L'any 2017, el fotògraf alemany Wolfgang Fröhling, que viu a Bottrop, a la regió del Ruhr, va començar a documentar aquest procés de transformació de les antigues cases dels miners, en el projecte anomenat Doppelhaushälften [cases semiseparades].
Les cases bessones que ja no s'assemblen ni gota
La curiosa barreja d'estils a les antigues cases dels miners de la conca del riu Ruhr
Els assentaments obrers i les antigues cases dels miners encara formen part de l'aspecte urbanístic de la conca del Ruhr, al nord-oest d'Alemanya. Quan a inicis del segle XX les mines de carbó, situades al llarg del riu Ruhr, canalitzen la Revolució Industrial a la regió i la converteixen en la més important d'Europa, nombroses localitats agrícoles esdevenen ciutats industrials amb una gran quantitat de fàbriques. És en aquell moment quan les companyies explotadores construeixen habitatges per als seus treballadors.
Amb l'eliminació gradual de la mineria, els pisos i les cases, que eren propietat de les companyies, es van privatitzar gradualment. Un model molt estès a la zona eren les cases on s'allotjaven diverses famílies. Amb el pas a mans privades, moltes d'aquestes propietats es van dividir –en cases adossades– i els nous propietaris van començar a dissenyar la seva casa, cadascun a la seva manera. El resultat és una curiosa barreja d'estils a les cases adossades de Ruhr.
La regió, propera a França, va ser ocupada per tropes belgues i franceses entre el 1923 i el 1925 i per britànics i estatunidencs al final de la Segona Guerra Mundial, creant una comissió internacional vigilant de la producció regional de carbó i acer. Tot per la seva importància en la reconstrucció després de la guerra.
A partir de la dècada del 1960, la demanda de carbó disminueix considerablement a nivell mundial. La regió inicia una reestructuració econòmica, laboral i comercial que porta les companyies mineres a vendre els habitatges que tenien en propietat per allotjar famílies mineres. Les divisions de cases i parcel·les són habituals.
La regió del riu Ruhr és una zona d'elevada concentració urbana al nord-oest d'Alemanya. Té una població de 5,3 milions d'habitants, sovint distribuïts en àmplies zones residencials de cases amb jardí.
El fotògraf Wolfgang Fröhling inicia el seu projecte en un intent de fotografiar objectes efímers a la seva regió d'origen. En un projecte en el qual encara treballa, Fröhling documenta objectes i paisatges que a poc a poc van desapareixent a causa de la modernització.
El treball de Fröhling va començar fotografiant objectes i espais de la zona del Ruhr que a poc a poc van desapareixent. Podien ser habitacions, residus voluminosos que s'acumulaven al carrer, patis de les antigues cases dels miners. Així va ser com el fotògraf va iniciar el projecte de les cases adossades.
A Fröhling el va atreure especialment que aquestes antigues cases dels miners, a Brottop, la seva ciutat natal, sempre es venien com a meitats d'una casa, cosa que significava –gairebé sempre– que al renovar-les segons els gustos dels nous propietaris, es generava una nova perspectiva de l'urbanisme de la ciutat, amb el xoc de diferents cultures.