Ca n’Uli és una casa fàcil. És fàcil d’habitar, de moure-s’hi, d’entrar-hi i de sortir-ne, és fàcil de mantenir. Té una bona mida, la justa per a les necessitats de la parella que l’habita. Són 110 mde casa; més grossa seria més feina i més despesa. No cal. La casa i el pati -o només un dels dos- s’obren tan de pressa com es tanquen gràcies a l’àgil sistema de les grans persianes i les vidrieres corredisses. Al pati en poc temps es posa el canyís per generar l’ombra imprescindible per a l’estiu, com també es desmunta amb facilitat per no perdre gens ni mica del sol de l’hivern. El terratzo continu del paviment interior, així com la pedra calcària de l’exterior, són de poc manteniment. Igual que la jardineria, la justa, ben triada. Tant el propietari com els arquitectes, Vicenç Mulet i Miquel Serra, entenen que tot el que és fàcil és confortable. I van treballar perquè la vida a la casa fos tan agradable com senzilla.
Tan íntima, tan oberta, tan nostra... la casa pati
Ca n’Uli a Son Serra de Marina. Obra de Vicenç Mulet (VMA) i Miquel Serra (Negreta Arquitectura)
És un quadrat dins un quadrat i encara dins un quadrat més. El del pati dins del de la casa, i aquesta dins dels 21x21 metres de la parcel·la. A Son Serra de Marina, nucli costaner al nord de Mallorca, amb els arquitectes Vicenç Mulet (VMA) per al projecte bàsic i Miquel Serra (Negreta Arquitectura) per a l’executiu, la direcció d’obra i com a aparellador, ca n’Uli ofereix una imatge tan senzilla com agradable. És sobretot una qüestió de proporcions: qualsevol mida està pensada segons la proporció àuria, que per alguna cosa des de l’antiguitat està considerada la més harmoniosa, la més agradable a la vista. Així es va dissenyar aquesta casa pati, que dins la tradició mediterrània garanteix la privacitat quan se’n vol i facilita la gestió del clima.
Però no és només això. A fer-la tan agradable hi contribueixen molts altres factors. Hi contribueix una alçada que és molt raonable, molt humana. Hi contribueix la simplicitat visual que mostra al carrer, potenciada per la composició que es forma entre la gran portassa -que pot estar oberta o tancada- i les dues barreres del muret -entrada de vehicle i entrada a peu-, l’alçada del qual segueix la tradició de la zona de no tancar les propietats més enllà de fer-ho amb un pedrís per asseure-s’hi. Al verd d’aquests elements s’hi suma una elecció acurada de la vegetació tan austera com la casa de 110 m que envolta.
I el verd és vida. Aquest verd tan fresc el trobem a ca n’Uli a dins i a fora: a la cuina, en alguns mobles i a totes les persianes. Unes persianes que són un element protagonista a l’habitatge no només per la presència que els atorga el seu color, sinó perquè, juntament amb les vidrieres, corren a amagar-se dins les parets, a amagar-s’hi del tot, fins al punt de canviar la percepció de la casa. Quan tot està obert, a ca n’Uli es confonen els espais exteriors i els interiors, i la casa esdevé una mena de porxo, amb la seva intimitat protegida pel pati, que també es pot obrir a un costat, a l’altre o a tots dos. Aquesta és una opció molt pràctica per gestionar els forts vents de la zona i quedar, dins el pati i la casa, sempre a recer.
Diuen els propietaris que el pati també fa la funció de rellotge de sol. Les ombres dels murs, així com les d’un canyís que es posa a l’estiu i es treu a l’hivern, marquen el pas de les hores. A un cantó, una petita piscina amb un discret brollador permet refrescar-se amb tanta intimitat com es vulgui.
Ca n’Uli és un habitatge sobri i alegre. Eren les condicions del propietari: austeritat i poder gestionar la privacitat. Els arquitectes Vicenç Mulet i Miquel Serra, a més, han fet una feina d’estalvi que contribueix a la imatge de la casa: el paviment del pati, de pedra calcària, revesteix part dels murs i marca la proporció més humana. Al terra, dins la casa, un terratzo continu fet in situ reuneix la tradició i la contemporaneïtat.