Una casa per desfer esquemes: amb tres volums i tres patis, l’aire hi corre lliure

No és una casa per a qui entén l’habitar com una successió d’espais convencionals. Ni per a qui cerca el confort dins unes coordenades previsibles. La Casa Tres Patis, un projecte de l’estudi Twobo —dels arquitectes Pablo Twose, María Pancorbo i Alberto Twose— a Albons, no té centre ni façana, no té passadissos ni eixos clars, i tot i això —o potser per això— convida a formes noves de viure. S’hi accedeix com si s’arribés a un petit món tancat, com un poblet protegit per un mur que recorre gairebé tot el perímetre del solar. És aquest mur perimetral el que permet que la casa s’obri cap a dins, amb una intimitat que es percep des del primer pas: no hi ha cap necessitat de tancar-se amb cortines o persianes, perquè ja hi ha una pell exterior que protegeix.

Dins aquesta envolupant, l’habitatge es desplega en tres pavellons i tres patis, una fragmentació volguda que proposa una vida en trànsit, sense jerarquies, sense eixos dominants. La casa és gairebé un paisatge domèstic. Els pavellons, de materials lleugers i càlids, s’alternen amb espais oberts que no són mai residuals: són estances tan essencials com qualsevol de l’interior. Hi ha una arquitectura del buit, de l’aire, de la llum que travessa.

Els tres patis són àmbits amb caràcter propi. El primer és una plaça mediterrània: hi trobem un arbre que dona ombra, una glicínia que escala l’estructura i una taula de pedra per compartir-hi àpats, converses, estones llargues. El segon pati evoca l’impluvium romà —en una referència subtil però potent a la proximitat d’Empúries—. Una bassa amb vegetació serveix per refrescar-se i refresca l’ambient. El tercer és un hort d’aromàtiques, un jardí productiu i fragant que arrodoneix la idea d’una casa viva, en contacte constant amb la natura.

El paisatgisme, obra de DA.CH, no només acompanya l’arquitectura, sinó que l’explica i l’enriqueix. Tant és així que el jurat dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona va atorgar una menció a la casa i, a més, la va distingir amb el premi principal d’estratègia paisatgística. L’encaix amb el lloc, la lectura del clima i del context i la naturalitat amb què s’hi ha inserit la vegetació fan de cada pati una estació d’un recorregut canviant, mai repetit.

Tot a la Casa Tres Patis es mou de manera oberta. Els interiors, que podrien ser independents però es connecten amb fluïdesa, permeten que la vida s’esglaoni: potser hi ha una zona per treballar, una altra per descansar, una altra per compartir, però cap de les parts és tancada en si mateixa. La permeabilitat és física –visual i climàtica– però també vital: cada recorregut és una opció, no una obligació. No hi ha passadissos però hi ha camins, diferents maneres d’arribar i d’estar.

Els materials accentuen aquesta dicotomia entre l’exterior i l’interior. A fora, el formigó i les textures permanents assenten la casa al lloc, la fan pertànyer. A dins, la lleugeresa domina: fusta, llum natural, transicions suaus entre les estances. Un altre element clau és la gelosia, que actua com a filtre, com a mediació entre el dins i el fora, entre el ple i el buit. No només protegeix del sol o de les mirades, sinó que contribueix a la sensació que tot és porós, en trànsit.

Hi ha ressons de la Ricarda d’Antonio Bonet en l’actitud lliure amb què es concep l’habitatge; i ressons de les Case Study Houses en la seva condició experimental, en el trencament amb la idea de casa com a contenidor. Per als de Twobo, l’habitar es pot descompondre, fragmentar i recompondre amb llibertat. No és una casa per encabir-hi una vida preestablerta: és una casa que demana noves formes de viure. Que no és poc.

Com un poblet

Amb la fragmentació de la casa en tres pavellons i amb tres patis com a estances per a una vida que passa entre l’exterior i l’interior, aquesta obra de Twobo a Albons és com un poblet on els habitants es mouen lliures i sempre en contacte amb la natura de la qual tenen cura.