Quan el còmic deixa de ser cosa d’homes

P otser avui, quan ja és habitual trobar a les taules de novetats còmics creats per dones, hi haurà qui no recordarà una època en què els còmics eren cosa d’homes. La recent publicació a l’editorial Cornélius de La main verte et autres récits i Morte Saison, de Nicole Claveloux i Édith Zha, sembla que intenti recuperar la memòria d’aquest passat i retre un homenatge a les pioneres del còmic creat per dones. En aquesta mateixa línia podem incloure la iniciativa del Festival Internacional del Còmic d’Angulema, que va organitzar una exposició retrospectiva de l’obra de Claveloux. Ha arribat el moment de mirar pel retrovisor i treure de l’oblit autores i projectes com Ah!nana, que ens retornen a un temps en què emergien les primeres veus femenines que provaven de trobar el seu lloc en l’incipient còmic adult.

Nicole Claveloux debuta als anys 70 en un moment en què les revistes de còmic adult a França estan en plena eclosió ( Charlie Mensuel, L’Écho des Savanes, Fluide Glacial, Métal Hurlant, Circus …) i es viu el punt àlgid del Mouvement de Libération des Femmes. És una època de compromís i possibilitats. En aquest context un grup d’autores reacciona al contingut altament sexual i masclista de la revista de còmic de ciència-ficció i fantasia Métal Hurlant (tot i que no sigui l’única que assigna a la dona un tracte vexatori) i decideixen recollir el guant que els llança justament el director de Métal Hurlant, Jean-Pierre Dionnet, de crear una revista de còmic creada “par et pour les femmes ”, que acollirà la mateixa casa editorial que la primera, Les Humanoïdes Associés.

Ah!nana té una doble vocació, ser una revista de còmic i d’actualitat, que doni veu a autores de còmic i a dones periodistes. El nucli dur de les autores que hi participen està conformat per Chantal Montellier, Florence Cestac, Olivia Clavel, Keleck i Nicole Claveloux, i també publicaran representants de l’underground nord-americà com Trina Robbins o Sharon Rudalh. Els autors hi tindran una presencia ocasional, adaptant-se al to i contingut de la revista, com Moebius i Tardi, i sovint signaran amb un pseudònim femení.

El primer número d’ Ah!nana es publica l’octubre del 1976. Des d’un principi adopta un to satíric i provocador, potser excessiu per a l’època. Com a declaració d’intencions, la portada del primer número, de Keleck, és una escena d’estriptis amb una clara inversió de rols. Ell és qui es despulla en un escenari i elles el públic expectant i esvalotat. La contraportada, també de Keleck, ens mostra un part amb tota la seva cruesa i la reanimació brutal del nadó, per acabar la infermera dient “És broma, ja era mort”.

A partir del quart número, cadascun incorpora un dossier monogràfic sobre temes controvertits, com ara el nazisme o el sadomasoquisme, i serà justament el vuitè, dedicat a l’homosexualitat, el que farà que la revista sigui censurada al considerar-se’n el contingut obscè. Se’n prohibeix la venda a menors, per la qual cosa deixarà d’estar exposada als quioscos, estacions de tren, etc.; i, per tant, se la condemna a la mort comercial. Tot i així, encara se’n publicarà un últim número, el novè, el setembre del 1978, consagrat a l’incest.

L’equip de la revista va interpretar aquesta censura com una reacció del patriarcat contra una publicació lliure creada per dones i que qüestionava l’ordre establert. I certa raó devien tenir, ja que en aquell moment coexistien altres publicacions, fossin de còmic o no, el contingut de les quals era gairebé pornogràfic i que no van ser censurades.

Nicole Claveloux va publicar a tots els números de la revista. Les seves historietes destaquen pel virtuosisme gràfic dins d’un planter que no estava majoritàriament format per autores professionals. Claveloux, la carrera de la qual ha sigut una viatge d’anada i tornada de la il·lustració al còmic, va realitzar reinterpretacions de contes i de personatges tradicionals a la llum del feminisme. Així, per exemple, el de Blancaneu, en aquest cas Planche-Neige, amb una reina obesa que li pregunta al mirall qui és la més prima i una protagonista que acaba sent la criada de la casa de l’ogre i les seves set filles. O el de La conasse et le prince charmant, una burla cruel sobre les expectatives que ens imposa a les dones la nostra educació sentimental. En aquesta una dona espera l’arribada del príncep blau des del dia del seu naixement. I li passa la vida en l’espera, fins que el príncep arriba, bastant desmillorat, per cert, quan ella ja està celebrant sense esperar-lo el seu 94è aniversari, i de la impressió que té al veure’l pateix un atac.

Nicole Claveloux va publicar igualment historietes de contingut fantàstic a Métal Hurlant en què, a més del contingut oníric i un ús del color no referencial, destaca el tractament conscient de la llum. Charlie Mensuel i la revista infantil Okapi també van publicar les seves historietes. És autora, a la vegada, de diversos àlbums infantils i ha dedicat bona part de la seva carrera professional a la il·lustració. Tanmateix, potser és la seva participació a Ah!nana, tot i ser en gran part desconeguda fins i tot al seu país d’origen, l’acte més significatiu de la seva carrera i el que al capdavall la fa formar part de la història del còmic. De moment, la publicació de La main verte et autres récits ja li va valer el Premi al Patrimoni del Festival Internacional del Còmic del 2020.