la Flora Fountain o la Victoria Terminus, una monumental estació de tren per on passen cada dia prop d’un milió de viatgers. “Els trens, de nou vagons, estan pensats per a uns 2.000 viatgers”, m’explica un amic indi, “però normalment n’hi pugen més de 5.000”.

El parc The Oval i l’animat Crawford Market mostren les dues cares de Bombai. D’una banda, tenim la calma d’un parc d’estil britànic on els joves juguen a criquet; de l’altra, el bellugueig i els colors d’un mercat indi, amb parades de tota mena i una multitud que no sembla minvar mai. Entremig hi ha el Mani Bhavan, l’edifici on vivia Gandhi quan visitava Bombai, actualment convertit en un museu que recorda al gran líder pacifista.

Fora d’aquest barri de clar regust colonial, a l’altra banda de la badia hi tenim Malabar Hill, un barri ple d’arbres i cases de luxe on viuen els milionaris de Bombai. Aquí, on al segle XIX s’amagaven els pirates que assaltaven els vaixells britànics, es viu ara en un ambient de pau, en especial als famosos Hanging Gardens.

Mig amagat hi ha el Banganga Tank, un estany d’aigua dolça, amb un temple hindú a la vora i escales al voltant, on els pelegrins fan rituals i ofrenes. Assegura la llegenda que el déu hindú Rama estava assedegat i que, com que no trobava aigua, va tirar una fletxa contra el terra i en va sortir aigua del Ganges. El fet que estigui prohibit construir edificis alts al voltant d’aquest estany fa que aquesta zona tingui un agradable regust de poble que et trasllada lluny del caos de Bombai.

A la part alta de Malabar Hill hi ha els jardins amb les Torres del Silenci, on els parsis deixen els morts perquè se’ls mengin els voltors, seguint una tradició dels zoroastrians que es remunta 3.000 anys enrere. Zaratustra pensava que la terra, l’aigua i el foc són sagrats, i que el cos humà és impur. Per tant, opinava, no estava bé enterrar-lo o cremar-lo. El millor era deixar que se’l mengessin els voltors, per evitar contaminar la terra.

Dels 60.000 parsis que hi ha a tot el món, una bona part es van instal·lar a Bombai al segle XVII. Avui formen un grup econòmicament molt pròsper, on hi ha famosos com els milionaris Tata, el director d’orquestra Zubin Mehta o el cantant Freddie Mercury, mort el 1991. Ara bé, si es vol viure a fons el Bombai més caòtic, s’han de deixar enrere aquests barris endreçats per anar a suburbis com el de Dharavi, el més gran d’Àsia. D’aquests 'slums' en sortia Jamal Malik, el nano de la pel·lícula 'Slumdog millionaire', basada en una novel·la de Vikas Swarup. Una incursió en un d’aquests suburbis et permet veure una altra realitat de Bombai.

Dhobi Ghat, el barri on renten la roba dels hotels i hospitals, és un altre lloc que val la pena visitar. Es pot contemplar des d’un pont, prop de l’estació de Mahalaxmi, i és impressionant veure la gran estesa de roba i les moltes famílies que la renten als safareigs que hi ha al costat de les cases autoconstruïdes de manera precària.

És evident que, en una visita a l’Índia, hem d’anar de tant en tant a algun dels molts temples que hi ha a la ciutat, sigui hinduista, budista o jainista. El moviment de gent amb ofrenes és constant.

Una altra referència inexcusable a Bombai és la del cine de Bollywood. Aquí hi ha els estudis on es produeixen unes pel·lícules en hindi, normalment molt ensucrades, on, de tant en tant, els actors es posen a ballar i a cantar. En fan un miler cada any, i les seves estrelles són els personatges més famosos a l’Índia. Hi ha algunes agències, com Bollywood Tours o Bollywood Tourism, que ofereixen als turistes visites guiades a aquests estudis, però, fins i tot en cas de no anar-hi, els grans cartells que es veuen per tot Bombai ja donen una idea de la popularitat d’aquest cinema que genera milions de dòlars de beneficis cada any. Una excursió recomanable des de Bombai és la del ferri que duu a Elephanta, una petita illa situada a deu quilòmetres de la ciutat. El moll per embarcar-s’hi és al costat de la Gateway of India i la navegació té, entre altres al·licients, el de la visió de la ciutat des del mar.

El nom d’Elephanta li van posar els portuguesos al segle XVI, ja que hi havia una gran estàtua d’elefant que actualment es pot contemplar al Dr. Bhau Daji Lad Mumbai City Museum de Bombai. Un cop a l’illa, la calma que ofereix, en contrast amb el moviment continu de la gran ciutat, i la contemplació dels temples excavats a la roca, plens de referències a la mitologia hindú, fan que sigui un bon escenari per acabar un viatge a Bombai.