"No veus fronteres, no veus línies religioses, no veus límits polítics. Tan sols veus la Terra"

Durant el llançament de l’Artemis II en la missió lunar de la NASA, la CNN va entrevistar William Shatner, l’actor que va interpretar el capità Kirk a la sèrie Star Trek. Shatner no només va navegar per l’Univers a la ficció. El 2021, amb noranta anys, va viatjar a l’espai amb Blue Origin. Quan li van preguntar per l’experiència de veure la Terra des de tan lluny va confessar que va sentir una tristesa immensa. A les seves memòries va explicar que no podia parar de plorar: “El meu viatge a l’espai havia de ser una celebració i, en canvi, va ser un funeral. Va ser una de les sensacions més intenses que he experimentat mai. El contrast entre la fredor despietada de l’espai i l’escalf protector de la Terra, allà sota, em va omplir d’una tristesa aclaparadora. Cada dia coneixem noves destruccions de la Terra causades per nosaltres mateixos: l’extinció d’espècies animals, de la flora i la fauna... coses que han trigat cinc mil milions d’anys a evolucionar i que, de sobte, no tornarem a veure mai més per culpa de la interferència de la humanitat. Em va omplir d’esglai”.

Quan l’astronauta William Anders va fotografiar la Terra des de l’Apollo 8 el 24 de setembre de 1968, no s’imaginava que aquella imatge transformaria la concepció que teníem del món: “Vam venir fins aquí per explorar la Lluna, i el més important és que vam descobrir la Terra”. Fins aleshores la Terra era només un mapa, un dibuix. Però aquella fotografia la va convertir en un ecosistema complet i aïllat flotant a l’espai. Ara hem normalitzat la imatge, però fa gairebé seixanta anys l’Earthrise va canviar la comprensió del nostre lloc a l’Univers. Va enfortir els moviments mediambientals als Estats Units i va contribuir a integrar la paraula ecologia a la cultura popular. Aquella imatge de la Terra es va incrustar a la consciència humana donant una nova perspectiva del que significava formar part del planeta.

L’any 1987, el filòsof i escriptor Frank White va establir un terme per descriure l’experiència de veure la Terra des de l’espai: l’overview effect. Es podria traduir com l’efecte panoràmic. White va constatar que, per als astronautes, l’experiència d’observar el planeta Terra suspès a l’espai modificava profundament la percepció d’ells mateixos, del nostre planeta i del futur. Mae Jemison, la primera dona afroamericana a l’espai el 1992 a bord del transbordador Endeavour, ho sintetitzava així: “Quan ets allà dalt, t’adones que el món no pertany a ningú. No va de propietat, sinó de responsabilitat”. Samantha Cristoforetti, en les seves missions a l’Estació Espacial Internacional, subratllava la paradoxa: “No només et colpeix per la seva bellesa, sinó també per l’absència de fronteres. És un recordatori que les divisions en què insistim no es veuen des de dalt”. Christina Koch, que va completar tres missions a l’espai, destacava: “T’adones que cada persona que coneixes és sostinguda i viu dins aquella línia verda, i que tot el que hi ha fora és completament inhòspit. No veus fronteres, no veus línies religioses, no veus límits polítics. Tan sols veus la Terra i t’adones que som molt més semblants del que ens pensem”. Anousheh Ansari, la primera dona turista espacial a bord de la missió Soyuz TMA-9, va descriure així l’impacte de l’experiència: “Redueix les coses a una mida en la qual creus que tot és manejable. Totes aquelles coses que semblaven grans i impossibles les podem fer! La pau a la Terra? Cap problema! Dona a les persones aquell tipus d'energia, aquell tipus de poder, i jo ho he viscut”. Però el més dràstic, sens dubte, va ser Edgar Mitchell, que el 1971 va viatjar amb l’Apollo 14: “Desenvolupes una consciència global instantània, una orientació cap a la humanitat, una insatisfacció intensa amb l’estat del món i un impuls de fer-hi alguna cosa. Des d’allà dalt, des de la Lluna, la política internacional sembla una cosa tan mesquina. Et venen ganes d’agafar un polític del clatell, arrossegar-lo quatre-cents mil quilòmetres i dir-li: «Mira això, fill de puta»”. Un comentari absolutament vigent.