Un any més, el (no) vestit de la Pedroche
En temps recents hem enviat un robot a Mart, hem seqüenciat el genoma humà, hem desenvolupat vacunes d’ARN en temps rècord, hem detectat ones gravitacionals provinents de l’univers profund i la intel·ligència artificial està transformant radicalment la vida que coneixíem. Però, malgrat tot això, continuem acomiadant l’any amb les mateixes punyeteres campanades del segle passat. Vivim atrapats en un déjà-vu campanil, una roda de hàmster sexista que gira sense fi i de la qual se’n desprenen conclusions força evidents.
Les dones, a diferència dels homes, semblen no disposar de la capacitat biològica de patir fred. Mentre ells apareixen amb camisa, americana i abric, elles, sigui de manera literal o a través de transparències estratègicament calculades, deixen bona part del cos al descobert. No estic descobrint res nou. Fa anys que es denuncia aquest patró i, tanmateix, res no canvia, perquè el valor de la dona com a presentadora de campanades no rau en la seva capacitat comunicativa ni en la seva professionalitat, sinó en la disposició a exhibir el cos.
Un “tatxaaaaan” perfectament cronometrat pocs minuts abans d’acabar l’any per mostrar pit, cuixa i poca cosa més. Una versió millorada però igualment xarona de Los bingueros de Pajares i Esteso. Com si res hagués canviat des que tot un país estava pendent que el mugró de Sabrina Salerno fes acte de presència entre bot i bot. De fet, els pits han aparegut —de manera més o menys explícita— en gairebé totes les retransmissions, fins i tot en programes de postcampanades, com en el cas d’Eva Soriano. Però no ens enganyem: no serveix qualsevol cos. Per ocupar aquest lloc cal ser jove, prima, blanca i sense cap discapacitat visible, amb comptades excepcions com la de Nia a TVE Canàries, una flor que, malauradament, no fa estiu.
Un cos que, abans de revelar-se, ha d’anar embolcallat amb peces més pròximes al paper de caramel que no pas a un abric real, com s’ha vist amb Laura Escanes o Sandra Barneda. I aquí és on Cristina Pedroche ofereix el contrast més flagrant. Empresonada en un vestit impossible i de nul valor creatiu, confeccionat amb retalls dels vestits lluïts al llarg de totes les campanades que ha presentat, tenia dificultats fins i tot per dur a terme accions bàsiques, com desplaçar-se un metre, a causa de l’excés evident de pes, volum, un pentinat amb superestructura i uns talons de vertigen. Després de dotze anys d’haver de mantenir el mateix esquer, el cos de la Pedroche ha protagonitzat una escalada del ‘més difícil encara’, que ens ha conduït a uns resultats de despropòsit sense cap sentit racional.
I, com mana la litúrgia de les campanades, ho amanim tot amb desitjos grandiloqüents i buits, disparats a l’aire sense cap voluntat real que es compleixin. Un paripé que ja fa massa temps que s’hauria d’haver acabat, perquè reforça encara més aquesta idea de noia guapa i ingènua que proclama el canvi climàtic, l’amor, la pau i l’agermanament universal mentre paral·lelament anuncia, sense cap pudor, torrons Vicenç o la darrera pel·lícula de Santiago Segura Torrente presidente. Tot plegat enmig d’un bombardeig d’anuncis d’Iberdrola i Netflix que amb prou feines ens deixen veure la pantalla. Desitjos de cartró pedra, mal llegits del cue, al mateix nivell que les Miss Univers que reclamaven la pau al món mentre afirmaven que Rússia era un país molt bonic ple de russos.
En el cas de Pedroche, el missatge final adquireix una transcendència especial perquè actua com a cortina de fum: reivindicacions solemnes que ho embolcallen tot per evitar qualsevol acusació de superficialitat. Allò de despullar-se, sí, però per una bona causa. Com si la fi hagués de justificar els mitjans. Com si la pau al món hagués de passar necessàriament per la degradació del cos de les dones. Enguany ha reivindicat la necessitat de reconstruir la vida de les persones que pateixen càncer a través d’un vestit refet a pedaços. Així doncs, tranquils pacients de càncer: gràcies al (no) vestit de la Pedroche, tots els vostres problemes segur que quedaran resolts. Feliç 2026!