Alice Dellal, de model a fotògrafa

Nascuda a Londres el 1987. Filla de Guy Dellal, un empresari britànic d’origen iraquià, i Andrea de Magalhaes Viera, una exmodel brasilera que amb el pseudònim de Rio va triomfar a les passarel·les dels 70 i 80 amb mestres com Yves Saint Laurent. Germana de Max, Alex i Charlotte Olympia, una aclamada dissenyadora de sabates. Alice Dellal va debutar com a model el 2003, amb 16 anys: “Vaig començar per casualitat. Quan era adolescent no vaig ser mai una gran seguidora de la moda. Sí que era una cosa present en el meu entorn, amb una mare model... però no en feia gaire cas, la veritat. Jo era més aviat una mica xicotot. El meu uniforme es reduïa a samarretes personalitzades, 'leggings' i botins. I estava més al dia de música o de cine”. El seu primer gran posat, però, va ser potent: amb Mario Testino per a la 'Vogue' parisenca. El peruà firmaria també la campanya que acabaria de catapultar-la, per a Burberry, la tardor del 2006. Testino va ser una peça fonamental a l’hora de projectar-la als altars de la professió: “Ell va ser el primer fotògraf amb qui vaig adonar-me que la cosa anava de debò. Em va donar impuls quan començava, però no és el meu padrí, com he vist publicat algun cop, ni ell ni Mick Jagger...”

Amb una imatge 100% genuïna, d’estètica underground a base de tatuatges, mitges esparracades i pírcing al nas, coronada per un pentinat revolucionari que marcaria tota una etapa, meitat cabells llargs i meitat cap rapat, la fera menuda de menys d’1,70 ho tenia tot per convertir-se, sense haver-s’ho proposat, en la model del moment. No trigarien a rifar-se-la noms com Calvin Klein, Marc Jacobs, Mango, H&M o Agent Provocateur, per a la campanya de la qual desbancaria la totpoderosa Kate Moss el 2008; i fotògrafs com Nick Knight, Steven Meisel, Juergen Teller o Sølve Sundsbø, que la va fotografiar en portada per a dues de les reines de les capçaleres alternatives: 'i-D' i 'Dazed and Confused'.

Però el seu moment àlgid arribaria probablement quan Karl Lagerfeld es va fixar en ella el 2011 i la va convertir en imatge de Boy, el bolso de Chanel inspirat en Boy Capel, amant de la llegendària Coco, amb qui Lagerfeld fins i tot es va atrevir a comparar-la. “Al principi em va xocar una mica, però quan el Karl va argumentar-ho dient que Chanel havia sigut una jove inconformista del seu temps, vaig pensar que potser sí que teníem alguna cosa en comú”. La bona entesa entre el kàiser de la moda i Dellal donaria lloc a una col·laboració fructífera: ha posat rostre a cinc campanyes de la firma l’últim lustre, cosa que la confirma com una de les noies Chanel més destacades i poc convencionals dels últims temps.

Malgrat tot, últimament la seva trajectòria sembla que comença a virar cap a altres direccions, concretament cap a l’altra banda de l’objectiu. “A la meva família tenim tots una vena artística molt marcada, que ens han transmès els nostres pares, i la meva gran passió sempre ha sigut la fotografia, no necessàriament de moda. Ni la passarel·la ni la música, encara que fins fa poc també toqués la bateria en un parell de grups amb unes amigues. Tota la vida he tingut vocació de fotògrafa. És el que sempre m’ha omplert i he volgut fer”. I és aquesta faceta la que ara l’ha dut a Barcelona, com a flamant fotògrafa oficial de Williams Martini per a la temporada 2016 de F-1. “Estic molt agraïda que m’hagin escollit. No et sé dir ben bé per què he sigut l’afortunada. Suposo que volien algú jove, vibrant, que pogués connectar amb l’energia de l’esdeveniment i capturar-la en imatges. Poder tenir la sort de fotografiar les curses, els actes, les festes, les diferents ciutats, les cultures, la gent de cada lloc... és una oportunitat increïble. Una experiència única”.

Entre la càmera i Dellal l’idil·li és inevitable, tan se val en quin costat de l’objectiu se situï. La brisa intensa que colpeja la terrassa de l’hotel on té lloc la sessió per a aquest reportatge no és impediment perquè la londinenca d’arrels brasileres s’entregui a la causa amb una diligència magistral. Sense grans produccions ni accessoris, la màgia és instantània. Cabellera rossa al vent, mirada felina i actitud salvatge, tant o més ferotge que el mateix oratge. I de teló de fons, observant en la distància, igual de fotogènica, la silueta de la ciutat amfitriona: el mar, les platges, els gratacels, les palmeres. Una estampa que, de sobte, evoca Rio de Janeiro, agermanada amb Barcelona des de fa quaranta anys i que Dellal coneix molt bé: “Vaig viure quatre anys a Rio. Aquí només hi he estat un parell de vegades. Però i tant que s’assemblen: la ciutat al costat del mar, l’atmosfera relaxada, la cultura, la diversió, la sensualitat... Barcelona és sexi! Tot i que he de dir que Rio té una miqueta més de ritme...”, etziba amb un somriure entremaliat.

Caldrà esperar a veure el resultat en imatges, però de moment tot apunta que el de Barcelona i Alice Dellal haurà sigut un bon combinat de Martini. En qualsevol cas, ja és oficial: de model a fotògrafa, com Lee Miller, Ellen von Unwerth o Helena Christensen en el seu dia. Dellal ha fet el salt.