Aitana: l'estrella del pop que ha crescut sota l'escrutini del públic

BarcelonaHi ha una norma no escrita d'Operación Triunfo que assegura que els segons finalistes de cada edició són els que finalment acaben triomfant. Són ells, i no els guanyadors, els que aconsegueixen que les seves carreres siguin populars i que els espectadors retinguin els seus noms en les seves memòries volàtils. Molt abans que Aitana Ocaña fos nomenada segona finalista del reality musical el 2017 –l’any de la resurrecció del format– ja era força evident que la de Sant Climent de Llobregat, que llavors tenia 18 anys, ho tenia tot de cara per triomfar: cantava bé i la seva veu tenia una sonoritat característica, era simpàtica i dolça i tenia una bellesa canònica que la feia atractiva per al públic i també per a les marques de publicitat. Amb el concurs encara en marxa, ja corria la brama que Aitana seria la nova David Bisbal, una afirmació que fa temps que és una realitat. El 19 de juliol actua a l'Estadi Olímpic de Barcelona, recinte amb capacitat per a gairebé 56.000 persones, unes xifres que ja són habituals en la seva carrera.

Aquest concert és el primer dels tres xous en grans estadis que Aitana ha previst per a aquest 2025 i que ha batejat amb el nom de Metamorfosis Season. L'espectacle de Barcelona comptarà amb una convidada que comparteix amb Aitana origen i joventut, Julieta. Aquesta setmana, la de Sant Climent de Llobregat compartia fotos de totes dues vestint les samarretes popularitzades per la barcelonina amb el lema "I am the catalan dream", inspirada en "I am the american dream" de Britney Spears.

La referència a la princesa del pop no s'ha de prendre a la lleugera. Després d'anys de ser menystinguda i ridiculitzada, fa temps que el llegat de Spears s'ha revaloritzat i són moltes les cantants que voldrien tenir una col·lecció de hits tan incontestables com els de la nord-americana. Ser una icona pop ja no està mal vist, més aviat el contrari. "Tu hauries de ser una diva del pop a Espanya. Crec que hi ha un forat per a tu", li va dir Manu Guix a Aitana durant el seu pas pel concurs musical. El músic va tenir ull perquè vuit anys després està consolidada com una estrella del pop d'abast mundial, que triomfa a Espanya però també a Amèrica Llatina. Què queda d'aquella adolescent que mirava amb ulls esbatanats el seu professor televisiu? Queden el seu característic serrell –se sent acomplexada pel seu front– i una naturalitat que encara avui dia sembla sincera. Musicalment, ha fet el que s'esperava d'ella, cançons comercials per a tots els públics i ideals per a la radiofórmula.

Escoltant els seus discos i algunes de les seves col·laboracions, resulta quasi entranyable recordar com durant el seu pas per l'acadèmia ella i la seva companya Ana Guerra van protestar amargament perquè el programa volia que es presentessin a la selecció per a Eurovisió amb Lo malo, un tema de reggaeton. "Jo no he cantat reggaeton en la meva vida i mai en cantaré. El meu estil de música no vull que sigui aquest", es queixava llavors. Les lleis del mercat es van imposar i la cançó es va fer ràpidament popular, convertint-se a desgrat de les dues intèrprets en el primer èxit de les seves respectives carreres. Aquesta va ser, segurament, la primera lliçó que la indústria musical li va donar a Aitana. Pocs mesos després d'aquella enrabiada, llançava Teléfono, un tema no massa allunyat de Lo malo.

Fer-se gran davant del públic

Que la teva carrera arrenqui gràcies a un reality show comporta el peatge que el públic s'hagi acostumat a ficar el nas a la teva vida i que gairebé sentin que ets propietat seva. Si, a més, els espectadors et coneixen quan només tens 18 anys la imatge que queda fixada de tu és la de llavors. Per a moltes persones, Aitana segueix sent la joveneta que es passejava per l'acadèmia fent broma amb els seus companys i que consumia quantitats desorbitades de mel. Com altres cantants o actrius precoces, ella també ha conegut el tràngol que suposa fer-se gran a la vista de tothom.

Seguida per molts nens i nenes, a vegades s'ha confós Aitana amb una artista infantil i això ha donat peu que se la critiqui quan intenta fer moviments cap a una imatge pública més adulta. Exemple d'aquest desajust és la polèmica que es va produir arran del ball pel tema Miamor durant la gira Alpha Tour, considerat per algunes persones inapropiat per al públic més jove. "Una madura i mou el cul d'una manera que estaria bé per a altres, però que és impropi per a mi. Jo em prenc molt seriosament que gran part del meu públic hagi crescut amb mi i soc conscient de la influència que tinc i em preocupo molt per elles. [Em preocupo] Per transmetre'ls seguretat en elles, independència i autoestima [...] El masclisme no tolera que l'ideal femení innocent i juvenil que molts van veure en mi, sense ser-ne jo conscient, es transformi o, millor dit, es faci malbé per convertir-se en una dona", deia Aitana en resposta a les crítiques.

La catalana va defensar el seu dret a escapar de la infantilització durant una entrega de premis organitzats per la revista Elle durant la qual també va reivindicar-se com a feminista i artista. "El comentari més denigrant i més comú pel que fa a mi és que m'anomenin producte de discogràfica perquè no només et despersonalitza, sinó que et roba la identitat i la creativitat considerant-te una marioneta d'una companyia", deia en aquella festa. A Aitana l'etiqueta de producte manufacturat l'acompanya gairebé des d'abans de començar la seva carrera. Tant quan estava al concurs com quan ja era fora, se la comparava constantment amb la seva companya i amiga Amaia, guanyadora de la seva edició d'OT. La navarresa era l'artista i la música, mentre que la catalana era la cantant comercial. Aquesta dicotomia no ha canviat gaire amb el pas del temps, i l'èxit internacional d'Aitana no ha fet més que reforçar aquesta idea.

El meló de la intimitat

En la mateixa festa d'Elle, Aitana també lamentava que pel fet de ser dona la seva vida privada es convertís en objecte d'especulació. Reconeixia, però, certa contradicció vital: argumentava que el públic dels seus inicis, el que la va conèixer amb Operación Triunfo, vol saber coses de la seva intimitat i, que per això ella, de tant en tant, comparteix moments personals.

Li agradi o no, la seva vida sentimental sempre ha format part de l'equació del seu èxit, des que era una simple concursant d'un reality que, amb tota la innocència de l'adolescència, proclamava als quatre vents que es casaria amb Vicente, el seu xicot d'aleshores, fins avui dia. Amb el seu company d'edició, Cepeda, deu anys més gran que ella, va viure una relació pràcticament televisada. Un cop trencada aquella curta relació, va començar a sortir amb Miguel Bernardeau, actor en ple apogeu gràcies a Élite. Van estar junts quatre anys i són diverses les cançons que la cantant li ha dedicat al llarg de la seva carrera, l'última d'elles Cuando hables con él, inclosa a Cuarto azul. "És una cançó de perdó i volia que quedés clar per a qui era. És bonic demanar perdó amb la música i de forma pública perquè la gent ho entén, però tampoc crec que sigui una cosa que ell necessiti", explicava la cantant.

L'altra relació sentimental mediàtica d'Aitana ha sigut amb el també cantant Sebastián Yatra, amb qui ha tingut anades i vingudes amb banda sonora pròpia, Akureyri, cançó que van escriure plegats sobre la seva història. Tancada aquella etapa, està protagonitzant un dels amors d'estiu més sonats de l'any al costat de l'estrímer Plex.

Potser cansada que siguin els altres els que parlin d'ella, o potser perquè tota estrella del pop ha de tenir el seu propi documental, aquest any la catalana va estrenar a Netflix una docusèrie en què obria el seu cor. Reincidint en les contradiccions vitals que ja ha assumit en públic, Aitana mostrava la seva intimitat al costat de Yatra, els seus enuigs amb la seva discogràfica i també es queixava de la pressió a la qual estava sotmesa. En la marabunta de confessions, també explicava que ha estat diagnosticada d'hipocondria i depressió. Molt a pesar d'ella, l'intent de controlar la narrativa ha sigut un tret al peu. En comptes de servir perquè el públic valorés el seu exercici de sinceritat, ha propiciat que es posés en tela de judici el paper del seu pare en la seva carrera i se l'acusés de pressionar-la massa. "De tot el que s'ha dit el que més mal m'ha fet són els comentaris sobre el meu pare. Jo vull que el meu pare em digui si no sent que cap cançó és bona. És la mena de comunicació real que tenim", argumentava la cantant en una entrevista amb Efe.

Més enllà de la música

Aitana compleix fil per randa tots els requisits que el mercat demanda d'una estrella del pop i, en conseqüència, intenta treure'n tot el suc possible. Més enllà de la música, només sortir del concurs va publicar un llibre, té colònia pròpia, ha sigut jurat de La Voz Kids i ha provat sort en el món de la interpretació amb productes pensants específicament per a ella (la sèrie La última, que protagonitzava amb Bernardeau, va estar tocada de mort per la ruptura de la parella).

A més, ha sigut imatge d'un gran ventall de marques: Stradivarius, Rimmel London, Yves Saint Laurent, Adidas, Levi's, Tous, Pantene i Tiffany's, entre moltes altres. Fa només un mes, Fendi la va triar com a ambaixadora de la campanya d'estiu. Però no totes les campanyes que ha protagonitzat han tingut l'efecte positiu que esperava. Va viure un autèntic linxament a xarxes quan va promocionar McDonalds amb un menú creat per a ella que, posteriorment, es va saber que no podia menjar perquè és celíaca. La polèmica serveix com a exemple d'un dels perills als quals s'enfronta Aitana en la seva fulgurant carrera: cremar-se per sobreexposició.

Els quatre discos d’Aitana

Per Xavier Cervantes

'Spoiler' (Universal, 2019)

Amaia va guanyar l’edició del 2017 d’Operación Triunfo, però tant ella com la discogràfica Universal van dubtar molt a l'hora de decidir-ne l'encaix en la indústria. Tot va ser més clar amb la finalista del concurs, una Aitana amb més possibilitats de fer camí en el mainstream. “En castellà o vas a l'urban o vas al pop, però no barreges gaire”, deia arran de la publicació del primer àlbum. Ella els barrejava sense imitar cap accent llatinoamericà, i confiant en diferents productors, com ara Alizzz i Mango & Nabález. Spoiler es va beneficiar del senzill previ Teléfono, tot un hit a banda i banda de l’Atlàntic compost i produït per Andrés Torres i Mauricio Rengifo, el tàndem colombià responsable del Despacito de Luis Fonsi.

'11 razones' (Universal, 2020)

La connexió colombiana va ser clau en l’èxit d’una Aitana que ja havia omplert el Palau Sant Jordi abans de publicar el segon disc. L’objectiu d’11 razones, produït únicament per Torres i Rengifo, era conquerir els cors de les noves generacions amb les mateixes eines de pop-rock emocional que vint anys abans havien catapultat a l’èxit La Oreja de Van Gogh. Si no vas a volver i No te has ido y ya te extraño són les cançons que més s’adiuen amb aquest propòsit, juntament amb +(más), la col·laboració amb Cali & el Dandee (el grup dels germans Alejandro i Mauricio Rengifo). La mirada al mercat interior complementava l’estratègia llatina de la col·laboració amb Sebastián Yatra.

'Alpha' (Universal, 2023)

De l’amor a la sensualitat. “Com més em menges més agrada”, diu a Los Angeles, un dels hits d’Alpha juntament amb Formentera (la col·laboració amb l’argentina Nicki Nicole). I del pop-rock a un pop electrònic amb The Weeknd i Dua Lipa com a horitzó, una referència que Aitana ja tenia al cap quan va sortir d’OT. Torres i Rengifo continuen pilotant la nau, que ara navega pel pop d’estadi i discoteca, amb petits homenatges a l’electrònica dels 90, fins i tot a la menys sofisticada. Alpha és el disc que redefineix la cantant de Sant Climent de Llobregat com a diva capaç de triomfar rimant noche i coche. La prova de la confiança en la nova etapa: una gira en què pràcticament va escombrar el repertori dels discos anteriors.

'Cuarto azul' (Universal, 2025)

Consolidada com a diva del pop electrònic, Aitana i el tàndem Torres i Rengifo mantenen molt alt el nivell de producció, però la proporció de cançons memorable baixa massa. Cuarto azul, un àlbum de 19 temes, és un disc desequilibrat. Aparentment, es tracta de combinar vulnerabilitat i eufòria sentimental, balades i bombes per a la pista de ball com Ex ex ex, però li falta la profunditat conceptual del Brat de Charli XCX. Això sí, algunes lletres són les millors que ha cantat mai, com les de les peces en què és conscient de la seva condició de superestrella. Curiosament, Aitana no oblida els bons rèdits del passat i obre el disc amb 6 de febrero i Duele un montón despedirme, dues cançons que podrien signar La Oreja de Van Gogh.