Al·lucinats amb els fongs ‘màgics’

ALGUNS MOVIMENTS CULTURALS dels 60 van popularitzar els anomenats fongs màgics com una porta a altres percepcions. Es tracta d’un gènere de fongs, els Psylocibe, que contenen el compost anomenat psilocibina, que sobretot creixen als camps de pastura i que, efectivament, tenen potents propietats al·lucinògenes. Abans d’associar-los a un ús recreatiu, antigues cultures ja van explotar-los com a remei medicinal.

Ara els científics han començat a investigar aquesta substància per utilitzar-la com a fàrmac per tractar la depressió, les migranyes, l’ansietat a causa d’un càncer i l’addicció a drogues com l’alcohol o la cocaïna. Però malgrat el seu potencial, investigar amb aquests fongs carregats de connotacions compta amb importants obstacles legals encara que es faci en un entorn clínic. Els pocs investigadors que hi treballen han de passar per un llarg i costós pelegrinatge, segons denuncia James Rucker, especialista de l’Institut de Psiquiatria del King’s College de Londres, en una carta publicada recentment a la revista científica de primera línia British Medical Journal (BMJ). En un altre article també recent a PLoS Biology, David Nutt, cap de la Unitat de Neuropsicofarmacologia de l’Imperial College, editada igualment a Londres, també donava a conèixer els múltiples obstacles per investigar amb la psilocibina malgrat que és un camp prometedor.

CURSA D’OBSTACLES

Fa uns mesos, a l’Imperial College de Londres, va començar un assaig clínic amb psilobicina amb 12 pacients amb depressió. Encara que des d’un primer moment disposaven del finançament necessari per tirar endavant la investigació, han hagut d’esperar tres anys per obtenir les autoritzacions pertinents i perquè els arribés l’extracte procedent de l’únic laboratori de tot el món autoritzat per distribuir-lo de manera legal, segons explica David Nutt, cap de l’assaig.

En estudis anteriors, els científics britànics han vist que la psilocibina, si s’administra de manera controlada, és a dir, en un entorn clínic i amb les dosis adequades, pot “reconfigurar” el cervell de les persones amb depressió i eliminar el bucle de pensaments negatius que retroalimenten la malaltia. En un estudi anterior, David Nutt i Robin Carhart-Harris -investigador del mateix centre- van utilitzar la ressonància magnètica per introduir-se dins del cervell de pacients en ple “viatge psicodèlic” i així veure què hi canvia. Van observar que la psilobicina suprimeix l’activitat en una zona, l’escorça prefrontal medial, habitualment hiperactiva en les persones que tenen depressió. També “actua en la producció de serotonina, un neurotransmissor que les persones amb depressió produeixen en menor quantitat”, explica Magí Farré, cap del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Germans Trias i Pujol. “En dosis baixes és quan es creu que pot tenir un potencial terapèutic. Però encara cal investigar molt més”, puntualitza. D’altra banda, aquest al·lucinogen natural té un poder evocador que “també permetria recuperar records per treballar-hi”, afegeix Farré.

DÉU EN UNA PASTILLA

Als Estats Units, un grup de recerca de la Universitat John Hopkins ha estat provant la seva eficàcia per deixar de fumar i perquè malalts terminals de càncer afrontin de la millor manera l’inevitable viatge cap a la mort. Els participants en aquest últim estudi van aconseguir canviar la vivència gràcies a l’experiència mística a què els metges els van induir amb la ingesta de la psilocibina. Van aconseguir reduir l’angoixa i així arribar a un final més dolç. Alguns fins i tot han arribat a batejar la psilocibina com “Déu en una pastilla”.

En aquesta línia, un altre grup de la Universitat de Nova York està a punt d’iniciar assajos en fase III amb un nodrit nombre de malalts de càncer terminals. Com si es tractessin de mestres de cerimònies, els metges guien el pacient durant la ingesta i el temps que dura l’efecte de la substància.

En despertar-se, la seva percepció ha canviat, la seva angoixa s’ha transformat. Són molt pocs els que pateixen el pitjor dels efectes secundaris que pot tenir: l’angoixa d’un mal viatge. En els estudis que han fet, tant pacients com familiars han explicat que els canvis experimentats els han fet més fàcil arribar a morir en pau.

L’ús terapèutic de la psilocibina no és nou. En diferents cultures, la medicina tradicional l’ha utilitzat per curar. Des de la civilització asteca fins a la popular María Sabina a Mèxic, passant per remeieres de la mateixa península Ibèrica fa unes dues dècades.

Juan Andrés Oria de Rueda, catedràtic de micologia de la Universitat de Valladolid, ha realitzat un estudi en què ha recollit els testimonis de dones grans que en el passat van exercir com a remeieres a Extremadura, Àvila, Zamora i els Pirineus. “Aquest tipus de fongs s’han utilitzat sobretot per a mals de cap; es tracta d’espècies autòctones molt comunes a la península Ibèrica, com el Psilocybe semilanceata, perquè creixen sobretot gràcies als excrements del bestiar”, explica Oria de Rueda. “El seu interès està comprovat per tractar les migranyes clúster, que són unes cefalees molt fortes”, afegeix.

Els psiquiatres investigaven amb psicoactius fins que els van prohibir, als anys 70

LES SUBSTÀNCIES PSICODÈLIQUES, tant l’LSD com la psilocibina, es van investigar molt en psiquiatria clínica fins que, a partir del 1971, amb la Convenció de les Nacions Unides sobre Substàncies Psicotròpiques, es van prohibir a tot el món. Avui difícilment s’aconsegueixen permisos per investigar sobre el seu ús, i el cost de la recerca és alt. “A causa de les restriccions que estableixen les Nacions Unides, tan sols hi ha un fabricant al món que produeixi psilocibina de prou qualitat perquè sigui utilitzada en aquests estudis, i té un preu prohibitiu de més de 130.000 euros el gram, que dóna per a 50 dosis”, afirma Rucker. El seu cultiu controlat és complicat i no serveix per fer assajos vàlids i reconeguts.