Les cinc cases somiades de Carme Pinós

L’últim disc de Sílvia Pérez Cruz, 'Domus', és la banda sonora del seu debut en la interpretació, 'Cerca de tu casa', d’Eduard Cortés. La cantant i ara també actriu ha compost les cançons per a una història extraordinària que ha esdevingut quotidiana, la d’una mare i la seva filla víctimes de la violació del dret a l’habitatge. Per a elles, com per a tanta altra gent, disposar d’una casa pròpia pertany al terreny de la utopia.

Els comportaments humans, però, cremen etapes segons van satisfent necessitats, es cregui o no en la piràmide de Maslow. Per als que sí que tenen casa pròpia, la utopia puja un graó. De tenir un sostre per viure, a viure a la casa somiada. Un concepte, aquest d’habitatge ideal, que varia en funció de qui el defineix. Hem volgut saber què en pensa una de les arquitectes catalanes amb més prestigi i projecció mundial, Carme Pinós. És la reina absoluta de la seva segona etapa professional, al capdavant de l’estudi on des de fa dues dècades i mitja triomfa després d’independitzar-se del seu antic soci, el desaparegut Enric Miralles.

Carme Pinós ha escollit les seves cinc cases favorites de l’arquitectura dels últims 100 anys. La seva tria aplega obres caracteritzades per la seva vigència. Arquitectura del passat (la casa més recent entre les favorites és del 1951), però amb la condició de precursora, feta per visionaris que van fixar unes bases universals i inaugurar uns conceptes i unes formes constructives convertides en imprescindibles en l’arquitectura del present i, tot ho apunta, també del futur.

Casa Kauffman

La residència Kaufmann, coneguda popularment com a Casa de la Cascada, és considerada l’obra mestra de l’arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright. Va ser construïda entre els anys 1936 i 1939 sobre una cascada del riu Bear Run, a Pennsilvània, i ha sigut declarada monument nacional. Carme Pinós en destaca el seu disseny descompost en plans horitzontals, que “ajuda a la integració de la casa amb el paisatge per la fragmentació del volum”.

Casa Farnsworth

Aquesta casa unifamiliar situada a Illinois va ser projectada per Mies Van der Rohe l’any 1946, i es va acabar de construir el 1951. La senzillesa arquitectònica i la perfecció dels detalls constructius són les seves credencials. Carme Pinós remarca la seva transparència i la lleugeresa estructural, que fan que sembli un habitatge flotant. “Aquesta casa, com la resta de les que he triat, és encara un referent de l’arquitectura actual”.

Casa Ugalde

Dissenyada per Josep Antoni Coderch amb la col·laboració de Manuel Valls, va ser edificada l’any 1951 a Caldes d’Estrac. “És una picada d’ull a l’arquitectura mediterrània amb absoluta llibertat de línies i formes, atenent a la integració i la contemplació del paisatge. En contraposició de les antigues cases mediterrànies que es protegien de l’exterior, la Casa Ugalde s’obre cap a ell sense perdre la imatge de volums blancs ancorats a la terra sota la llum del Mediterrani”, explica Pinós.

Villa Savoye

Le Corbusier va marcar un abans i un després en la concepció de l’arquitectura i el pensament arquitectònic del segle XX amb aquest habitatge construït el 1929 als afores de París. La seva edificació va suposar la definició material dels anomenats “cinc punts de l’arquitectura”. Els seus volums simples i contundents, el seu cos blanc enlairat que contrasta amb el paisatge com un element que sura sobre l’entorn, enamoren Carme Pinós.

Casa Schröder

Situada a Utrecht, va ser edificada l’any 1924 per l’arquitecte holandès Gerrit Rietveld per encàrrec de Truus Schröder-Schräder, i també va suposar una ruptura radical amb tota l’arquitectura anterior. Tal com assegura Carme Pinós,“la casa es relaciona amb el moviment pictòric De Stijl dels artistes holandesos de l’època. Proposa una descomposició plàstica a base de plans, com feien aleshores artistes com Mondrian. La descomposició plàstica i l’abstracció substitueixen l’ornament”.