L’art de la cistelleria: l’univers de les fibres vegetals es reivindica
La tradició va crear un cistell per a cada necessitat, però l’aparició del plàstic i les fibres sintètiques es va encarregar de fer-los desaparèixer. Arran de la crisi climàtica, aquest ofici ancestral, que s’ha adaptat a les necessitats actuals, s’ha convertit en un aliat indispensable per a un futur sostenible.
Escalfallits
S’utilitzava per escalfar el llit posant-hi a dins una cassola de terrissa plena de caliu.
Cistell de boletaire
Cistell de bolets
Una peça on s’apliquen dues tècniques tradicionals dels Països Catalans com el cul de queixal i la vora de tres ramals.
Xafardera
Es feia servir per anar al mercat. És ovalada i tapada amb dues tapadores per evitar les mirades encuriosides d’altres compradors.
Cistella de la compra
Cistell de pa i trago
Servia per portar el menjar al camp i poder fer un mos tot treballant.
Conillera
Cistella d’anar al mercat
Cove d’hortalà
o de flors
Panera de peix
Cistell pelapatates
Amb una part per a les peles i l’altra per a les patates pelades.
Cistell de patates
Cistell d’aviram
Cove de
pescar
Verdulera
Ouera
Cistella gran
Cistell dels ous
Cistell de fadrina
Cargoleres
Cistella llarga
o vigatana
Veremador
Cistell d’oferir
Solia estar fet de sarga pelada amb tapa i l’utilitzaven les cases que estaven de dol per portar alguna ofrena al capellà: cera o diners per dir misses.
Cistelló
Cove de verdura
Femeter
Baixet i de boca ampla, servia per transportar els fems al carro.
Cova de verema
Cistella d’embotits
Cove de forner
Pouaire
Es feia servir per desplaçar rocs i terres quan s’escuraven els pous. Per als objectes pesants se solien utilitzar els coves.
Panera de
la roba
Cove de la roba bruta
Carboner
Escalfallits
S’utilitzava per escalfar el llit posant-hi a dins una cassola de terrissa plena de caliu.
Cistell de boletaire
Cistell de bolets
Una peça on s’apliquen dues tècniques tradicionals dels Països Catalans com el cul de queixal i la vora de tres ramals.
Cove d’hortalà
o de flors
Xafardera
Es feia servir per anar al mercat. És ovalada i tapada amb dues tapadores per evitar les mirades encuriosides d’altres compradors.
Cistella de la compra
Cistell de pa i trago
Servia per portar el menjar al camp i poder fer un mos tot treballant.
Verdulera
Panera de peix
Cove de
pescar
Conillera
Cistella d’anar al mercat
Cistell pelapatates
Amb una part per a les peles i l’altra per a les patates pelades.
Cistell d’aviram
Cistell de patates
Ouera
Cargoleres
Veremador
Cistell de fadrina
Cistella llarga
o vigatana
Cistelló
Cistella gran
Cistell d’oferir
Solia estar fet de sarga pelada amb tapa i l’utilitzaven les cases que estaven de dol per portar alguna ofrena al capellà: cera o diners per dir misses.
Cistell dels ous
Cove de verdura
Carboner
Cove de forner
Cova de verema
Pouaire
Es feia servir per desplaçar rocs i terres quan s’escuraven els pous. Per als objectes pesants se solien utilitzar els coves.
Femeter
Baixet i de boca ampla, servia per transportar els fems al carro.
Cove de la roba bruta
Panera de
la roba
Cistella d’embotits
Cistell de bolets
Una peça on s’apliquen dues tècniques tradicionals dels Països Catalans com el cul de queixal i la vora de tres ramals.
Cistell de boletaire
Escalfallits
S’utilitzava per escalfar el llit posant-hi a dins una cassola de terrissa plena de caliu.
Cistella de la compra
Xafardera
Es feia servir per anar al mercat. És ovalada i tapada amb dues tapadores per evitar les mirades encuriosides d’altres compradors.
Cove d’hortalà o de flors
Verdulera
Panera de peix
Cistell de pa i trago
Servia per portar el menjar al camp i poder fer un mos tot treballant.
Cove de pescar
Cistella d’anar al mercat
Cistell pelapatates
Amb una part per a les peles i l’altra per a les patates pelades.
Conillera
Cistell d’aviram
Cistell de patates
Cargoleres
Cistell de fadrina
Ouera
Veremador
Cistella llarga o vigatana
Cistelló
Cistella gran
Cove de verdura
Cistell dels ous
Cistell d’oferir
Solia estar fet de sarga pelada amb tapa i l’utilitzaven les cases que estaven de dol per portar alguna ofrena al capellà: cera o diners per dir misses.
Carboner
Cova de verema
Cove de forner
Femeter
Baixet i de boca ampla, servia per transportar els fems al carro.
Pouaire
Es feia servir per desplaçar rocs i terres quan s’escuraven els pous. Per als objectes pesants se solien utilitzar els coves.
Cove de la roba bruta
Cistella d’embotits
Panera de la roba
Cistell de bolets
Una peça on s’apliquen dues tècniques tradicionals dels Països Catalans com el cul de queixal i la vora de tres ramals.
Cistell de boletaire
Escalfallits
S’utilitzava per escalfar el llit posant-hi a dins una cassola de terrissa plena de caliu.
Cistella de la compra
Xafardera
Es feia servir per anar al mercat. És ovalada i tapada amb dues tapadores per evitar les mirades encuriosides d’altres compradors.
Cove d’hortalà o de flors
Verdulera
Panera de peix
Cistell de pa i trago
Servia per portar el menjar al camp i poder fer un mos tot treballant.
Cove de pescar
Cistella d’anar al mercat
Cistell pelapatates
Amb una part per a les peles i l’altra per a les patates pelades.
Conillera
Cistell d’aviram
Cistell de patates
Cargoleres
Cistell de fadrina
Ouera
Veremador
Cistella llarga o vigatana
Cistelló
Cistella gran
Cove de verdura
Cistell dels ous
Cistell d’oferir
Solia estar fet de sarga pelada amb tapa i l’utilitzaven les cases que estaven de dol per portar alguna ofrena al capellà: cera o diners per dir misses.
Carboner
Cova de verema
Cove de forner
Femeter
Baixet i de boca ampla, servia per transportar els fems al carro.
Pouaire
Es feia servir per desplaçar rocs i terres quan s’escuraven els pous. Per als objectes pesants se solien utilitzar els coves.
Cove de la roba bruta
Cistella d’embotits
Panera de la roba
Es diu que la cistelleria i la terrisseria són els dos oficis més antics de la humanitat. La cistelleria ha sigut un art i un ofici present en totes les cultures i civilitzacions d’arreu del planeta i cada regió utilitza materials i tècniques diverses per construir cistells, mobles, ponts o teulades. D’un fardell de vímet, a casa nostra, neixen tota mena de cistells, coves, cabassos, paneres i altres objectes adaptats a les necessitats d’avui en dia fruit de l’enginy de cada artesà. Joan Farré Oliver, president de l’Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres, ha viscut sempre i exclusivament de la cistelleria. “Vaig començar fa més de quaranta anys i des de llavors han canviat molt els hàbits, els costums i la manera de consumir de les persones. Per sobreviure he hagut d’adaptar-me a les noves necessitats i anar canviant la manera de produir”, explica. “Els coves, per exemple, són unes peces molt grans i no puc seguir fent coves grans quan les persones viuen en pisos petits”. Actualment Joan Farré treballa la cistelleria en paisatgisme i interiorisme a través de la seva empresa, Pont de Querós, des d’on ha col·laborat amb arquitectes com Benedetta Tagliabue o Jean Nouvel. “És necessari evolucionar i deixar de viure del passat, reivindicar la contemporaneïtat de la nostra feina”.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Proximitat i sostenibilitat
L’Associació que presideix Farré Oliver compta amb una cinquantena de socis, des de professionals de la cistelleria fins a aficionats a l’artesania. Fundada fa 25 anys, l’Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres ha permès estudiar, investigar i difondre la realitat etnològica dels cistellers dels Països Catalans. “Des que el plàstic i les gomes derivades del petroli van entrar a la societat el nostre ofici va patir una davallada important i d’aquesta manera els que vam quedar podíem organitzar-nos. Els cistellers no competim entre nosaltres, sinó que col·laborem”, diu Farré. Pel que fa al futur de l’ofici, es mostra optimista i assegura que els cistellers i cistelleres tindran un paper rellevant en el futur. “Utilitzem un material de proximitat, ecològic i sostenible. La nostra feina engloba tots els conceptes que ara estan tan de moda, i arran de la crisi climàtica i la pandèmia s’ha generat un interès per aprendre’n”.
- Saber distingir-ne els tipus Quina diferència hi ha entre un cistell, un cabàs o una panera? Al llibre ‘A la recerca del cistell perdut’ de Roser Albó s’especifiquen els següents tipus genèrics de cistells, coves i altres treballs similars.
- Cistell Estri de vímet o sarga de diferents formes i mides i acabat amb una nansa de banda a banda.
- Cove Recipient de vímet o altres fibres naturals, acabat amb dues nanses petites, una a cada costat.
- Canastra Nom donat a alguns coves grans i també a les maletes quadrades de vímet.
- Cabàs Recipient d’espart o llata de palma o margalló amb dues nanses. En alguns indrets, els coves són coneguts com a cabassos.
- Senalla Nom que es dona al cabàs d’anar a comprar.
- Panera, paner o bres Diferents noms equivalents a cistell o cove; també es coneix com a panera un recipient més pla i ample que el cistell, de forma ovalada o rodona.
- Panistra Variant del cove en algunes comarques.
Com i de què estan fets els nostres cistells?
Les tècniques que fan servir els cistellers són universals. Trobem les mateixes tècniques en països diferents i utilitzades per fer el mateix tipus d’objectes com la cistelleria en espiral, cordada, teixida o trenada. Tot i que aquestes són les tècniques comunes que es practiquen arreu del món, n’hi ha dues de molt representatives dels Països Catalans. Es tracta del cul de queixal (la base de la cistella de collir bolets) i la cargolada en tres ramals.
A casa nostra, els tipus de fibres vegetals utilitzades en la confecció de cistells i coves són variats i destaquen la palla, la palma, el jonc, la canya, el bedoll, l'avellaner i diferents varietats de vímet i sarga. Hi ha variants territorials que responen als diferents tipus de plantes que es fan a cada lloc.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1600 900"%3E%3C/svg%3E)
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
