CÒCTELS
Diumenge Rar 27/03/2016

Còctel: el líquid elegant

‘Còctel’. Per pronunciar la paraula, la llengua ha de fer un esforç extra, especialment al final: ‘còc-tel’. Les combinacions d’aquestes begudes són infinites i, en aquest precís instant, segur que n’estan sortint de noves. El ‘Rar’ d’avui s’endinsa en un món de gustos, llum tènue i confessions a la barra del bar

Regina Rodríguez Sirvent
6 min
H. Armstrong Roberts/Corbis

“És molt interessant agafar una aspiradora i veure que pots arribar a utilitzar-la per fer llonganisses”. Això ho diu Charlie Harry Francis, un britànic que es considera “inventor de menjar”. Francis també és el creador de Lick Me I’m Delicious, una plataforma que combina la tecnologia i les màquines que ell mateix dissenya i fabrica, amb ingredients culinaris, per inventar-se receptes i experiències amb un punt (bastant) surrealista. A part de les botifarres fetes amb aspiradores, les crispetes expulsades amb assecadors de cabells i els gelats perfilats amb gramòfons, Charlie Francis també ha aconseguit inventar la primera màquina de fer còctels que leviten. Així que, per beure un Tom Collins o un Bloody Mary, només hem d’obrir la boca i deixar que el còctel, compactat en una petita bombolla de líquid alcoholitzat, leviti fins a col·lisionar amb alguna de les nostres cavitats bucals.

Predomini del blau, homenatjant el color  de l’ampolla de Bombay Sapphire, en el  còctel Platonic que  Sergio Padilla ofereix fins al 24 d’abril al restaurant Boca Chica

Amb tots els respectes per al geni del Sr. Francis, perquè de fet seria molt divertit obrir la boca –i els ulls i les mans i les cames– intentant encaixar una bombolla voladora, però per a un còctel... com diria Pedrerol: “Per a un còctel no”. La paraula 'còctel' es compon d’un conjunt de matisos que creen la meitat de l’experiència: reduir-lo només al líquid seria com anar a fer una paella vora el mar, amb la sal encara a la pell i el solet de la tarda a l’esquena, i només parlar dels musclos.

De còctels n’hi ha de molts tipus, podríem fins i tot dir que les combinacions són infinites, i que en aquest precís instant n’estan naixent de nous. Però el concepte còctel i tot el que l’envolta té un punt de plaer i luxe que no tenen altres begudes. Començant pel seu nom: ja en si la paraula és sofisticada, comparada amb d’altres com 'birra' o 'cafè' o 'Rita Barberá', per exemple... Còctel. Per pronunciar la paraula la llengua ha de fer un esforç extra, especialment al final: còc-tel. Un esforç similar al que han de fer els llavis quan te’n serveixen un en una copa que porta el mateix nom.

És una copa elegant i estudiadament proporcionada perquè la llargada del recipient protegeixi el contingut de l’escalfor de la mà i perquè l’obertura sigui prou àmplia perquè hi encaixi, sense que s’enfonsi massa, una cirera, una oliva o una rodanxa de fruita. L’angle de l’obertura de la copa és còmode per beure, però alhora t’obliga a fer-ho a poc a poc perquè la inclinació és forta i és fàcil tacar-nos l’escot; així que tastem la beguda al ritme que ens marca, amb llavis sortints i traguets petits, transformant el moment en un gest prudent i alhora elegant.

Espectacular interior de la cocteleria Paradiso, situada al Born, al carrer Rere Palau, 4. No us deixeu enganyar per l’exterior del local, que, recuperant el concepte de ‘speakeasy’, sembla un bar d’entrepans

Però l’elegància del còctel s’estén més enllà del nom i de la copa, s’estén fins a un vestit que porta el seu nom. El protocol indica que se situa entre el vestit de nit i el curt, però també se n’accepten de llargs fins al genoll o una mica més a baix. Són mides precises. I més enllà del nom, la copa i el vestit, l’elegància també arriba al lloc: el bar de copes. El santuari cocteler on la jornada es desenfoca com la llum tènue del local. Els bars de còctels clàssics tenen aquella barreja tan atractiva de vellut i decadència, de pell i foscor, de barres gruixudes i gastades. Darrere la barra, l’altar dels licors, s’hi desplega un mur fet d’ampolles de vidre i líquids multicolor, i davant seu, el director d’orquestra, però aquí hi anirem més tard. Abans... d’on neix l’elegància coctelera?

En honor al  Doctor Gimlette, Miguel Palau ha creat un nou còctel, el Bombay Tea, que es podrà tastar al bar Ocaña fins al 24 d’abril i a The Art Room els dos primers dies d’abril. “La idea d’aquest còctel ve del Gimlet clàssic, nascut a finals del XIX en honor al doctor Gimlette. El metge donava als seus pacients una barreja de ginebra, sucre i suc de llima o llimona per prevenir l’escorbut i aquí hi ha l’origen de la beguda”. La nova creació de Palau substitueix el suc de llima per un shrub de poma:  “L’shrub és una manera de conservar la fruita que data també del XIX i lliga molt  bé amb l’essència d’aquest còctel”.  Ingredients: 50 ml de ginebra Bombay Sapphire i 30 ml de ‘shrub’ de pomes  i llavors de coriandre.

L’elegància és a l’etimologia de la paraula 'cocktail', que prové de l’expressió anglesa 'the cock tail' [la cua de gall], que fa referència a les plomes que s’utilitzaven per barrejar les begudes que se servien a les tavernes cubanes. Si parlem amb americans, ens diran que el còctel va ser una invenció 100% americana. Però... més enllà dels glaçons, què hi ha d’americà en una ginebra britànica i en un vermut italià o francès? Si analitzem la història és bastant evident que les arrels del còctel neixen a Anglaterra.

Malgrat que les begudes fermentades havien abundat durant dècades, al segle XVII Londres va passar de la nit al dia de beure sidra i cervesa a beure licors. A causa d’un enorme excés de cereals, el rei anglès va decidir abaixar els impostos en el procés de destil·lació, i els destil·ladors britànics van produir uns dos milions de litres de licor de cereals en només un any. La sobtada abundància d’alcohol es va escolar ràpidament cap a les farmàcies, però la quantitat més alta es consumia a les cases públiques i als carrers. El 1720 els destil·ladors londinencs van produir 76 milions de litres de licor i es va estimar que una de cada quatre cases tenia un destil·lador de ginebra funcionant a tota hora.

El bàrman Giacomo Gianotti

Segons Giacomo Gianotti, un dels millors bàrmans d’Espanya, i 'bar manager' de la cocteleria Paradiso de Barcelona, no hi ha cap dubte que Londres continua sent la ciutat pionera en el sector. “Londres no ha parat mai. La història de la cocteleria neix allà i continuarà creixent allà. Ciutats com París o Barcelona la segueixen de prop, però aquí la filosofia canvia: els còctels no es consideren com una beguda estricta, sinó una oportunitat per provar una experiència nova que es basa en l’essència mediterrània i en els ingredients de temporada”.

Còctel Post Blue d’Alberto Pizarro, bàrman de la  cocteleria barcelonina Bobby Gin

Bàrmans com Giacomo són la peça clau de l’experiència coctelera. Ell és un dels especialistes que participen aquests dies i fins al 24 d’abril en una ruta de còctels inspirada en l’art contemporani impulsada per la marca de ginebra 'premium' Bombay Sapphire. A més del còctel dissenyat per Gianotti, la ruta inclou còctels creats per a l’ocasió per Alberto Pizarro, de Bobby Gin; Sergio Padilla, de Boca Chica; Miguel Palau, d’Ocaña; Alfredo Pernia i Miquel Pérez, de Solange, i l’equip de bàrmans de Dr. Lagarto. Els còctels també podran tastar-se a The Art Room, l’experiència que tindrà lloc a la Capella dels Àngels els dies 1 i 2 d’abril. Una bona oportunitat per acostar-se al món del còctel i d’aquests autèntics directors d’orquestra, que materialitzen l’elegància en els moviments a l’hora de barrejar l’alcohol, en l’ús i la personalització de les eines, en la creativitat dissenyant la beguda i també en l’elegància més tangible: la pulcritud a l’hora de deixar caure el líquid i els braçalets que restringeixen les mànigues de la camisa perquè no interfereixin en el camí a l’excel·lència.

stats